Ja fa molt de temps que em vaig prometre no deixar de fer o d'estar-me amb una persona per dedicar temps a totes les eines digitals que tenim.
Sovint és difícil, ja que és un vici això de tenir un lloc on penjar les teves opinions, on fer de voyeur sense ser vist, on connectar-te amb persones que tens lluny. A vegades, amb més bon feeling que si les tinguessis al costat.
Ja fa un any que ho practico. Em costa un esforç i veig que als altres també. Veig que a la gent li costa aquell wifi de : quedem i parlem?.
No existeix el fem un cafè.
I em sembla que sóc millor escribint que parlant...però m'encanten les persones. Mil vegades millor tocar algú, olorar la seva flaire o fer-li un petó.
I he deixat d'escriure tant, ara m'estic amb les persones. Vull dir que si tinc un momentet per escriure els meus pensaments qüotidians, m'he n'estic. Ja no vull esperar a que surtin els meus fills d'algun lloc amb el cap dins del mòbil, o dinar corrents per asseure'm a l'ordinador, o deixar d'estar amb el meu amor per escriure o per veure el què han escrit altres...
I en la llunyania, no ho sabeu...Però el temps que dedico a les persones del meu voltant ha fet que em tornès una atenció espectacular.
Suposo que la gent se sorprèn quan deixes el mòbil i els dediques una estona de conversa.
Està resultant un exercici del més agradable.
Els meus deures d'aquesta setmana: ja sé que és difícil, però tan sols us ho recomano per una setmana! deixeu el fb, linkedin, twitter ...i parleu amb el que teniu el costat. I si podeu, quedeu amb un amic i FEU UN CAFÈ!
dimecres, 11 de desembre del 2013
divendres, 15 de novembre del 2013
CESAR DIAZ LACARTA
Un altre persona que se'n va abans d'hora, o potser no. Aquest any està marxant d'aquest món un munt de persones que no ho han fet de velles.
I això ha fet que em replantegi la llargada natural de la vida. És cert que l'esperança de vida s'allarga, però no pas per tots els amics que se'n van últimament.
Encara que no tots els records són bons, sí que varem compartir molts anys de feina i d'amistat. Sovint, va ser un gran amic i un bon company.
Sento que la seva fi fos dolorosa i no haber-me despedit com cal.
Aquestes ratlles ho són.
No he trobat fotos, no us en puc posar.
El meu consell de la setmana: penseu en la mort, hi és i ens envolta. Que us serveixi per estimar més la vida i tot el que gaudim.
Adéu, César. També hi tens un lloc al carrer Buenos Aires.
I això ha fet que em replantegi la llargada natural de la vida. És cert que l'esperança de vida s'allarga, però no pas per tots els amics que se'n van últimament.
Encara que no tots els records són bons, sí que varem compartir molts anys de feina i d'amistat. Sovint, va ser un gran amic i un bon company.
Sento que la seva fi fos dolorosa i no haber-me despedit com cal.
Aquestes ratlles ho són.
No he trobat fotos, no us en puc posar.
El meu consell de la setmana: penseu en la mort, hi és i ens envolta. Que us serveixi per estimar més la vida i tot el que gaudim.
Adéu, César. També hi tens un lloc al carrer Buenos Aires.
dilluns, 2 de setembre del 2013
DIR-ME IZARD
He estat molts anys sense poder païr el meu cognom, i el que significa. M'ha pesat durant molt de temps.
Un gra no fa la sorra i m'ha costat molt de temps adornar-me'n. La veritat és que ara m'he deixat anar i ja no tinc aquella rancunia.
Això m'ha fet obrir-me cap enfora i descobrir molts Izard absolutament fabulosos.
Estic gratament sorpresa. Cada cop que conec alguna cosa més de cada cosí, o tiet, o nebot, o parent, me n'admiro.
No he cregut mai en l'herència genética, però ara ja no ho tinc tant clar. I és que molt de nosaltres gairebé ni ens hem vist mai, o ni ens coneixem bé, però compartim gustos i maneres. I a vegades, també el nas.
He descobert que m'agraden moltes coses iguals que els meus cosins. També he fet o he pensat coses iguals.
Sempre m'han dit que la meva passió cap a Wagner em ve de l'avi, que n'era apassionat. Us prometo, que tot i que vaig compartir amb ell moltes xerrades i m'explicava moltes coses, mai no va mencionar el compositor ni les seves visites a Bayreuth. Ho he sabut després.
I faig moltes coses com l'àvia Carme, ara me n'adono.
Resulta que molts de nosaltres gaudim i estimem la música, i també els nostres fills.
Pensareu que hi trobo lligam sense ser-hi, però no he trobat tot i que he preguntat, cap cosinada que s'assembli tant...
Ara, quan ens reunim la meva propia familía amb la mare, les germanes i els nebots, brindem junts compartint un cognom que ens uneix malgrat tot. Això que el cognom que hauríem de compartir, per honors i per vàlua de tots aquests anys, hauria de ser Pallejà.
El meu consell de la setmana: acepta d'on vens, no es pot canviar el passat. Però et pot donar eines pel futur.
Un gra no fa la sorra i m'ha costat molt de temps adornar-me'n. La veritat és que ara m'he deixat anar i ja no tinc aquella rancunia.
Això m'ha fet obrir-me cap enfora i descobrir molts Izard absolutament fabulosos.
Estic gratament sorpresa. Cada cop que conec alguna cosa més de cada cosí, o tiet, o nebot, o parent, me n'admiro.
No he cregut mai en l'herència genética, però ara ja no ho tinc tant clar. I és que molt de nosaltres gairebé ni ens hem vist mai, o ni ens coneixem bé, però compartim gustos i maneres. I a vegades, també el nas.
He descobert que m'agraden moltes coses iguals que els meus cosins. També he fet o he pensat coses iguals.
Sempre m'han dit que la meva passió cap a Wagner em ve de l'avi, que n'era apassionat. Us prometo, que tot i que vaig compartir amb ell moltes xerrades i m'explicava moltes coses, mai no va mencionar el compositor ni les seves visites a Bayreuth. Ho he sabut després.
I faig moltes coses com l'àvia Carme, ara me n'adono.
Resulta que molts de nosaltres gaudim i estimem la música, i també els nostres fills.
Pensareu que hi trobo lligam sense ser-hi, però no he trobat tot i que he preguntat, cap cosinada que s'assembli tant...
Ara, quan ens reunim la meva propia familía amb la mare, les germanes i els nebots, brindem junts compartint un cognom que ens uneix malgrat tot. Això que el cognom que hauríem de compartir, per honors i per vàlua de tots aquests anys, hauria de ser Pallejà.
El meu consell de la setmana: acepta d'on vens, no es pot canviar el passat. Però et pot donar eines pel futur.
divendres, 30 d’agost del 2013
LA TEMPORALITAT DE LA VIDA
És ben curiós el devenir de les coses, les anades i vingudes de les experiències de la vida.
Us ho explico amb un exemple:
En la xarxa de Facebook totes les persones penjen pensaments, fotos, enllaços etc que pots veure un cop s'han publicat. Però pobre de tu que no ho vegis al moment, és com un tren que passa, ja no ho recuperes.
Això em refereixo. Igual fa temps que no veus algú, i quan en tens notícies, la vida li ha fet un tomb o ja no viu. O un lloc, que quan hi tornes, és tancat o ha canviat.
El dia que es va fer el funeral de Na Olga, després, quan anavem tots seguits amb els cotxes i jo amb moto cap al cementiri, vaig adonar-me que la vida era igual. No habia canviat res. Tothom caminava, o es parava al semàfor, o xerrava ,o reia...
Aquest sentiment tan profund, el vaig sentir també de la boca d'una noia testimoni de la mort de la seva mare. Ella no entenia com tot podia seguir igual si la seva mare ja no hi era.
Tinc un vell amic, que de jove va ser corredor profesional de motocicletes, amb èxit! I ara, en canvi, la vellesa no li dona l'opciò de conduir res.
El que un cop hi és, després ja no.
I és ben cert, que m'estic adonant de com passa realment de ràpid tot i de lo lenta que arribo a ser jo sovint.
Els meus deures de la setmana: sigueu ràpids a entomar els canvis. La felicitat és la suma de salut i mala memòria.
I oblideu si vareu tenir dies de glòria i ara no, continueu sent vosaltres mateixos. Estigueu orgullosos de les vostres proeses actuals!
Us ho explico amb un exemple:
En la xarxa de Facebook totes les persones penjen pensaments, fotos, enllaços etc que pots veure un cop s'han publicat. Però pobre de tu que no ho vegis al moment, és com un tren que passa, ja no ho recuperes.
Això em refereixo. Igual fa temps que no veus algú, i quan en tens notícies, la vida li ha fet un tomb o ja no viu. O un lloc, que quan hi tornes, és tancat o ha canviat.
El dia que es va fer el funeral de Na Olga, després, quan anavem tots seguits amb els cotxes i jo amb moto cap al cementiri, vaig adonar-me que la vida era igual. No habia canviat res. Tothom caminava, o es parava al semàfor, o xerrava ,o reia...
Aquest sentiment tan profund, el vaig sentir també de la boca d'una noia testimoni de la mort de la seva mare. Ella no entenia com tot podia seguir igual si la seva mare ja no hi era.
Tinc un vell amic, que de jove va ser corredor profesional de motocicletes, amb èxit! I ara, en canvi, la vellesa no li dona l'opciò de conduir res.
El que un cop hi és, després ja no.
I és ben cert, que m'estic adonant de com passa realment de ràpid tot i de lo lenta que arribo a ser jo sovint.
Els meus deures de la setmana: sigueu ràpids a entomar els canvis. La felicitat és la suma de salut i mala memòria.
I oblideu si vareu tenir dies de glòria i ara no, continueu sent vosaltres mateixos. Estigueu orgullosos de les vostres proeses actuals!
dimecres, 21 d’agost del 2013
LA MÀNIGA FRANCESA: CURT O LLARG?
No sé a qui se li va ocórrer dissenyar una màniga que no t'arriba al canyell...
El meu consell de la setmana: planteu cara a les mànigues franceses o tres quarts! no en compreu!potser així en deixarant de fer...
No crec que s'imaginés l'èxit!
Hi són per tot arreu, em persegueix. Quan trobo una samarreta que m'agrada, per exemple, després de passar pels meus filtres de preu, composició i originalitat, resulta que no m'arriba fins al final! Em fa una ràbia!
I per vestir, vull dir per anar mudat, no queda malament. Però no per cada dia.
Costa combinar, només va bé si ho portes sol. O si jugues a portar super-posicions.
El meu consell de la setmana: planteu cara a les mànigues franceses o tres quarts! no en compreu!potser així en deixarant de fer...
PANTALONS CURTS
La meva proesa d'aquest estiu ha sigut trobar uns pantalons curts.
No sé si és per la maleïda crisi, però els fabricants s'han venut l'enteniment i han escurçat els pantalons fins a mides mai sospitades.
He vist noies i no tan noies amb uns pantalons tan, però tan curts... Que feia lleig!
I es veu que ara és moda. I la veritat és que en cap botiga n'he trobat cap que tinguès una mida normal.
Gràcies als outlets on pots trobar peces de temporades anteriors, aquest any puc estrenar uns pantalons curts.
I com que tothom en porta, aquest any he deixat els complexes a l'armari i me'ls he posat pel carrer. Això sí, amb uns tacons.
El meu consell de la setmana: posseu-vos pantalons curts sense vergonya, però amb classe.
dimarts, 4 de juny del 2013
OLGA RUIZ GRATACOS
Persona menuda i de somriure etern.
Te n'has anat de cop, tan de cop que ni m'ho crec.
Tan de cop que encara tinc coses per dir-te.
Tan de cop que és injust, i tan aviat.
Creia que seriem amigues sempre, es veu que no podrà ser.
Les coses que t'explicava, tu sempre em vas escoltar ...
Fa temps que et devia un divendres i te'l deuré sempre.
Les llàgrimes vessen els meu ulls, no ho puc evitar.
Altre cop la vida m'ha alliçonat, el tren passa un cop i no torna.
Els meus deures de la setmana: dediqueu temps als que estimeu. La gent se'n va abans del que us penseu. I digueu t'estimo!
Olga, t'estimaré sempre. El carrer Buenos Aires sempre tindrà la teva olor.
dilluns, 20 de maig del 2013
NO SER ESTIMAT
Us ho dic per experiència, no hi ha res més doloròs que algú per a tu important no t'estimi.
Et fa perdre l'autoestima a nivells de sota zero. Et culpes i penses: no mereixo ser estimat?
I és un camí dur de coneixement d'un mateix de tornar a establir fonaments per aixecar el cap.
Si algú bàsic i proper no t'estima, o et deixa d'estimar, et fa sentir com si mai més no t'estimarà ningú.
No us ho penseu.
La primera persona i més important que us ha d'estimar, sou vosaltres mateixos.
Si t'estimes i creus en tu, res no falla.
El problema que vaig tenir és que em va passar quan encara era una nena. I és molt difícil madurar així. Però he après la lliçó, ningú t'estima pel que vals. T'estimen per què volen i no es pot obligar ningú.
Aquesta és la màgia.
Quan una persona deixa d'estimar-ne una altra, més perd. Més trist per aquesta persona.
Que trist e inhumà no estimar un fill.
El meu consell de la setmana: sigueu vosaltres mateixos, qui us mereixi us estimarà igualment i valorarà la vostra escència.
Et fa perdre l'autoestima a nivells de sota zero. Et culpes i penses: no mereixo ser estimat?
I és un camí dur de coneixement d'un mateix de tornar a establir fonaments per aixecar el cap.
Si algú bàsic i proper no t'estima, o et deixa d'estimar, et fa sentir com si mai més no t'estimarà ningú.
No us ho penseu.
La primera persona i més important que us ha d'estimar, sou vosaltres mateixos.
Si t'estimes i creus en tu, res no falla.
El problema que vaig tenir és que em va passar quan encara era una nena. I és molt difícil madurar així. Però he après la lliçó, ningú t'estima pel que vals. T'estimen per què volen i no es pot obligar ningú.
Aquesta és la màgia.
Quan una persona deixa d'estimar-ne una altra, més perd. Més trist per aquesta persona.
Que trist e inhumà no estimar un fill.
El meu consell de la setmana: sigueu vosaltres mateixos, qui us mereixi us estimarà igualment i valorarà la vostra escència.
EL CÀNCER
Sembla que avui en dia, no hi ha cap persona amb algú conegut o familiar que no el pateixi.
Cada cop en conec més.
És una paraula que ens fa por. És una enfermetat desconeguda, ja que no hi ha dues persones que la pateixin igual, o al mateix lloc, o que evolucionin igual.
Proposa una guerra llarga amb moltes batalles. Dura, i amb alts i baixos. Però plena d'esperança.
Les ganes de viure i la bona salut previa són molt bones armes per lluitar. I l'amor i el recolzament dels estimats, amics i familia.
Penseu que la salut és un regal i una benedicció. Gaudiu-ne, i cuideu-vos.
Els meus deures de la setmana: penseu en les persones del vostre voltant que tenen una malaltia o en les que tenen algú estimat que pateix...doneu-los la millor medecina que cap metge pot donar: força i esperança.
Cada cop en conec més.
És una paraula que ens fa por. És una enfermetat desconeguda, ja que no hi ha dues persones que la pateixin igual, o al mateix lloc, o que evolucionin igual.
Proposa una guerra llarga amb moltes batalles. Dura, i amb alts i baixos. Però plena d'esperança.
Les ganes de viure i la bona salut previa són molt bones armes per lluitar. I l'amor i el recolzament dels estimats, amics i familia.
Penseu que la salut és un regal i una benedicció. Gaudiu-ne, i cuideu-vos.
Els meus deures de la setmana: penseu en les persones del vostre voltant que tenen una malaltia o en les que tenen algú estimat que pateix...doneu-los la millor medecina que cap metge pot donar: força i esperança.
dissabte, 11 de maig del 2013
FUMAR
Una vegada, fa molt de temps, quan era una adolescent sense gaire enteniment, vaig començar a fumar.
Tot va començar com un joc entre amigues, allò que t'agafa que vols fer coses de grans perquè tu ja ho ets. Segons el teu punt de vista, és clar.
Però el que va començar com un flirteig amb les coses dels adults, es va convertir en una adicció que em va costar molt de treure-me-la.
Ara, que ja no fumo, no entenc com vaig arribar a tenir tant mala adicció. I és que els mals hàbits o adiccions, tenim la mala costum de pensar que controlem. Res més lluny de la realitat.
Ho fem convençuts de que ho escollim, però no és així. Hi ha mecanismes dins nostre que tiren pel dret i no escolten "la veueta".
I el cert és que, tan bon punt en vaig estar decidida, ho vaig deixar i no he tornat a fumar. Tan sols vaig haber
d'estar-ne convençuda. És l'eslogan "we can".
Si vas cap un camí, i abans te'l imagines, arribes segur. És el que en diuen coaching. Imaginar dins nostre el futur, i el cervell ho interioritza.
És el mateix per adquirir hàbits diferents qüotidians o canviar-ne d'alguns que no ens convencin.
El nostre cervell el podem enredar. És com un ordinador. Reseteges i avall!
Ja sé que no és tan fàcil i requereix esforç. Uff! ESFORÇ!? Allò que que hi ha molta gent que no sap què vol dir.
Els meus deures de la setmana: proposeu-vos un canvi, o millor, proposeu-vos deixar de fer alguna cosa que no sigui sana. I practiqueu dins vostre imaginant-vos el canvi abans de començar.
Que sapigueu que la satisfacció de deixar una adicció et dona tanta autoestima com ser capaços de llançar-vos a fer puenting. I et bufes com un globus.
El millor és que penses que si has pogut amb aquesta, pots amb el que sigui.
Tot va començar com un joc entre amigues, allò que t'agafa que vols fer coses de grans perquè tu ja ho ets. Segons el teu punt de vista, és clar.
Però el que va començar com un flirteig amb les coses dels adults, es va convertir en una adicció que em va costar molt de treure-me-la.
Ara, que ja no fumo, no entenc com vaig arribar a tenir tant mala adicció. I és que els mals hàbits o adiccions, tenim la mala costum de pensar que controlem. Res més lluny de la realitat.
Ho fem convençuts de que ho escollim, però no és així. Hi ha mecanismes dins nostre que tiren pel dret i no escolten "la veueta".
I el cert és que, tan bon punt en vaig estar decidida, ho vaig deixar i no he tornat a fumar. Tan sols vaig haber
d'estar-ne convençuda. És l'eslogan "we can".
Si vas cap un camí, i abans te'l imagines, arribes segur. És el que en diuen coaching. Imaginar dins nostre el futur, i el cervell ho interioritza.
És el mateix per adquirir hàbits diferents qüotidians o canviar-ne d'alguns que no ens convencin.
El nostre cervell el podem enredar. És com un ordinador. Reseteges i avall!
Ja sé que no és tan fàcil i requereix esforç. Uff! ESFORÇ!? Allò que que hi ha molta gent que no sap què vol dir.
Els meus deures de la setmana: proposeu-vos un canvi, o millor, proposeu-vos deixar de fer alguna cosa que no sigui sana. I practiqueu dins vostre imaginant-vos el canvi abans de començar.
Que sapigueu que la satisfacció de deixar una adicció et dona tanta autoestima com ser capaços de llançar-vos a fer puenting. I et bufes com un globus.
El millor és que penses que si has pogut amb aquesta, pots amb el que sigui.
dilluns, 1 d’abril del 2013
LES PROPORCIONS, NI LLARG NI CURT
Sovint, és més com us vestiu que el què.
Qualsevol vestit pot ser espectacular, però si no us va a la mida...és horrorós.
És evident que la majoria de tots nosaltres (m'hi incloc) no tenim accès als grans dissenyadors i a les seves petites obres d'art. Com a molt, tenim a disposició el prèt a porter o el pronto moda que distribueixen les grans cadenes, que freqüènment són una còpia transformada de lo primer.
Però, penseu-hi.
Per molt ben confeccionat o bon teixit que sigui el que porteu...si no us escau, semblareu un pallasso. O petits, o grassos o massa prims.
Us ho detallo:
-Millor tot entallat, res d'anar gran. En tot cas, gran a dalt i estret a baix. Per exemple, un blusó i malles.
O al revès, pantalons amples i jersei justet.
-Porteu pantalons estrets o rectes. Fugiu dels acampanats si teniu la cama curta. Costa de que algú li quedin bé.
-Les faldilles, la mida ideal és per sota genoll. És la que trobo elegant. La mida divertida i agosarada, la mini.
-Els turmells no els tapeu mai, és una de les parts més boniques de la cama. Si la tapeu, que sigui entallat.
-Aneu amb compte amb l'alçada de les botes, només podeu posar-vos les que volgueu si teniu la cama prima i maca.
Res de botes per sota el genoll, o entre turmell i genoll.
-Nois, aneu sempre a la mida, no porteu els pantalons massa amples. El tema de les proporcions, també és una tema vostre.
-Les camises, mai llargues de mànigues ni molt llargues. I menys les americanes.
El meu consell de la setmana: repasseu el què teniu i mireu si us va bé de talla. Si no, sempre es pot fer que ens ho arreglin a la mida.
Qualsevol vestit pot ser espectacular, però si no us va a la mida...és horrorós.
És evident que la majoria de tots nosaltres (m'hi incloc) no tenim accès als grans dissenyadors i a les seves petites obres d'art. Com a molt, tenim a disposició el prèt a porter o el pronto moda que distribueixen les grans cadenes, que freqüènment són una còpia transformada de lo primer.
Però, penseu-hi.
Per molt ben confeccionat o bon teixit que sigui el que porteu...si no us escau, semblareu un pallasso. O petits, o grassos o massa prims.
Us ho detallo:
-Millor tot entallat, res d'anar gran. En tot cas, gran a dalt i estret a baix. Per exemple, un blusó i malles.
O al revès, pantalons amples i jersei justet.
-Porteu pantalons estrets o rectes. Fugiu dels acampanats si teniu la cama curta. Costa de que algú li quedin bé.
-Les faldilles, la mida ideal és per sota genoll. És la que trobo elegant. La mida divertida i agosarada, la mini.
-Els turmells no els tapeu mai, és una de les parts més boniques de la cama. Si la tapeu, que sigui entallat.
-Aneu amb compte amb l'alçada de les botes, només podeu posar-vos les que volgueu si teniu la cama prima i maca.
Res de botes per sota el genoll, o entre turmell i genoll.
-Nois, aneu sempre a la mida, no porteu els pantalons massa amples. El tema de les proporcions, també és una tema vostre.
-Les camises, mai llargues de mànigues ni molt llargues. I menys les americanes.
El meu consell de la setmana: repasseu el què teniu i mireu si us va bé de talla. Si no, sempre es pot fer que ens ho arreglin a la mida.
LA SINCERITAT
No soporto les persones que viuen i actuen sense ser honestes. Aquelles que diuen una cosa i la seva vida va cap a l'altra banda.
És un exercici dur el de dir la veritat, sovint porta molts disgustos. Però, encara que tots cometem errors i a vegades no sabem cap a on tirar, millor buscar dins nostre els sentiments reals.
Tot i que he tingut molts maldecaps per culpa de ser sincera, ja que he hagut de patir la conseqüència de les meves paraules, no me n'arrepenteixo.
Em va costar molts anys confiar en mi mateixa i trobar la força de la veritat.
Vaig descobrir que es pateix més per culpa del silenci. És molt difícil dir la veritat del que sentim, però et fa lliure.
Les persones, si expliquèssin el què senten, serien estimades millor i més ben avingudes.
Si no dius el que et molesta o t'empipa, és impossible que a l'altra persona li arribi per ones al seu cervell. O com t'agrada ser estimat.
Sempre he cregut que el sexe, també s'ha de parlar. Si t'agrada que et toquin l'orella...fins que l'altre ho descobreix!
Ara, després toca escoltar! Cal que qui parla, algú l'escolti de veritat.
Els meus deures de la setmana: sigueu honestos, si més no amb vosaltres mateixos. I comenceu a ser-ho amb els demés.
No perdeu l'oportunitat de dir totes les coses bones que porteu a dins.
Fugiu de les falsetats, millor no dir res sino és veritat.
M'encanten totes les persones transparents i meravelloses que conec. Felicitats pel vostre esforç.
És un exercici dur el de dir la veritat, sovint porta molts disgustos. Però, encara que tots cometem errors i a vegades no sabem cap a on tirar, millor buscar dins nostre els sentiments reals.
Tot i que he tingut molts maldecaps per culpa de ser sincera, ja que he hagut de patir la conseqüència de les meves paraules, no me n'arrepenteixo.
Em va costar molts anys confiar en mi mateixa i trobar la força de la veritat.
Vaig descobrir que es pateix més per culpa del silenci. És molt difícil dir la veritat del que sentim, però et fa lliure.
Les persones, si expliquèssin el què senten, serien estimades millor i més ben avingudes.
Si no dius el que et molesta o t'empipa, és impossible que a l'altra persona li arribi per ones al seu cervell. O com t'agrada ser estimat.
Sempre he cregut que el sexe, també s'ha de parlar. Si t'agrada que et toquin l'orella...fins que l'altre ho descobreix!
Ara, després toca escoltar! Cal que qui parla, algú l'escolti de veritat.
Els meus deures de la setmana: sigueu honestos, si més no amb vosaltres mateixos. I comenceu a ser-ho amb els demés.
No perdeu l'oportunitat de dir totes les coses bones que porteu a dins.
Fugiu de les falsetats, millor no dir res sino és veritat.
M'encanten totes les persones transparents i meravelloses que conec. Felicitats pel vostre esforç.
diumenge, 3 de març del 2013
JOAN RUIZ I CALONJA
El meu tiet se'n va anar tal i com va viure, sense soroll.
És un de les persones que més coses m'ha ensenyat i que més he estimat. Varem passar moltes estones vora del foc xerrant o mentres netejavem el jardí.
Em va ensenyar, ell que era un home sabi, que qui més sap és qui més calla.
Em va ensenyar, ell que estimava la seva terra, en somiar cap a la llibertat del nostre poble.
Em va ensenyar, ell que vivia entre llibres, a tenir plaer de llegir i d'escriure.
Em va ensenyar, ell que era un home prudent, a saber escoltar a qui parla.
Per tot, gràcies.
El meu consell de la setmana: tingueu respecte del pas del temps, a vegades, passa tan ràpid que no et dona temps a sol·lucionar les coses. El tren, sovint, només passa un cop.
És un de les persones que més coses m'ha ensenyat i que més he estimat. Varem passar moltes estones vora del foc xerrant o mentres netejavem el jardí.
Em va ensenyar, ell que era un home sabi, que qui més sap és qui més calla.
Em va ensenyar, ell que estimava la seva terra, en somiar cap a la llibertat del nostre poble.
Em va ensenyar, ell que vivia entre llibres, a tenir plaer de llegir i d'escriure.
Em va ensenyar, ell que era un home prudent, a saber escoltar a qui parla.
Per tot, gràcies.
El meu consell de la setmana: tingueu respecte del pas del temps, a vegades, passa tan ràpid que no et dona temps a sol·lucionar les coses. El tren, sovint, només passa un cop.
divendres, 1 de març del 2013
EL BON TEMPS
Per aquestes dates, la meva inspiració i motivació per viure el fred i la pluja positivament, es va minvant.
I és que la moda, està absolutament vinculada a climes templats. No trovareu una danesa amb sandàlies!
O una irlandesa!
Us imagineu la setmana de la moda a Helsinki?
Un cop, vaig estar a Dinamarca i vaig preguntar per que tenien tanta costum d'utilitzar els leggins. Em van dir que si no els duien, no podien pas posar-se els vestits d'estiu.
Vaig sentir una vegada, que en rus no existeix la paraula passejar, ja que no la utilitzarien mai. A Russia no es pot pas passejar.
I és que la moda, va molt vinculada a països càlids on podem portar roba gens comòda o que no abrigui gens i on no plou gaire.
No m'imagino algú preocupat d'anar conjuntat quan al carrer s'està a menys zero i neva.
Per sort, on jo visc, podem posar-nos bastant el que volem. I els mesos de temperatures agradables són més abundants que els de fred.
Ja sé que estic fora de lloc, però ja m'he comprat unes sandàlies. Tot i que quan me les vaig provar, em va costar despullar-me el peu.
El meu consell de la setmana: enfoqueu el bon temps i penseu que el fred se'n va ja. I si esquieu, aprofiteu aquest any que hi ha neu.
I és que la moda, està absolutament vinculada a climes templats. No trovareu una danesa amb sandàlies!
O una irlandesa!
Us imagineu la setmana de la moda a Helsinki?
Un cop, vaig estar a Dinamarca i vaig preguntar per que tenien tanta costum d'utilitzar els leggins. Em van dir que si no els duien, no podien pas posar-se els vestits d'estiu.
Vaig sentir una vegada, que en rus no existeix la paraula passejar, ja que no la utilitzarien mai. A Russia no es pot pas passejar.
I és que la moda, va molt vinculada a països càlids on podem portar roba gens comòda o que no abrigui gens i on no plou gaire.
No m'imagino algú preocupat d'anar conjuntat quan al carrer s'està a menys zero i neva.
Per sort, on jo visc, podem posar-nos bastant el que volem. I els mesos de temperatures agradables són més abundants que els de fred.
Ja sé que estic fora de lloc, però ja m'he comprat unes sandàlies. Tot i que quan me les vaig provar, em va costar despullar-me el peu.
El meu consell de la setmana: enfoqueu el bon temps i penseu que el fred se'n va ja. I si esquieu, aprofiteu aquest any que hi ha neu.
dijous, 28 de febrer del 2013
ORGANITZADOR DE BOSSES
Un artilugi pràctic: un tipus neceser que podeu omplir de les vostres coses habituals i canviar-ho en bloc de bossa a bossa.
És barat, no pesa i és molt pràctic.
És barat, no pesa i és molt pràctic.
dilluns, 25 de febrer del 2013
dissabte, 23 de febrer del 2013
EL CUIR
El tema del cuir és com el tema de la carn. Complicat. Delicat. De sí o de no.
És veritat és que la tendència és de que cada cop en mengem menys. Jo almenys. Cada cop em senta pitjor.
Però el tema del cuir no l'he superat, m'apassiona.
No sé si és pel meu problema cutani amb les fibres artificials. Sóc una ferma defensora de tots els texits natural. La resta, no me'ls puc ni posar.
Us parlaré de les qualitats del cuir. És natural, flexible, durader, elegant i conserva l'escalfor.
Penseu: una camisa blanca amb un pantaló de cuir, o un vestit, un jersei de coll alt i una faldilla tub.
Això, sí, amb uns bons talons.
Respecto a grans dissenyadors com l'Stella Mccartney, ferma defensora de l'ecologia i contraria a l'ús de la pell.
Jo no puc amb les sabates sintétiques.
A mida del pas dels anys, he anat recopilant pantalons, vestits, jaquetes, abrics...com qui té texans de tots els tipus.
Ideal si fa fred o plou. O sí no saps què posar-te. Una camisa blanca, uns pantalons de cuir i una gabardina. Èxit absolut.
Els meus deures de la setmana: si en sou contraris, tan sols us demano respecte. Si no, compreu-vos alguna prenda per provar, no us arrepentireu. Duren en bon estat molts anys.
Aneu-vos preparant per la primavera, no vènen gaires innovacions en moda. Ara no és temps de renovar-se. Però penseu en les ratlles, el blanc i el negre i en les gabardines. És el que ve.
És veritat és que la tendència és de que cada cop en mengem menys. Jo almenys. Cada cop em senta pitjor.
Però el tema del cuir no l'he superat, m'apassiona.
No sé si és pel meu problema cutani amb les fibres artificials. Sóc una ferma defensora de tots els texits natural. La resta, no me'ls puc ni posar.
Us parlaré de les qualitats del cuir. És natural, flexible, durader, elegant i conserva l'escalfor.
Penseu: una camisa blanca amb un pantaló de cuir, o un vestit, un jersei de coll alt i una faldilla tub.
Això, sí, amb uns bons talons.
Respecto a grans dissenyadors com l'Stella Mccartney, ferma defensora de l'ecologia i contraria a l'ús de la pell.
Jo no puc amb les sabates sintétiques.
A mida del pas dels anys, he anat recopilant pantalons, vestits, jaquetes, abrics...com qui té texans de tots els tipus.
Ideal si fa fred o plou. O sí no saps què posar-te. Una camisa blanca, uns pantalons de cuir i una gabardina. Èxit absolut.
Els meus deures de la setmana: si en sou contraris, tan sols us demano respecte. Si no, compreu-vos alguna prenda per provar, no us arrepentireu. Duren en bon estat molts anys.
Aneu-vos preparant per la primavera, no vènen gaires innovacions en moda. Ara no és temps de renovar-se. Però penseu en les ratlles, el blanc i el negre i en les gabardines. És el que ve.
dissabte, 16 de febrer del 2013
ESCRIURE, CREAR
No sé escriure sense silenci, aquell que et ve de dins.
No és circunstancial, ni depèn d'altres factors. Depèn de mi mateixa i de la meva instrospecció.
A vegades, les paraules s'agolpen dins meu i s'enfilen unes amb altres i brollen juntes. Ve una idea i fa crèixer ràpidament el pensament.
Neix a poc a poc, i es desenvolupa a glopades.
I si no ho escric, desapareix i s'esfuma suau, ben diferent de com ha vingut. S'envà content d'haber existit.
Cada cop més, s'està desenvolupant i donant importància la part emocional de les persones.
M'agrada saber que en aquests temps en que hi ha poca alegria, la gent està començant altre cop a fer tasques creatives.
Conec qui escriu, qui té un blog, qui cuina i n'ensenya, qui fa arts manuals, qui balla...
El més important és crear. És formar un tot sense res.
És un orgull impressionant fer alguna cosa que no hi era abans.
Crear és com donar.
El meu consell de la setmana: busqueu alguna cosa per fer creativa. Us treurà mal de caps i us apujarà l'ànim. Us donarà autoestima i felicitat.
Com sempre, agrupeu-vos amb gent positiva i feu coses gratificants. I feu les coses amb ganes i passió.
No és circunstancial, ni depèn d'altres factors. Depèn de mi mateixa i de la meva instrospecció.
A vegades, les paraules s'agolpen dins meu i s'enfilen unes amb altres i brollen juntes. Ve una idea i fa crèixer ràpidament el pensament.
Neix a poc a poc, i es desenvolupa a glopades.
I si no ho escric, desapareix i s'esfuma suau, ben diferent de com ha vingut. S'envà content d'haber existit.
Cada cop més, s'està desenvolupant i donant importància la part emocional de les persones.
M'agrada saber que en aquests temps en que hi ha poca alegria, la gent està començant altre cop a fer tasques creatives.
Conec qui escriu, qui té un blog, qui cuina i n'ensenya, qui fa arts manuals, qui balla...
El més important és crear. És formar un tot sense res.
És un orgull impressionant fer alguna cosa que no hi era abans.
Crear és com donar.
El meu consell de la setmana: busqueu alguna cosa per fer creativa. Us treurà mal de caps i us apujarà l'ànim. Us donarà autoestima i felicitat.
Com sempre, agrupeu-vos amb gent positiva i feu coses gratificants. I feu les coses amb ganes i passió.
dimecres, 23 de gener del 2013
LA MORT
Si, no us equivoqueu: La mort.
És alló llunyà que no hi pensem mai. Però hi és. I ens ha de donar el què de viure.
No m'agrada que no se'n parli. Hem de practicar i ens hem de preparar.
Fa uns dies, i gràcies a la reposició de "Pulseres Vermelles" la mort ha format part de les converses a casa i al carrer. El meu fill, que és llest i profund, em va parlar de les cinc fases de la mort: negació, ira, negociació, depressió i aceptació. I entre una cosa i l'altra, n'hem parlat sovint.
Aquesta serie, gràcies a Albert Espinosa, ensenya als nens i joves la mort i la malaltia.
Jo crec que sí que se n'hauria de parlar, i de les que no es consideren "normals"...les que ocòrren en la flor de la vida, encara més.
Malauradament, ja fa anys que vaig descobrir que no tan sols es moren els vells.
Ara, cada dia, sóc concient de la meva vida i de la petitesa de la meva existència, i del pes de la mort al meu cap. Em fa estar agraïda del goig de viure i pendent, no fos cas que fos l'últim dia...
I practico sobre la mort dels meus éssers estimats, i del que faria. I quan hi penso, sovint em fugen els mals pensaments.
El meu consell d'aquesta setmana: penseu-hi, us farà petites totes les coses i si practiqueu en el dolor, cada cop serà més fàcil pensar-hi.
És alló llunyà que no hi pensem mai. Però hi és. I ens ha de donar el què de viure.
No m'agrada que no se'n parli. Hem de practicar i ens hem de preparar.
Fa uns dies, i gràcies a la reposició de "Pulseres Vermelles" la mort ha format part de les converses a casa i al carrer. El meu fill, que és llest i profund, em va parlar de les cinc fases de la mort: negació, ira, negociació, depressió i aceptació. I entre una cosa i l'altra, n'hem parlat sovint.
Aquesta serie, gràcies a Albert Espinosa, ensenya als nens i joves la mort i la malaltia.
Jo crec que sí que se n'hauria de parlar, i de les que no es consideren "normals"...les que ocòrren en la flor de la vida, encara més.
Malauradament, ja fa anys que vaig descobrir que no tan sols es moren els vells.
Ara, cada dia, sóc concient de la meva vida i de la petitesa de la meva existència, i del pes de la mort al meu cap. Em fa estar agraïda del goig de viure i pendent, no fos cas que fos l'últim dia...
I practico sobre la mort dels meus éssers estimats, i del que faria. I quan hi penso, sovint em fugen els mals pensaments.
El meu consell d'aquesta setmana: penseu-hi, us farà petites totes les coses i si practiqueu en el dolor, cada cop serà més fàcil pensar-hi.
LES REBAIXES
He esperat pacientment i amb la meva llista preparada, que arribés el primer dia de les rebaixes.
És un bon moment per buscar oportunitats. Tot i que d'un temps aquí, ja no sé si realment els estocs que es rebaixen són els de temporada.
Sí és cert que no fa pena veure les botigues com es van buidant i no queda res. Per aìxò cal buscar realment el que ens interessa i és una ganga.
Aprofiteu l'ocasió per adquirir prendes bàsiques, com un texà, una jaqueta negre o una samarreta de cotó.
El meu consell de moda és que no deixeu mai de buscar un bon texà, un que us senti bé. És un dels bàsics que li podeu treu més partit, ja que el podeu portar en qualsevol ocasió. Només canviant les sabates i d'una dessuadora a una americana, o d'una samarreta a un top amb lluentons...sereu una altra.
I quan més el feu servir, més vostre es fa.
Aquest cop, les botigues estant retenint i ha estat força difícil trobar quelcom de profit. Però jo us encoratjo, no desistiu. Si més no, us ho passareu bé remenant buscant un bon preu.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu un bàsic que us falti i no pareu fins a trobar-lo! A vegades, una fita motiva molt.
És un bon moment per buscar oportunitats. Tot i que d'un temps aquí, ja no sé si realment els estocs que es rebaixen són els de temporada.
Sí és cert que no fa pena veure les botigues com es van buidant i no queda res. Per aìxò cal buscar realment el que ens interessa i és una ganga.
Aprofiteu l'ocasió per adquirir prendes bàsiques, com un texà, una jaqueta negre o una samarreta de cotó.
El meu consell de moda és que no deixeu mai de buscar un bon texà, un que us senti bé. És un dels bàsics que li podeu treu més partit, ja que el podeu portar en qualsevol ocasió. Només canviant les sabates i d'una dessuadora a una americana, o d'una samarreta a un top amb lluentons...sereu una altra.
I quan més el feu servir, més vostre es fa.
Aquest cop, les botigues estant retenint i ha estat força difícil trobar quelcom de profit. Però jo us encoratjo, no desistiu. Si més no, us ho passareu bé remenant buscant un bon preu.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu un bàsic que us falti i no pareu fins a trobar-lo! A vegades, una fita motiva molt.
dissabte, 5 de gener del 2013
PROPÒSITS DEL NOU ANY
Cada any que comença, tot i no haber fet res, ens porta il·lusió i esperança.
És una oportunitat de començar de zero i posar-nos fites per aconseguir. Tothom té il·lusió...
Tot i no ser res, ens dona una embranzida i ens posa contents.
Jo, cada any, com si fos el setembre i l'inici de curs, faig un repàs i em marco algun petit projecte. Cal viure amb projecció de futur i amb ganes d'aprendre del passat, i passar pàgina. Deixeu els errors enrera i oblideu-los.
Diuent que per ser feliç cal salut i poca memória...
Aprofiteu la màgia i l'empenta del nou any que comença per plantejar-vos algun propòsit! I renoveu l'esperança i l'alegria cap a temps millors i més feliços, això només depèn de vosaltres.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que cerqueu dins vostre algun projecte, i proposeu-vos de fer-lo!
Feu esport, o no netejeu tant, o repreneu alguna activitat perduda...
I m'enriqueix saber que les persones que heu fet l'esforç de fer els deures...us ha anat bé.
És una oportunitat de començar de zero i posar-nos fites per aconseguir. Tothom té il·lusió...
Tot i no ser res, ens dona una embranzida i ens posa contents.
Jo, cada any, com si fos el setembre i l'inici de curs, faig un repàs i em marco algun petit projecte. Cal viure amb projecció de futur i amb ganes d'aprendre del passat, i passar pàgina. Deixeu els errors enrera i oblideu-los.
Diuent que per ser feliç cal salut i poca memória...
Aprofiteu la màgia i l'empenta del nou any que comença per plantejar-vos algun propòsit! I renoveu l'esperança i l'alegria cap a temps millors i més feliços, això només depèn de vosaltres.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que cerqueu dins vostre algun projecte, i proposeu-vos de fer-lo!
Feu esport, o no netejeu tant, o repreneu alguna activitat perduda...
I m'enriqueix saber que les persones que heu fet l'esforç de fer els deures...us ha anat bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)