EL CUIR

El tema del cuir és com el tema de la carn. Complicat. Delicat. De sí o de no.

És veritat és que la tendència és de que cada cop en mengem menys. Jo almenys. Cada cop em senta pitjor.
Però el tema del cuir no l'he superat, m'apassiona.
No sé si és pel meu problema cutani amb les fibres artificials. Sóc una ferma defensora de tots els texits natural. La resta, no me'ls puc ni posar.

Us parlaré de les qualitats del cuir. És natural, flexible, durader, elegant i conserva l'escalfor.
Penseu: una camisa blanca amb un pantaló de cuir, o un vestit, un jersei de coll alt i una faldilla tub.
Això, sí, amb uns bons talons.

Respecto a grans dissenyadors com l'Stella Mccartney, ferma defensora de l'ecologia i contraria a l'ús de la pell.
Jo no puc amb les sabates sintétiques.

A mida del pas dels anys, he anat recopilant pantalons, vestits, jaquetes, abrics...com qui té texans de tots els tipus.
Ideal si fa fred o plou. O sí no saps què posar-te. Una camisa blanca, uns pantalons de cuir i una gabardina. Èxit absolut.

Els meus deures de la setmana: si en sou contraris, tan sols us demano respecte. Si no, compreu-vos alguna prenda per provar, no us arrepentireu. Duren en bon estat molts anys.

Aneu-vos preparant per la primavera, no vènen gaires innovacions en moda. Ara no és temps de renovar-se. Però penseu en les ratlles, el blanc i el negre i en les gabardines. És el que ve.