No soporto les persones que viuen i actuen sense ser honestes. Aquelles que diuen una cosa i la seva vida va cap a l'altra banda.
És un exercici dur el de dir la veritat, sovint porta molts disgustos. Però, encara que tots cometem errors i a vegades no sabem cap a on tirar, millor buscar dins nostre els sentiments reals.
Tot i que he tingut molts maldecaps per culpa de ser sincera, ja que he hagut de patir la conseqüència de les meves paraules, no me n'arrepenteixo.
Em va costar molts anys confiar en mi mateixa i trobar la força de la veritat.
Vaig descobrir que es pateix més per culpa del silenci. És molt difícil dir la veritat del que sentim, però et fa lliure.
Les persones, si expliquèssin el què senten, serien estimades millor i més ben avingudes.
Si no dius el que et molesta o t'empipa, és impossible que a l'altra persona li arribi per ones al seu cervell. O com t'agrada ser estimat.
Sempre he cregut que el sexe, també s'ha de parlar. Si t'agrada que et toquin l'orella...fins que l'altre ho descobreix!
Ara, després toca escoltar! Cal que qui parla, algú l'escolti de veritat.
Els meus deures de la setmana: sigueu honestos, si més no amb vosaltres mateixos. I comenceu a ser-ho amb els demés.
No perdeu l'oportunitat de dir totes les coses bones que porteu a dins.
Fugiu de les falsetats, millor no dir res sino és veritat.
M'encanten totes les persones transparents i meravelloses que conec. Felicitats pel vostre esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada