Us ho dic per experiència, no hi ha res més doloròs que algú per a tu important no t'estimi.
Et fa perdre l'autoestima a nivells de sota zero. Et culpes i penses: no mereixo ser estimat?
I és un camí dur de coneixement d'un mateix de tornar a establir fonaments per aixecar el cap.
Si algú bàsic i proper no t'estima, o et deixa d'estimar, et fa sentir com si mai més no t'estimarà ningú.
No us ho penseu.
La primera persona i més important que us ha d'estimar, sou vosaltres mateixos.
Si t'estimes i creus en tu, res no falla.
El problema que vaig tenir és que em va passar quan encara era una nena. I és molt difícil madurar així. Però he après la lliçó, ningú t'estima pel que vals. T'estimen per què volen i no es pot obligar ningú.
Aquesta és la màgia.
Quan una persona deixa d'estimar-ne una altra, més perd. Més trist per aquesta persona.
Que trist e inhumà no estimar un fill.
El meu consell de la setmana: sigueu vosaltres mateixos, qui us mereixi us estimarà igualment i valorarà la vostra escència.
El teu excrit, Xantal, va molt més enllà d´unes palaures publicades en el teu blog, que em varen arrivar, gràcies a que, la teva mare ho va publicar al seu Facebook. Son sentiments que brollen d´una persona, que ha patit la manca d´afecte d´un ser molt estimat. I tens tota la raò, no es pot obligar a ningú que t´estimi contra la seva voluntat, però aixó que en principi sembla i és molt lamentable, ha fet que avui,siguis una dona plena d´amor, per donar-lo a qui veritablament el merexí..només coneixo a una persona que ha estat sempre al teu costat, estiman-te moltissim, una dona forta que sempre ha volgut el teu bé i el de les teves germanes...ja saps la sort infinita que tens..i de segur també, hi han altes persones que configuren la teva vida i amb qui et trobes molt a gust...l´amor Xantal, es aixó un cumul de petites coses, que fan reconeixer qui t´estima de debó..
ResponEliminaEt felicito per tenir una vida plena i saber apreciar totes les bones coses que ens regala la vida.... i les dolentes...no et dic com molta gent, oblida-ho..per experiencia sé, que es imposible...pero si, que queda com testimoniage que ens fa creixer amb l AMOR....!! Una abraçada i endavant, segueix essent tan sincera amb tu mateixa.. Carme