És ben curiós el devenir de les coses, les anades i vingudes de les experiències de la vida.
Us ho explico amb un exemple:
En la xarxa de Facebook totes les persones penjen pensaments, fotos, enllaços etc que pots veure un cop s'han publicat. Però pobre de tu que no ho vegis al moment, és com un tren que passa, ja no ho recuperes.
Això em refereixo. Igual fa temps que no veus algú, i quan en tens notícies, la vida li ha fet un tomb o ja no viu. O un lloc, que quan hi tornes, és tancat o ha canviat.
El dia que es va fer el funeral de Na Olga, després, quan anavem tots seguits amb els cotxes i jo amb moto cap al cementiri, vaig adonar-me que la vida era igual. No habia canviat res. Tothom caminava, o es parava al semàfor, o xerrava ,o reia...
Aquest sentiment tan profund, el vaig sentir també de la boca d'una noia testimoni de la mort de la seva mare. Ella no entenia com tot podia seguir igual si la seva mare ja no hi era.
Tinc un vell amic, que de jove va ser corredor profesional de motocicletes, amb èxit! I ara, en canvi, la vellesa no li dona l'opciò de conduir res.
El que un cop hi és, després ja no.
I és ben cert, que m'estic adonant de com passa realment de ràpid tot i de lo lenta que arribo a ser jo sovint.
Els meus deures de la setmana: sigueu ràpids a entomar els canvis. La felicitat és la suma de salut i mala memòria.
I oblideu si vareu tenir dies de glòria i ara no, continueu sent vosaltres mateixos. Estigueu orgullosos de les vostres proeses actuals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada