FUMAR

Una vegada, fa molt de temps, quan era una adolescent sense gaire enteniment, vaig començar a fumar.
Tot va començar com un joc entre amigues, allò que t'agafa que vols fer coses de grans perquè tu ja ho ets. Segons el teu punt de vista, és clar.
Però el que va començar com un flirteig amb les coses dels adults, es va convertir en una adicció que em va costar molt de treure-me-la.

Ara, que ja no fumo, no entenc com vaig arribar a tenir tant mala adicció. I és que els mals hàbits o adiccions, tenim la mala costum de pensar que controlem. Res més lluny de la realitat.
Ho fem convençuts de que ho escollim, però no és així. Hi ha mecanismes dins nostre que tiren pel dret i no escolten "la veueta".

I el cert és que, tan bon punt en vaig estar decidida, ho vaig deixar i no he tornat a fumar. Tan sols vaig haber
d'estar-ne convençuda. És l'eslogan "we can".
Si vas cap un camí, i abans te'l imagines, arribes segur. És el que en diuen coaching. Imaginar dins nostre el futur, i el cervell ho interioritza.

És el mateix per adquirir hàbits diferents qüotidians o canviar-ne d'alguns que no ens convencin.
El nostre cervell el podem enredar. És com un ordinador. Reseteges i avall!

Ja sé que no és tan fàcil i requereix esforç. Uff! ESFORÇ!? Allò que que hi ha molta gent que no sap què vol dir.

Els meus deures de la setmana: proposeu-vos un canvi, o millor, proposeu-vos deixar de fer alguna cosa que no sigui sana. I practiqueu dins vostre imaginant-vos el canvi abans de començar.

Que sapigueu que la satisfacció de deixar una adicció et dona tanta autoestima com ser capaços de llançar-vos a fer puenting. I et bufes com un globus.
El millor és que penses que si has pogut amb aquesta, pots amb el que sigui.