Persona menuda i de somriure etern.
Te n'has anat de cop, tan de cop que ni m'ho crec.
Tan de cop que encara tinc coses per dir-te.
Tan de cop que és injust, i tan aviat.
Creia que seriem amigues sempre, es veu que no podrà ser.
Les coses que t'explicava, tu sempre em vas escoltar ...
Fa temps que et devia un divendres i te'l deuré sempre.
Les llàgrimes vessen els meu ulls, no ho puc evitar.
Altre cop la vida m'ha alliçonat, el tren passa un cop i no torna.
Els meus deures de la setmana: dediqueu temps als que estimeu. La gent se'n va abans del que us penseu. I digueu t'estimo!
Olga, t'estimaré sempre. El carrer Buenos Aires sempre tindrà la teva olor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada