El meu tiet se'n va anar tal i com va viure, sense soroll.
És un de les persones que més coses m'ha ensenyat i que més he estimat. Varem passar moltes estones vora del foc xerrant o mentres netejavem el jardí.
Em va ensenyar, ell que era un home sabi, que qui més sap és qui més calla.
Em va ensenyar, ell que estimava la seva terra, en somiar cap a la llibertat del nostre poble.
Em va ensenyar, ell que vivia entre llibres, a tenir plaer de llegir i d'escriure.
Em va ensenyar, ell que era un home prudent, a saber escoltar a qui parla.
Per tot, gràcies.
El meu consell de la setmana: tingueu respecte del pas del temps, a vegades, passa tan ràpid que no et dona temps a sol·lucionar les coses. El tren, sovint, només passa un cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada