Fa temps que tinc un deute, vaig prometre parlar del que sento en ser mare.
Com que unes de les coses que més valoro és la paraula d'algú...no puc fallar!
No m'hagués pensat mai que seria tan difícil i feixuc tenir fills. És una gran responsabilitat, per què faci el que faci, els marcarà en el futur.
Els pares, estan per crear patrons. Per ser seguits o per ser destruits.
És la base de la construcció d'una persona. Quina feina, no? És fàcil malparlar d'algú quan no ets tu.
He après una gran cosa, a donar. A estimar.
Per que en definitiva, siguem millors o pitjors pares... els fills el que volen és sentir-se estimats.
El que ens mou és el cor i aquí sí que puc fer una gran feina. Si estimo als meus fills, ells creixeran més feliços.
I encara que sempre s'han tingut fills, quan et toca a tu és com descobrir "la sopa d'all". És impresionant tot el que significa. Tant físic com emocional.
Et fa patir, però et fa feliç. És una experiència vital i transformadora que no deixa de canviar cap dia. Et fa estar despert i atent.
A mi em fan aprendre a ser dinàmica, riallera, a tenir paciència fins limits per mi desconeguts. A aprendre a perdonar, a no esperar res a canvi. A no tancar-me en mi mateixa. A ser feliç, per que em demanen feliç.
A ser millor cada dia per poder predicar amb el meu exemple.
Ser mare, tot i que quedi antic...és el meu gran projecte de vida.
No us puc posar deures...a tots!Els meus deures d'aquesta setmana: qui tingui fills, feu una llista de les coses que heu millorat com a persona desde que en teniu.
dissabte, 8 de desembre del 2012
EL CEL
M'agrada mirar el cel, és el meu espai de natura cotidià.
M'agrada mirar el núvols i veure com són i cap a on van.
M'agrada mirar la lluna, sembla que em mira.
M'agrada mirar els estels, tot i que costi.
M'agrada mirar el sol, quan arriba o quan se'n va.
Sentiu-vos part d'un tot, fixeu-vos en els ocells que ens sobrevolen o en els nùvols que se'n van.
Us sentireu petits...i els vostres maldecaps, tambè.
Si us deixeu anar i sentiu dins vostre el vent i les olors, fareu que el camí a la feina o cap a casa sigui diferent.
Podeu treure partit d'una estona buida. Aprofiteu aquestes petites estones per reflexionar i estar en silenci. Mireu cap enfora i després, cap a dins.
Us asseguro que costa menys mirar al cel que mirar dins vostre.
Els meus deures d'aquesta setmana: tanqueu la radio del cotxe i aneu, almenys un dia, en silenci a treballar. I entreneu-vos com es fa ara, tenint un pensament positiu.
M'agrada mirar la lluna, sembla que em mira.
M'agrada mirar els estels, tot i que costi.
M'agrada mirar el sol, quan arriba o quan se'n va.
Sentiu-vos part d'un tot, fixeu-vos en els ocells que ens sobrevolen o en els nùvols que se'n van.
Us sentireu petits...i els vostres maldecaps, tambè.
Si us deixeu anar i sentiu dins vostre el vent i les olors, fareu que el camí a la feina o cap a casa sigui diferent.
Podeu treure partit d'una estona buida. Aprofiteu aquestes petites estones per reflexionar i estar en silenci. Mireu cap enfora i després, cap a dins.
Us asseguro que costa menys mirar al cel que mirar dins vostre.
Els meus deures d'aquesta setmana: tanqueu la radio del cotxe i aneu, almenys un dia, en silenci a treballar. I entreneu-vos com es fa ara, tenint un pensament positiu.
EL NADAL
Ja tornem a tenir les festes de Nadal a tocar.
Aquest any, vull que feu un esforç i el prepareu desde dins vostre tal i com es mereix. Us agradi o no, vivim en una societat que el venera. Així que aprofiteu l'avinentesa i treieu-ne profit.
Organitzeu-vos i si us sobra temps, per la falta de feina, utilitzeu-lo en fer coses positives. No hi ha res de més valor que tot el que fem amb les mans. I qualsevol cosa, per tenir èxit, s'hi ha de dedicar temps.
El dia 13 és Santa Llùcia, monteu el pessebre. I ja comença el compte enrere!
No cal enfadar-se per res, l'esperit de Nadal no canvia res ni a ningú. Segur que és difícil avenir-se a quedar amb qui tot l'any no t'has avingut...però penseu que tots som com som i ens hem d'acceptar.
Recordeu el que us vaig dir, si feu que us dona alegria de veure algú...tot començarà millor.
Primer, mireu els dies que teniu compromisos i preneu-vos-ho com una fita. Segon, prepareu el que us posareu i el que cuinareu. Tercer, penseu en un detall per tothom. No hi ha res més gratificant que algú s'hagi enrecordat de tu.
I recordeu-vos de quan ereu infants! tenir il·lusió és el motor més potent per viure i ser feliç.
El meu consell de moda és que prepareu els conjunts que us posareu. Jo us recomano afrontar els compromisos amb els vostres millors vestits. Si vas a casa d'un familiar, que et dona més goig: que et rebi en xandall o en vestit de nit?...Doncs, animeu-vos! treieu de l'armari els velluts i els colors vermells i taronges i els pintallavis!
I per dins, el més sexi que tingeu...o no us poseu res! Així, quan estigueu passant una vetllada "difícil"...preparareu la tornada a casa.
Penseu que sempre recollim el que sembrem, sigueu bones persones.
Els meus deures d'aquestes festes: Vull que us esforceu en arribar a tot arreu, i doneu el millor de vosaltres. I no us enfadeu.
Bon Nadal!
Aquest any, vull que feu un esforç i el prepareu desde dins vostre tal i com es mereix. Us agradi o no, vivim en una societat que el venera. Així que aprofiteu l'avinentesa i treieu-ne profit.
Organitzeu-vos i si us sobra temps, per la falta de feina, utilitzeu-lo en fer coses positives. No hi ha res de més valor que tot el que fem amb les mans. I qualsevol cosa, per tenir èxit, s'hi ha de dedicar temps.
El dia 13 és Santa Llùcia, monteu el pessebre. I ja comença el compte enrere!
No cal enfadar-se per res, l'esperit de Nadal no canvia res ni a ningú. Segur que és difícil avenir-se a quedar amb qui tot l'any no t'has avingut...però penseu que tots som com som i ens hem d'acceptar.
Recordeu el que us vaig dir, si feu que us dona alegria de veure algú...tot començarà millor.
Primer, mireu els dies que teniu compromisos i preneu-vos-ho com una fita. Segon, prepareu el que us posareu i el que cuinareu. Tercer, penseu en un detall per tothom. No hi ha res més gratificant que algú s'hagi enrecordat de tu.
I recordeu-vos de quan ereu infants! tenir il·lusió és el motor més potent per viure i ser feliç.
El meu consell de moda és que prepareu els conjunts que us posareu. Jo us recomano afrontar els compromisos amb els vostres millors vestits. Si vas a casa d'un familiar, que et dona més goig: que et rebi en xandall o en vestit de nit?...Doncs, animeu-vos! treieu de l'armari els velluts i els colors vermells i taronges i els pintallavis!
I per dins, el més sexi que tingeu...o no us poseu res! Així, quan estigueu passant una vetllada "difícil"...preparareu la tornada a casa.
Penseu que sempre recollim el que sembrem, sigueu bones persones.
Els meus deures d'aquestes festes: Vull que us esforceu en arribar a tot arreu, i doneu el millor de vosaltres. I no us enfadeu.
Bon Nadal!
diumenge, 25 de novembre del 2012
SMALL TALK
Sovint ens trobem en situacions en que hem de parlar durant un breu moment amb algú desconegut. El que s'anomena conversa d'ascensor.
Sigueu creatius i sortiu de la norma de parlar del temps. Si us hi trobeu freqüentment, feu-vos un petit guió mental i més si és en un altre idioma. Si porteu una idea al cap, no us costarà tant. Jo tinc patrons segons el tipus de persona. Podeu parlar de fills, de salut o de la ditxosa crisi. També del Barça o de viatges. Però sempre heu de ser honestos i senzills.
Quan no conec a la persona, parlo de mi i de les meves coses senzilles. Així dono sensació de proximitat. Si no, sempre podeu dir que us agrada la roba que porta l'altre o qualsevol cosa bonica.
Vaig llegir un cop un bon consell que he aplicat algun cop: Si has de rebre algú a casa que no et fa il·lusió de que vingui, feu una gran festa al venir la persona i tot canviarà cap a millor. Ho he provat, i funciona. Si algú és rebut o tractat com si fos apreciat, actua de la mateixa manera. Feu el mateix amb els desconeguts. Tracteu-los com si els coneguessiu. I somrieu sempre. La vergonya s'amaga bé darrera un somriure.
El meu consell de moda és que penseu sempre que sereu admirats, no criticats. Sigueu valents i agosarats. A més a més, si mai repetiu de conjunt...que més dona si un dia no l'encerteu!
Els meus deures de la setmana són que busqueu un tema del que parlar i un acudit. I si és en anglès, prepareu-vos-ho abans.
Sigueu creatius i sortiu de la norma de parlar del temps. Si us hi trobeu freqüentment, feu-vos un petit guió mental i més si és en un altre idioma. Si porteu una idea al cap, no us costarà tant. Jo tinc patrons segons el tipus de persona. Podeu parlar de fills, de salut o de la ditxosa crisi. També del Barça o de viatges. Però sempre heu de ser honestos i senzills.
Quan no conec a la persona, parlo de mi i de les meves coses senzilles. Així dono sensació de proximitat. Si no, sempre podeu dir que us agrada la roba que porta l'altre o qualsevol cosa bonica.
Vaig llegir un cop un bon consell que he aplicat algun cop: Si has de rebre algú a casa que no et fa il·lusió de que vingui, feu una gran festa al venir la persona i tot canviarà cap a millor. Ho he provat, i funciona. Si algú és rebut o tractat com si fos apreciat, actua de la mateixa manera. Feu el mateix amb els desconeguts. Tracteu-los com si els coneguessiu. I somrieu sempre. La vergonya s'amaga bé darrera un somriure.
El meu consell de moda és que penseu sempre que sereu admirats, no criticats. Sigueu valents i agosarats. A més a més, si mai repetiu de conjunt...que més dona si un dia no l'encerteu!
Els meus deures de la setmana són que busqueu un tema del que parlar i un acudit. I si és en anglès, prepareu-vos-ho abans.
dimecres, 21 de novembre del 2012
diumenge, 18 de novembre del 2012
MITGES: UN RECURS DIVERTIT
El que més m'agrada de l'hivern és posar-me mitges de colorins. No sabeu quin recurs és no saber què posar-se un dia plujòs i fred...Un vestit negre i unes mitges de colors!
Ja ser que potser és demanar-vos massa, però compreu-vos-en unes. Un cop comences, no pots parar.
Quan més rares, millor.
Diuen que en temps de crisi, els pintallavis i les mitges són els productes que més es venen. Si no pots comprar-te uns pantalons, si pots amb unes mitges...
La veritat, és que és un punt de color i de varietat impressionant.
Després de tanta foscor, una nota de color.
Els meus deures de la setmana: compreu-vos unes mitges de color, vermelles o verdes. Per començar, poseu-vos-les amb botes, així només es veurà un troç i no us costarà tant.
Ja ser que potser és demanar-vos massa, però compreu-vos-en unes. Un cop comences, no pots parar.
Diuen que en temps de crisi, els pintallavis i les mitges són els productes que més es venen. Si no pots comprar-te uns pantalons, si pots amb unes mitges...
La veritat, és que és un punt de color i de varietat impressionant.
Després de tanta foscor, una nota de color.
Els meus deures de la setmana: compreu-vos unes mitges de color, vermelles o verdes. Per començar, poseu-vos-les amb botes, així només es veurà un troç i no us costarà tant.
SENZILLESA: MILLOR MENYS QUE MES
Heu de tenir clar que sempre és millor només portar una cosa que cridi l'atenció. I que millor copiar.
Us donc un exemple: aneu de botigues i memoritzeu els conjunts dels aparadors. O compreu-vos la revista In Style, que dona una gran guia de combinacions.
No cal ser original, ni el primer en portar les coses. Cal ser autèntic.
Tothom té alguna virtud especial, no hi ha dues persones iguals. Tots som diferents i hem de treure partit de l'originalitat.
Com un bon escot, unes bones cames, o tenir molta traça per pentinar-se. O ser alt, tenir bona planta, o ser prim.
No us poseu res que us faci baixos, panxuts o desproporcionats. Encara que estigui de moda.
També heu de tenir present, que per qui és un defecte, per l'altre és una virtud. Hi ha dones amb molt de pit que no tenen complexes, altres que ni es nota del que ho amaguen. Tot depèn.
Si teniu pit i us agrada, ensenyeu escot. I si no teniu massa pit, també.
Si sou primes, utilitzeu les superposiciones i els cinturons.
Si teniu unes bones cames, ensenyeu-les.
Però si només doneu importància a una cosa, triomfareu. Si ho feu tot junt, ja no tindrà cap gràcia i semblareu vulgars.
Fa temps, vaig llegir una entrevista a la Judith Mascó en que comentava que s'havia mantingut amb el seu cabell igual, ja que un cop en que va canviar i se'l va tallar, va perdre algun contracte de publicitat. Tothom la veia amb el seu cabell llarg i ros. I era la imatge que venia.
No canvieu, sigueu com sou. Tan sols milloreu.
Els meus deures d'aquesta setmana: aprofieu que encara no fa molt de fred i descordeu-vos un botó. O poseu-vos una mini.
El botó, també us el podeu descordar vosaltres, nois!
Us donc un exemple: aneu de botigues i memoritzeu els conjunts dels aparadors. O compreu-vos la revista In Style, que dona una gran guia de combinacions.
No cal ser original, ni el primer en portar les coses. Cal ser autèntic.
Tothom té alguna virtud especial, no hi ha dues persones iguals. Tots som diferents i hem de treure partit de l'originalitat.
Com un bon escot, unes bones cames, o tenir molta traça per pentinar-se. O ser alt, tenir bona planta, o ser prim.
No us poseu res que us faci baixos, panxuts o desproporcionats. Encara que estigui de moda.
També heu de tenir present, que per qui és un defecte, per l'altre és una virtud. Hi ha dones amb molt de pit que no tenen complexes, altres que ni es nota del que ho amaguen. Tot depèn.
Si teniu pit i us agrada, ensenyeu escot. I si no teniu massa pit, també.
Si sou primes, utilitzeu les superposiciones i els cinturons.
Si teniu unes bones cames, ensenyeu-les.
Però si només doneu importància a una cosa, triomfareu. Si ho feu tot junt, ja no tindrà cap gràcia i semblareu vulgars.
Fa temps, vaig llegir una entrevista a la Judith Mascó en que comentava que s'havia mantingut amb el seu cabell igual, ja que un cop en que va canviar i se'l va tallar, va perdre algun contracte de publicitat. Tothom la veia amb el seu cabell llarg i ros. I era la imatge que venia.
No canvieu, sigueu com sou. Tan sols milloreu.
Els meus deures d'aquesta setmana: aprofieu que encara no fa molt de fred i descordeu-vos un botó. O poseu-vos una mini.
El botó, també us el podeu descordar vosaltres, nois!
diumenge, 11 de novembre del 2012
SNACKERS
Desde que la Miranda Kerr es va passejar per Nova York amb unes snackers de Isabel Marant vermelles, ha sigut imparable el pas d'una prenda de luxe convertida en un pret a porter.
No sóc gaire amiga d'anar com la majoria i de portar el que tothom. Però us haig de dir que en aquest cas, faré una excepció.
No cal que aneu a parar a Mustang, bona en dissenys però de poca qualitat, podeu optar per ASH. Bona marca i bons disenys.
No sóc gaire amiga d'anar com la majoria i de portar el que tothom. Però us haig de dir que en aquest cas, faré una excepció.
No cal que aneu a parar a Mustang, bona en dissenys però de poca qualitat, podeu optar per ASH. Bona marca i bons disenys.
Us recomano que no ho dubteu, són cómodes i versàtils. El que us aconsello és que intenteu combinar-ho amb gràcia i amb originalitat. Amb faldilla queda genial, us ho asseguro. O amb americana.
A més a més, és un dels tacons més fàcils de portar.
El meu consell d'aquesta setmana és que si necessiteu un calçat còmode, en proveu unes. Aprofiteu-vos de la tendència de la moda sport convertida en casual.
LES FOTOS: VIURE LA VIDA DOS COPS
Hi ha dos tipus de persones, les que necessiten del passat i les que no. Aquelles que llencen i no tenen cap impuls a conservar allò que no els serveix.
Jo sóc de les que conservo. Això que a vegades, el record no sempre és bonic.
Una de les coses que m'agrada més és la fotografia. En faig i en tinc a milers. I me les miro, les tinc endreçades cronologicament i les memoritzo.
Amb el canvi tant important que s'ha produit en el revelat, ha fet que tots plegats deixem de circular després de l'estiu amb l'album per què tothom el vegi.
Ara es penjen en qualsevol suport tipus facebook i ja no cal esperar anar a fer el revelat.
Ha canviat rotundament el temps de fer la foto i a ser publicada. I en el tractament de tot. Tot s'ha tornat visual, tot entra primer pels ulls.
Menys el meu blog!
Hi ha un anunci de Hoffman que m'encanta. Explica visualment el que significa per gent com jo, tenir fotografies del que vius. És viure una situació i després veure'n la foto.
Fins i tot, les persones que no necessiten mirar enrere, els agrada de ser fotografiats i després veure-les. És un efecte curiòs. Ningú les fa, però tothom en vol.
El meu consell de moda és que us feu fotos quan us poseu algun conjunt encertat, sempre va bé quan no saps que posar-te i recordes el que et vas posar aquell dia.
Els meus deures de la setmana són que que trieu les deu fotografies més importants per vosaltres, us asseguro que us portarà molt de temps.
Jo sóc de les que conservo. Això que a vegades, el record no sempre és bonic.
Una de les coses que m'agrada més és la fotografia. En faig i en tinc a milers. I me les miro, les tinc endreçades cronologicament i les memoritzo.
Amb el canvi tant important que s'ha produit en el revelat, ha fet que tots plegats deixem de circular després de l'estiu amb l'album per què tothom el vegi.
Ara es penjen en qualsevol suport tipus facebook i ja no cal esperar anar a fer el revelat.
Ha canviat rotundament el temps de fer la foto i a ser publicada. I en el tractament de tot. Tot s'ha tornat visual, tot entra primer pels ulls.
Menys el meu blog!
Hi ha un anunci de Hoffman que m'encanta. Explica visualment el que significa per gent com jo, tenir fotografies del que vius. És viure una situació i després veure'n la foto.
Fins i tot, les persones que no necessiten mirar enrere, els agrada de ser fotografiats i després veure-les. És un efecte curiòs. Ningú les fa, però tothom en vol.
El meu consell de moda és que us feu fotos quan us poseu algun conjunt encertat, sempre va bé quan no saps que posar-te i recordes el que et vas posar aquell dia.
Els meus deures de la setmana són que que trieu les deu fotografies més importants per vosaltres, us asseguro que us portarà molt de temps.
dissabte, 3 de novembre del 2012
TEMPUS FUGIT
Del que em manca i en sóc conscient, és de temps. O tinc excès de rapidesa.
Crec, sincerament, que el problema que patim avui en dia, és la pressa que portem.
És una pressa malatissa que ens presiona i no ens deixa gaudir d'allò que fem.
I no ens deixa mirar al costat i veure a qui hi tenim.
Potser aquests temps de misèries i d'atur, ens faran recuperar el prendren's la vida amb un altre caire i gaudir de les petites coses de cada dia. De passejar, d'anar a veure un amic, de seure'ns a jugar amb els nostres fills, o de compartir un silenci amb qui estimem.
Quan comences la vida, penses que et sobra i no t'importa d'utilitzar-lo en no res. A mida que et fas gran, cada cop veus que passa ràpid quan fas o estàs amb qui vols. Com amb la salud, jugues a fer-ne de tots colors i el cos et respon. Però és una de les coses que primer s'acaba, el no cuidar-se i trobar-se bé.
Per què no vivim pensant en el que ens queda?
El dia només té unes hores, i hem de demanar-li al nostre dia allò que ens pot donar, no més. Si ho fem és quan en estressem i patim.
El meu consell de moda és que millor que compreu tot el mateix moment i després, aneu a prendre'us un cafè.
Els meus deures d'aquesta setmana: deixeu-vos una tarda a la setmana sense plans. Quan sigui la tarda, o el matí, aneu sobre la marxa. Deixeu-vos anar.
No feu res pensant que el temps us sobra, passeu-lo amb bona gent i alluneu-vos de les persones grises i malhumorades. I no oblideu mai de dir que estimeu.
Crec, sincerament, que el problema que patim avui en dia, és la pressa que portem.
És una pressa malatissa que ens presiona i no ens deixa gaudir d'allò que fem.
I no ens deixa mirar al costat i veure a qui hi tenim.
Potser aquests temps de misèries i d'atur, ens faran recuperar el prendren's la vida amb un altre caire i gaudir de les petites coses de cada dia. De passejar, d'anar a veure un amic, de seure'ns a jugar amb els nostres fills, o de compartir un silenci amb qui estimem.
Quan comences la vida, penses que et sobra i no t'importa d'utilitzar-lo en no res. A mida que et fas gran, cada cop veus que passa ràpid quan fas o estàs amb qui vols. Com amb la salud, jugues a fer-ne de tots colors i el cos et respon. Però és una de les coses que primer s'acaba, el no cuidar-se i trobar-se bé.
Per què no vivim pensant en el que ens queda?
El dia només té unes hores, i hem de demanar-li al nostre dia allò que ens pot donar, no més. Si ho fem és quan en estressem i patim.
El meu consell de moda és que millor que compreu tot el mateix moment i després, aneu a prendre'us un cafè.
Els meus deures d'aquesta setmana: deixeu-vos una tarda a la setmana sense plans. Quan sigui la tarda, o el matí, aneu sobre la marxa. Deixeu-vos anar.
No feu res pensant que el temps us sobra, passeu-lo amb bona gent i alluneu-vos de les persones grises i malhumorades. I no oblideu mai de dir que estimeu.
dimarts, 30 d’octubre del 2012
LA TARDOR: LA PITJOR ESTACIÓ
He trigat tants dies a parlar de l'avorriment de la tardor...que ha vingut l'hivern.
No m'agrada anar pel carrer i veure gent amb sandàlies i amb botes. M'agrada que anem tots diferents, cosa difícil avui en dia. Però, tant?
Aquesta setmana la cosa ha canviat, i ja és difícil veure algú d'estiu.
El setembre és un més tant embolicat de nous propósits, escola, llibres i tornada a la feina...que passa volant. L'octubre ja és una altre cosa, em costa pensar en canvi horari i en dies curts i foscos.
Intento pensar en el fred i la pluja com quelcom positiu, però anant amb moto i sent fredolica, és difícil.
No m'agrada començar una estació, estic desentrenada del fred i del que m'haig de posar. Em fa pena deixar els colors clars i cridaners de les meves sabates. Tot sempre negre...
Ja que passem a la foscor, per què tot sempre ho fan en negre? no ens sentiriem més animats amb unes botes de color fucsia?
El més maco de l'última época de l'any, és que se n'acosta un de nou i segur que tot anirà millor. I el Nadal.
I que podem gaudir de l'entrenament dels abrics fins que arriben les rebaixes.
El meu consell de moda d'aquesta setmana és que us aneu preparant una llista de les coses que us fan falta i planejeu la compra a les rebaixes. Si més no, sempre podeu tenir l'esperança que els reis venen abans.
Els meus deures d'aquesta setmana: oblideu com vareu combinar-vos la roba l'any passat, feu-ho diferent aquest cop. I no pequeu de massa negre.
No m'agrada anar pel carrer i veure gent amb sandàlies i amb botes. M'agrada que anem tots diferents, cosa difícil avui en dia. Però, tant?
Aquesta setmana la cosa ha canviat, i ja és difícil veure algú d'estiu.
El setembre és un més tant embolicat de nous propósits, escola, llibres i tornada a la feina...que passa volant. L'octubre ja és una altre cosa, em costa pensar en canvi horari i en dies curts i foscos.
Intento pensar en el fred i la pluja com quelcom positiu, però anant amb moto i sent fredolica, és difícil.
No m'agrada començar una estació, estic desentrenada del fred i del que m'haig de posar. Em fa pena deixar els colors clars i cridaners de les meves sabates. Tot sempre negre...
Ja que passem a la foscor, per què tot sempre ho fan en negre? no ens sentiriem més animats amb unes botes de color fucsia?
El més maco de l'última época de l'any, és que se n'acosta un de nou i segur que tot anirà millor. I el Nadal.
I que podem gaudir de l'entrenament dels abrics fins que arriben les rebaixes.
El meu consell de moda d'aquesta setmana és que us aneu preparant una llista de les coses que us fan falta i planejeu la compra a les rebaixes. Si més no, sempre podeu tenir l'esperança que els reis venen abans.
Els meus deures d'aquesta setmana: oblideu com vareu combinar-vos la roba l'any passat, feu-ho diferent aquest cop. I no pequeu de massa negre.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
GERMANS: UNA AMISTAT AMB EXIT ESCÀS
Sempre he pensat que donat que els germans convivim, i compartim pares i experiències...l'èxit cap a una rel·lació profunda de companyerisme i d'amor hauria d'estar assegurada.
Però la realitat no és aquesta. La majoria de germans, d'adults, tan sols comparteixen Nadals a casa dels pares.
La majoria de parelles, per no dir totes, el principal entrebanc de convivència és la familia de cadascú. Cada parella ha d'establir una sèrie de pactes i de visites. I si parles amb la gent, ningú en surt ben parat ni està content.
Aleshores, no ho entenc. Si amb qui compartim familia i experiències no acabem compartint hobbies ni convivència, per què ens discutim tambè amb qui compartim la vida però no la familia?
He arribat a la conclusió que la familia és la visió que tenim d'ella i ens importa de manera diferent a cadascú. No té res a veure ni els records ni l'amor.
Jo he après a estimar indeferenment dels llaços familiars. De fet, tots ho fem així. I hem d'aprendre a respectar-nos vinguem d'on vinguem i ens hagin ensenyat a fer la sípia a la planxa d'una manera o d'altre...
Per què per qui la seva mare és un puntal i una referència a la vida, hi ha germans que ho senten diferent. Tots veiem la vida segons els nostres ulls.
Els meus deures d'aquesta setmana: us recomano que feu una activitat amb els vostres germans que farieu amb un amic. Potser us sorprendreu gratament.
Si estimeu la vostra mare, penseu que la vostra parella tambè estima la seva.
Però la realitat no és aquesta. La majoria de germans, d'adults, tan sols comparteixen Nadals a casa dels pares.
La majoria de parelles, per no dir totes, el principal entrebanc de convivència és la familia de cadascú. Cada parella ha d'establir una sèrie de pactes i de visites. I si parles amb la gent, ningú en surt ben parat ni està content.
Aleshores, no ho entenc. Si amb qui compartim familia i experiències no acabem compartint hobbies ni convivència, per què ens discutim tambè amb qui compartim la vida però no la familia?
He arribat a la conclusió que la familia és la visió que tenim d'ella i ens importa de manera diferent a cadascú. No té res a veure ni els records ni l'amor.
Jo he après a estimar indeferenment dels llaços familiars. De fet, tots ho fem així. I hem d'aprendre a respectar-nos vinguem d'on vinguem i ens hagin ensenyat a fer la sípia a la planxa d'una manera o d'altre...
Per què per qui la seva mare és un puntal i una referència a la vida, hi ha germans que ho senten diferent. Tots veiem la vida segons els nostres ulls.
Els meus deures d'aquesta setmana: us recomano que feu una activitat amb els vostres germans que farieu amb un amic. Potser us sorprendreu gratament.
Si estimeu la vostra mare, penseu que la vostra parella tambè estima la seva.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
ESCOLLIR: EL PLAER DE DUBTAR
Sota expressa sol·licitud escriuré del fet de poder escollir.
Avui en dia vas a comprar iogurts i n'hi ha tants, que per poc que no t'hi posis un temps fixat, no acabes mai. Vas a comprar-te un jersei, per què s'acosta el fred i et fa falta...(segur?) i no saps per quin decidir-te.
Quan entrem en el pàrquing i hi ha places lliures, som incapaços d'aparcar a la primera. Almenys, jo conec algú de molt aprop que quantes més places hi ha, més temps es passa donant voltes.
Ens costa decidir quan tenim més opcions? Ens costa pensar i triar?
Trobo que la societat d'avui dóna l'opció d'escollir més. Quan jo era petita, només hi havia iogurts blancs i els nens anavem a l'escola de más aprop. I la roba te la feia l'àvia i no podies dir res.
Ara no, se'ns ha obert la possibilitat de pensar i triar. Els iogurts, de sabors, o de fruita triturada, o bifidus, o de trossets, o de...quin martiri!
Pots triar l'escola, el banc, el canal de tv, la companyia del mòbil...i trobo que és bona la competència, però jo, si no sé del cert què fan a la tele, em passo més temps escollint que gaudint.
He obtat per no deixar triar massa la canalla, crec que sovint tenir tanta opció de triar coses tan poc importants, és un pèrdua de temps. Ara, he tornat als iogurts blancs.
Els meus deures d'aquesta setmana: intenteu passar-vos una setmana sense escollir! Us ho prometo que us costarà!
Avui en dia vas a comprar iogurts i n'hi ha tants, que per poc que no t'hi posis un temps fixat, no acabes mai. Vas a comprar-te un jersei, per què s'acosta el fred i et fa falta...(segur?) i no saps per quin decidir-te.
Quan entrem en el pàrquing i hi ha places lliures, som incapaços d'aparcar a la primera. Almenys, jo conec algú de molt aprop que quantes més places hi ha, més temps es passa donant voltes.
Ens costa decidir quan tenim més opcions? Ens costa pensar i triar?
Trobo que la societat d'avui dóna l'opció d'escollir més. Quan jo era petita, només hi havia iogurts blancs i els nens anavem a l'escola de más aprop. I la roba te la feia l'àvia i no podies dir res.
Ara no, se'ns ha obert la possibilitat de pensar i triar. Els iogurts, de sabors, o de fruita triturada, o bifidus, o de trossets, o de...quin martiri!
Pots triar l'escola, el banc, el canal de tv, la companyia del mòbil...i trobo que és bona la competència, però jo, si no sé del cert què fan a la tele, em passo més temps escollint que gaudint.
He obtat per no deixar triar massa la canalla, crec que sovint tenir tanta opció de triar coses tan poc importants, és un pèrdua de temps. Ara, he tornat als iogurts blancs.
Els meus deures d'aquesta setmana: intenteu passar-vos una setmana sense escollir! Us ho prometo que us costarà!
diumenge, 14 d’octubre del 2012
EL VERMELL: COLOR DE MODA
Estic de sort, aquesta tardor torna a estar de moda el color vermell. Així que encara que no us agradi, el trobareu en complements, jerseis, jaquetes, sabates etc
Us diré que és un dels colors que mai falten en el meu armari, i com que m'agrada tant, el tinc en tots els formats. Malauradament, per molt lliure que siguis, si vols compar-te alguna cosa d'un color que no està de moda, ho tens fatal.
La veritat, és que la globalització ajuda a fer més barat tot, però no fomenta en absolut la llibertat.
Quan hi ha anys que el vermell no apareix enlloc, tan sols en els rètols de "rebaixes", em resulta impossible de trobar-lo enlloc.
Potser per això m'agraden els outlets, on trobes coses d'altres temporades.
Tinc un bon amic que creu que som segons els estels i ell diu que jo, com aries que sóc, no puc evitar que m'agradi el vermell.
És un color cridaner, amb personalitat, que l'has de portar amb respecte. Si n'abuses, fracassaràs.
Però dóna seguretat, i és encisador. Em dóna força quan tinc un dia tou.
El meu consell de moda és que tingueu alguna cosa vermella i si sou valentes, unes sabates seria ideal.
Els meus deures d'aquesta setmana: proveu el vermell! si no us agrada, comenceu amb els llavis o en un mocador, o en un moneder.
Us diré que és un dels colors que mai falten en el meu armari, i com que m'agrada tant, el tinc en tots els formats. Malauradament, per molt lliure que siguis, si vols compar-te alguna cosa d'un color que no està de moda, ho tens fatal.
La veritat, és que la globalització ajuda a fer més barat tot, però no fomenta en absolut la llibertat.
Quan hi ha anys que el vermell no apareix enlloc, tan sols en els rètols de "rebaixes", em resulta impossible de trobar-lo enlloc.
Potser per això m'agraden els outlets, on trobes coses d'altres temporades.
Tinc un bon amic que creu que som segons els estels i ell diu que jo, com aries que sóc, no puc evitar que m'agradi el vermell.
És un color cridaner, amb personalitat, que l'has de portar amb respecte. Si n'abuses, fracassaràs.
Però dóna seguretat, i és encisador. Em dóna força quan tinc un dia tou.
El meu consell de moda és que tingueu alguna cosa vermella i si sou valentes, unes sabates seria ideal.
Els meus deures d'aquesta setmana: proveu el vermell! si no us agrada, comenceu amb els llavis o en un mocador, o en un moneder.
divendres, 12 d’octubre del 2012
LA VERGONYA: UNA TRABA A LA LLIBERTAT
Sempre he associat les persones descarades amb la falta d'educació. Aquelles que no et deixen ni acabar les frases o es fiquen en el teu espai vital.
Però la vergonya la considero un greu defecte que no ens deixa desenvolupar-nos lliurement.
Per què si trobem algú que coneixem fem veure que no el veiem? Per què si trobem a faltar algú no el truquem? Per què si estimem algú no li diem?
Els humans sempre volem agradar, i ens fa por escollir tirar pel dret i tenir la possibilitat de fracassar.
Us diré, que quan m'he oblidat de la vergonya i m'he acostat a aquella persona que feia temps no veia, sempre, he trobat una bona resposta.
Val més que proveu fer les coses com si ningú us mirés, sense complexes. Poseu-vos un barret si voleu, o truqueu aquell amic que fa temps no ens sabeu res. Sapigueu que sempre
trobareu una resposta positiva. L'amic us agrairà l'esforç que ell no ha sigut capaç de fer.
El meu consell de moda és que vull que no seguiu la moda, si no que la utilitzeu. Sigueu valentes i poseu-vos-ho tot sense complexes!
Us admiraran per la valentia i per la vostra forta personalitat.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que feu un esforç i truqueu aquell amic que fa temps no en sabeu res. I que digueu, almenys un cop aquesta setmana: t'estimo!
Però la vergonya la considero un greu defecte que no ens deixa desenvolupar-nos lliurement.
Per què si trobem algú que coneixem fem veure que no el veiem? Per què si trobem a faltar algú no el truquem? Per què si estimem algú no li diem?
Els humans sempre volem agradar, i ens fa por escollir tirar pel dret i tenir la possibilitat de fracassar.
Us diré, que quan m'he oblidat de la vergonya i m'he acostat a aquella persona que feia temps no veia, sempre, he trobat una bona resposta.
Val més que proveu fer les coses com si ningú us mirés, sense complexes. Poseu-vos un barret si voleu, o truqueu aquell amic que fa temps no ens sabeu res. Sapigueu que sempre
trobareu una resposta positiva. L'amic us agrairà l'esforç que ell no ha sigut capaç de fer.
El meu consell de moda és que vull que no seguiu la moda, si no que la utilitzeu. Sigueu valentes i poseu-vos-ho tot sense complexes!
Us admiraran per la valentia i per la vostra forta personalitat.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que feu un esforç i truqueu aquell amic que fa temps no en sabeu res. I que digueu, almenys un cop aquesta setmana: t'estimo!
dimecres, 3 d’octubre del 2012
EL PLAER DE L'ABRAÇADA
Un dels actes més bonics i enriquidors és abraçar-se amb algú. No sou conscients dels beneficis que té abraçar, tan pel que el dona com pel qui el rep.
Estic contenta per que s'està creant una ona cap a la consiència del poder de la felicitat. Ja es parla de l'educació emocional i del benefici que fa en les persones.
M'agrada el que diu l'Elsa Punset, i he regalat el seu últim llibre "Una motxilla per l'univers"a una persona molt important per mi.
Jo ho tinc clar, fins que no m'he trobat a mi mateixa i he aconseguit fer desaparèixer els meus dimonis i per tant arribar a ser feliç, no he aconseguit concentrar-me en cap tasca intel·lectual.
Si teniu fills, estimeu-los. És el millor regal que els hi podeu fer, donar-los seguretat en saber-se estimats.
Creixeran sans d'esperit.
Intento abraçar molt, no només quan algú s'en va..si no quan hi és.
No és fàcil saber abraçar, hi ha un temps d'aprenentatge. Jo m'he trobat de tot, qui ha plorat d'emoció, qui me l'ha rebutjat...abraçar és estimar, és donar.
Us donaré el millor consell de moda: sigueu vosaltres mateixes. I el millor consell de bellesa: sigueu feliços.
Els meus deures d'aquesta setmana: abraceu cada dia a qui trobeu, un amic, un amor, un fill, una mare, un bon company de feina etc. Però heu de saber que com a mínim, hi heu d'estar 10 segons!
Estic contenta per que s'està creant una ona cap a la consiència del poder de la felicitat. Ja es parla de l'educació emocional i del benefici que fa en les persones.
M'agrada el que diu l'Elsa Punset, i he regalat el seu últim llibre "Una motxilla per l'univers"a una persona molt important per mi.
Jo ho tinc clar, fins que no m'he trobat a mi mateixa i he aconseguit fer desaparèixer els meus dimonis i per tant arribar a ser feliç, no he aconseguit concentrar-me en cap tasca intel·lectual.
Si teniu fills, estimeu-los. És el millor regal que els hi podeu fer, donar-los seguretat en saber-se estimats.
Creixeran sans d'esperit.
Intento abraçar molt, no només quan algú s'en va..si no quan hi és.
No és fàcil saber abraçar, hi ha un temps d'aprenentatge. Jo m'he trobat de tot, qui ha plorat d'emoció, qui me l'ha rebutjat...abraçar és estimar, és donar.
Us donaré el millor consell de moda: sigueu vosaltres mateixes. I el millor consell de bellesa: sigueu feliços.
Els meus deures d'aquesta setmana: abraceu cada dia a qui trobeu, un amic, un amor, un fill, una mare, un bon company de feina etc. Però heu de saber que com a mínim, hi heu d'estar 10 segons!
divendres, 28 de setembre del 2012
EL FONS D'ARMARI: ACCESSORIS
Jo sempre he cregut que cadascú és unic en si mateix i que el més difícil i important en la vida és conèixer-se bé. Un cop hem fet aquesta feina, llarga i sovint complicada, tot el demés és fàcil.
No sabeu el poc temps que trigo a decidir-me!
Aquest és un consell per totes les persones que els és un suplici anar a comprar roba.
Per mi, els bàsics a tenir són:
sabates:
-botes altes, planes o amb taló
-sandàlies de color
-sabates de saló
-bambes
-manoletines
bolsos:
-cabàs de vimet
-bolso petit
-cartera de mà
-bolso gran de cuir
barrets:
-gorra per l'estiu
-barret per la pluja
-barret de llana o boina
altres:
-cinturó de color
-cinturó de cadera
-collaret llarg
-mocadors de coll
-anell gran
-ulleres de sol
-agulla de pit
Em sembla que no em deixo res...
El meu consell de moda: no us preocupeu d'on compreu, el més important és com us ho poseu.
Els meus deures de la setmana: poseu-vos cada dia un complement diferent. per exemple: dilluns, cinturó marcant la cadera, dimars, mocadors de colors al coll, dimecres, penjoll extremat, etc
EL FONS D'ARMARI: ACCESSORIS
Amb el pas del temps, he après que sempre millor comprar complements o qualsevol peça de roba que sigui de qualitat o que sigui diferent. Si és original i ens identifica, no ens passarà de moda, ja que serà diferent de la resta.
Jo sempre he cregut que cadascú és unic en si mateix i que el més difícil i important en la vida és conèixer-se bé. Un cop hem fet aquesta feina, llarga i sovint complicada, tot el demés és fàcil.
No sabeu el poc temps que trigo a decidir-me!
Aquest és un consell per totes les persones que els és un suplici anar a comprar roba.
Per mi, els bàsics a tenir són:
sabates:
-botes altes, planes o amb taló
-sandàlies de color
-sabates de saló
-bambes
-manoletines
bolsos:
-cabàs de vimet
-bolso petit
-cartera de mà
-bolso gran de cuir
barrets:
-gorra per l'estiu
-barret per la pluja
-barret de llana o boina
altres:
-cinturó de color
-cinturó de cadera
-collaret llarg
-mocadors de coll
-anell gran
-ulleres de sol
-agulla de pit
Em sembla que no em deixo res...
El meu consell de moda: no us preocupeu d'on compreu, el més important és com us ho poseu.
Els meus deures de la setmana: poseu-vos cada dia un complement diferent. per exemple: dilluns, cinturó marcant la cadera, dimars, mocadors de colors al coll, dimecres, penjoll extremat, etc
Jo sempre he cregut que cadascú és unic en si mateix i que el més difícil i important en la vida és conèixer-se bé. Un cop hem fet aquesta feina, llarga i sovint complicada, tot el demés és fàcil.
No sabeu el poc temps que trigo a decidir-me!
Aquest és un consell per totes les persones que els és un suplici anar a comprar roba.
Per mi, els bàsics a tenir són:
sabates:
-botes altes, planes o amb taló
-sandàlies de color
-sabates de saló
-bambes
-manoletines
bolsos:
-cabàs de vimet
-bolso petit
-cartera de mà
-bolso gran de cuir
barrets:
-gorra per l'estiu
-barret per la pluja
-barret de llana o boina
altres:
-cinturó de color
-cinturó de cadera
-collaret llarg
-mocadors de coll
-anell gran
-ulleres de sol
-agulla de pit
Em sembla que no em deixo res...
El meu consell de moda: no us preocupeu d'on compreu, el més important és com us ho poseu.
Els meus deures de la setmana: poseu-vos cada dia un complement diferent. per exemple: dilluns, cinturó marcant la cadera, dimars, mocadors de colors al coll, dimecres, penjoll extremat, etc
dimecres, 26 de setembre del 2012
EL FONS D'ARMARI
Hi ha una cosa preciosa d'envellir: conèixer-se bè, i anar fent un bon armari.
El que heu de tenir clar és que menys millor que més, vull dir, sempre estareu més elegants quan menys coses us poseu i menys colors. Tambè heu de pensar que un bon accesori us pot donar "classe".
Més endavant parlaré d'accessoris, ja que es mereix un article per si mateix.
Avui us donaré la llista que per mi és bàsica:
parts de dalt:
-samarreta blanca
-camisa blanca
-americana negra
-rebeca de punt
-armilla
-jersei de punt escotat
parts de baix:
-texà
-pantaló de vestir i americana
-malles fosques
-pantalons texans curtets
-pantalons negres
-faldilla negra
-pantaló tipus dockers
vestits:
-vestit negre
-vestit blanc estiuenc
-vestit de punt (color neutre)
jaquetes:
-caçadora texana
-gabardina clàssica
-abric tres quarts
Un consell de moda: poca varietat de colors en els bàsics, deixeu-los pels accessoris! Millor blanc, negre, gris i nude.
Els meus deures de la setmana: aprofiteu que ve un canvi de temps i doneu-li la volta a l'armari. Canvieu l'organització i treieu allò que fa més d'un any que no us poseu! si és un "little black dress", no!
Si us entristeix passar a dies foscos i plujosos, compreu-vos un barret de pluja divertit i unes botes d'aigua cridaneres: així us farà il·lusió que plogui per poder-vos-ho posar!
El que heu de tenir clar és que menys millor que més, vull dir, sempre estareu més elegants quan menys coses us poseu i menys colors. Tambè heu de pensar que un bon accesori us pot donar "classe".
Més endavant parlaré d'accessoris, ja que es mereix un article per si mateix.
Avui us donaré la llista que per mi és bàsica:
parts de dalt:
-samarreta blanca
-camisa blanca
-americana negra
-rebeca de punt
-armilla
-jersei de punt escotat
parts de baix:
-texà
-pantaló de vestir i americana
-malles fosques
-pantalons texans curtets
-pantalons negres
-faldilla negra
-pantaló tipus dockers
vestits:
-vestit negre
-vestit blanc estiuenc
-vestit de punt (color neutre)
jaquetes:
-caçadora texana
-gabardina clàssica
-abric tres quarts
Un consell de moda: poca varietat de colors en els bàsics, deixeu-los pels accessoris! Millor blanc, negre, gris i nude.
Els meus deures de la setmana: aprofiteu que ve un canvi de temps i doneu-li la volta a l'armari. Canvieu l'organització i treieu allò que fa més d'un any que no us poseu! si és un "little black dress", no!
Si us entristeix passar a dies foscos i plujosos, compreu-vos un barret de pluja divertit i unes botes d'aigua cridaneres: així us farà il·lusió que plogui per poder-vos-ho posar!
dilluns, 17 de setembre del 2012
EL SILENCI: UN PLAER O UNA NECESSITAT
Si hagués de dir una de les coses que més m'agraden, us diria que el silenci!
No sé si és per la manca d'educació de la societat o per la quantitat de gent que som...la veritat és que em resulta molt difícil trobar espais i moments en el meu dia a dia en que disposi de la privacitat d'el silenci.
Cada cop més, necessito estar amb mi mateixa i escoltar-me. Em passa, no sé si és per que sento massa, com em diu l'otorrino... que em costa trobar silenci. El de veritat!
Crec que el silenci és bàsic per conviure amb armonia amb la resta del món. És un respecte cap a l'espai vital de l'esser humà que tens al costat.
Ara, només el trobo en dos llocs, a l'esglèsia ( buida, és clar) o a la biblioteca. A casa, al carrer etc tothom a pres el costum de posar-se la televisió o música ben alta. Un mal assumpte no poder estar a gust a casa! és clar que visc en un pis.
Fins i tot en un concert, com en el Liceu, és imposible no sentir estossegar o xerrar o caramels sorollosos.
Fa anys, quan tenia un amic que estiuejava a Port de la Selva i m'hi convidava...Vaig trobar un matrimoni alemany que es passava hores amb una infusió i un llibre. Res, tan sols davant del mar i sense parlar!
Sempre hi he pensat i cada cop em resulta menys estrany. Ara de fet, és el que anhelo!
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que compartiu una estona junt amb algú que estimeu en silenci. És una de les coses més boniques! No es pot compartir amb qualsevol, és com despullar-se l'ànima!
No sé si és per la manca d'educació de la societat o per la quantitat de gent que som...la veritat és que em resulta molt difícil trobar espais i moments en el meu dia a dia en que disposi de la privacitat d'el silenci.
Cada cop més, necessito estar amb mi mateixa i escoltar-me. Em passa, no sé si és per que sento massa, com em diu l'otorrino... que em costa trobar silenci. El de veritat!
Crec que el silenci és bàsic per conviure amb armonia amb la resta del món. És un respecte cap a l'espai vital de l'esser humà que tens al costat.
Ara, només el trobo en dos llocs, a l'esglèsia ( buida, és clar) o a la biblioteca. A casa, al carrer etc tothom a pres el costum de posar-se la televisió o música ben alta. Un mal assumpte no poder estar a gust a casa! és clar que visc en un pis.
Fins i tot en un concert, com en el Liceu, és imposible no sentir estossegar o xerrar o caramels sorollosos.
Fa anys, quan tenia un amic que estiuejava a Port de la Selva i m'hi convidava...Vaig trobar un matrimoni alemany que es passava hores amb una infusió i un llibre. Res, tan sols davant del mar i sense parlar!
Sempre hi he pensat i cada cop em resulta menys estrany. Ara de fet, és el que anhelo!
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que compartiu una estona junt amb algú que estimeu en silenci. És una de les coses més boniques! No es pot compartir amb qualsevol, és com despullar-se l'ànima!
LA VIDA: UN GRAN REGAL
Conec una noia que és molt bona persona, i tinc la sort de que és amiga meva. Però aquesta bona persona, que ho és, per que la conec, no li acompanya la salut.
Desde fa uns mesos, viu pendent de fer diàlisi per poder viure. Us ho podeu imaginar? sense llibertat per marxar un cap de setmana o menjar xocolata o marisc si et ve de gust, o saltar i brincar o passar-se un dia amb el vi!
Però com tot el que escric, sóc positiva i de les grans persones que conec, moltes em doneu mil voltes amb la vostra qualitat humana. Ella m'ha ensenyat la sutilesa de l'estar viu i de la salut. I a valorar la felicitat.
Aquest post, li dedico, per que se'l mereix. Ella i la gent que se l'estima i l'ha acompanyat aquest temps que la du a fer-se un trasplant de ronyó de donant viu.
Totes les petites coses que us facin feliç, no penseu mai que no són importants! pendre's un cafè, fer una volta en bici o trepitjar la sorra de la platja a primera hora del matí o abraçar-vos a qui estimeu.
Hi ha una pel·lícula que us recomano que a mi m'agrada molt: "Mi vida sin mi" de Isabel Coixet.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que reflexioneu i penseu en totes les coses que podeu fer i que us fan ser!
Desde fa uns mesos, viu pendent de fer diàlisi per poder viure. Us ho podeu imaginar? sense llibertat per marxar un cap de setmana o menjar xocolata o marisc si et ve de gust, o saltar i brincar o passar-se un dia amb el vi!
Però com tot el que escric, sóc positiva i de les grans persones que conec, moltes em doneu mil voltes amb la vostra qualitat humana. Ella m'ha ensenyat la sutilesa de l'estar viu i de la salut. I a valorar la felicitat.
Aquest post, li dedico, per que se'l mereix. Ella i la gent que se l'estima i l'ha acompanyat aquest temps que la du a fer-se un trasplant de ronyó de donant viu.
Totes les petites coses que us facin feliç, no penseu mai que no són importants! pendre's un cafè, fer una volta en bici o trepitjar la sorra de la platja a primera hora del matí o abraçar-vos a qui estimeu.
Hi ha una pel·lícula que us recomano que a mi m'agrada molt: "Mi vida sin mi" de Isabel Coixet.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que reflexioneu i penseu en totes les coses que podeu fer i que us fan ser!
divendres, 14 de setembre del 2012
LES SABATES: EL PUNT DE LA "I" DEL VESTUARI (part 1)
Unes sabates poden perjudicar un conjunt o us poden donar l'èxit. Per mi, és una de les peces que més atenció li dedico i una de les meves passions.
M'encanta jugar amb elles, posar-me tota negra i amb unes de color taronja o fucsia!
Per començar, us recomano que mai no les porteu brutes, ni trencades o sense sola. És molt més fàcil del que us penseu, tot és organitzar-se. Quan us prepareu la roba per la nit, si és que ho feu!... prepareu-vos tambè les sabates. Aleshores les podeu revisar i acabar de netejar si no són netes.
El més sencill és netejar-les amb crema de cos, de mans, és igual, aquella que us sobra o no us va bé i un drap de cotó, fet d'un troç de samarreta vella, de llençol etc. Més sencill encara i ràpid, feu servir tovalloletes humides de nadons. Bàsic de tot, sempre tot net.
Una altre cosa bàsica, no us compreu sabates que no siguin de pell. Els vostres peus seran més bonics i més sans si les sabates que porteu són de qualitat. Val més poques però bones.
Proveu-vos bé el calçat, camineu amunt i avall, estigueu segures de que us van comòdes.
No us compreu tacons si no sabeu caminar-hi. És més lleig veure una noia caminant "trepitjant ous" amb tacons que no amb manoletines. Penseu que uns tacons són bonics si fan caminar amb gràcia. Recordeu-vos del caminar de Marilyn Monroe en la pel·lícula "Ningú no és perfecte"quan va agafar el tren.
Si voleu començar amb els tacons, us donaré tres consells que van bé: porteu-les abans per casa uns dies per que se us adaptin, passejeu-vos passadís amunt i avall amb un llibre el cap sense que caigui i si són de sola de cuir, feu amb un ganivet uns tallets a la sola per que no rellisquin.
Deixeu les sabates respirar, vull dir, intenteu no posar-vos les mateixes sabates dos dies seguits.
El meu consell de moda, intenteu no comprar-les negres, fugiu de la majoria!
Els meus deures d'aquesta setmana: poseu-vos les sabates que més sexis us facin sentir i oblideu de posar-vos les lletjes cada dia! Cada dia és una festa i si us sentiu atractives, la gent tambè us hi veurà.
M'encanta jugar amb elles, posar-me tota negra i amb unes de color taronja o fucsia!
Per començar, us recomano que mai no les porteu brutes, ni trencades o sense sola. És molt més fàcil del que us penseu, tot és organitzar-se. Quan us prepareu la roba per la nit, si és que ho feu!... prepareu-vos tambè les sabates. Aleshores les podeu revisar i acabar de netejar si no són netes.
El més sencill és netejar-les amb crema de cos, de mans, és igual, aquella que us sobra o no us va bé i un drap de cotó, fet d'un troç de samarreta vella, de llençol etc. Més sencill encara i ràpid, feu servir tovalloletes humides de nadons. Bàsic de tot, sempre tot net.
Una altre cosa bàsica, no us compreu sabates que no siguin de pell. Els vostres peus seran més bonics i més sans si les sabates que porteu són de qualitat. Val més poques però bones.
Proveu-vos bé el calçat, camineu amunt i avall, estigueu segures de que us van comòdes.
No us compreu tacons si no sabeu caminar-hi. És més lleig veure una noia caminant "trepitjant ous" amb tacons que no amb manoletines. Penseu que uns tacons són bonics si fan caminar amb gràcia. Recordeu-vos del caminar de Marilyn Monroe en la pel·lícula "Ningú no és perfecte"quan va agafar el tren.
Si voleu començar amb els tacons, us donaré tres consells que van bé: porteu-les abans per casa uns dies per que se us adaptin, passejeu-vos passadís amunt i avall amb un llibre el cap sense que caigui i si són de sola de cuir, feu amb un ganivet uns tallets a la sola per que no rellisquin.
Deixeu les sabates respirar, vull dir, intenteu no posar-vos les mateixes sabates dos dies seguits.
El meu consell de moda, intenteu no comprar-les negres, fugiu de la majoria!
Els meus deures d'aquesta setmana: poseu-vos les sabates que més sexis us facin sentir i oblideu de posar-vos les lletjes cada dia! Cada dia és una festa i si us sentiu atractives, la gent tambè us hi veurà.
dimecres, 5 de setembre del 2012
FER LLISTES, UNA MANIA CONVERTIDA EN UNA EINA
Crec que la meva primera llista va ser la que em va fer escriure la meva mare per anar a comprar...i des d'aleshores ja no he pogut parar.
Recordo de petita, quin nen no ha fet xantatge emocional, de fer llistes de quines eren les meves amigues i quines no. Ara, ja he madurat i no jugo a ara ets amiga-ara no!
Però m'ha quedat una profunda mania de convertir-ho tot en llistes. Així que vaig decidir de treure partit de la meva singular forma de pensar.
Cada dia en faig una, com a mínim. Aquesta que escric en un post-it i duc a sobre, és la de les meves tasques diàries. I no penseu, em va molt bé. Que si haig de comprar pa, anar al sabater, mirar un rebut a casa, cosir un botó, trucar una amiga, treure alguna cosa del congelador etc cosetes petites que no se'm poden passar.
Per cert, ja que les faig, ho haig de complir. I un cop ho he fet tot, l'estripo i en faig una de nova.
També en faig altres que m'ajuden a pensar, a seure'm davant els meus sentiments o davant els altres.
En faig d'allò que no m'agrada de mi i vull canviar, aquesta la porto a primera fila, amenaçant, no fos cas que m'oblidés de treballar per ser millor cada dia. En faig de les persones que estimo, per no oblidar-les i fer-los saber que hi són, a la llista. En faig de les coses que els falten als meus fills, per aprofitar quan hi ha rebaixes o tinc oportunitat de visitar un outlet. En faig dels somnis que em queden per realitzar o dels llocs que voldria visitar.
Quan haig de prendre una decisió, faig una llista dels coses bones i de les dolentes. I ho analitzo. Així prenc conciència al veure-ho escrit. M'ajuda molt a decidir.
Els meus deures d'aquesta setmana: feu una llista de les petites coses que us agraden de cada dia! com esmorzar, conduir, veure la vostre serie preferida, arribar a casa, portar els nens a escola, llevar-vos al costat de la persona que estimeu...(Aquesta és una de les meves llistes preferides, que sempre porto a sobre)
Us prometo que us ajudarà a fer-vos concients de que ser feliç costa molt poc.
Recordo de petita, quin nen no ha fet xantatge emocional, de fer llistes de quines eren les meves amigues i quines no. Ara, ja he madurat i no jugo a ara ets amiga-ara no!
Però m'ha quedat una profunda mania de convertir-ho tot en llistes. Així que vaig decidir de treure partit de la meva singular forma de pensar.
Cada dia en faig una, com a mínim. Aquesta que escric en un post-it i duc a sobre, és la de les meves tasques diàries. I no penseu, em va molt bé. Que si haig de comprar pa, anar al sabater, mirar un rebut a casa, cosir un botó, trucar una amiga, treure alguna cosa del congelador etc cosetes petites que no se'm poden passar.
Per cert, ja que les faig, ho haig de complir. I un cop ho he fet tot, l'estripo i en faig una de nova.
També en faig altres que m'ajuden a pensar, a seure'm davant els meus sentiments o davant els altres.
En faig d'allò que no m'agrada de mi i vull canviar, aquesta la porto a primera fila, amenaçant, no fos cas que m'oblidés de treballar per ser millor cada dia. En faig de les persones que estimo, per no oblidar-les i fer-los saber que hi són, a la llista. En faig de les coses que els falten als meus fills, per aprofitar quan hi ha rebaixes o tinc oportunitat de visitar un outlet. En faig dels somnis que em queden per realitzar o dels llocs que voldria visitar.
Quan haig de prendre una decisió, faig una llista dels coses bones i de les dolentes. I ho analitzo. Així prenc conciència al veure-ho escrit. M'ajuda molt a decidir.
Els meus deures d'aquesta setmana: feu una llista de les petites coses que us agraden de cada dia! com esmorzar, conduir, veure la vostre serie preferida, arribar a casa, portar els nens a escola, llevar-vos al costat de la persona que estimeu...(Aquesta és una de les meves llistes preferides, que sempre porto a sobre)
Us prometo que us ajudarà a fer-vos concients de que ser feliç costa molt poc.
dimarts, 4 de setembre del 2012
VESTIR-SE, UNA FORMA D'EXPRESSIO
Sempre he considerat que el que ens posem, ens defineix. Molt més del que la gent us penseu.
Segons els colors, els tipus de sabates, faldilla o pantaló, escot o coll alt...us representa i dona molta informació. És un dels motius pels que no crec que ningú hagi de menysprear el que es posa.
A mi sempre m'ha apassionat, trobo un art tot el tema de la moda. Les formes, els estampats, els complements...
Penseu d'altra manera, si us resulta avorrit i simplement una obligació, doneu-li la volta i convertiu el vestir-vos en un joc.Els dies ensopits i tristos, us donarà alegria.
Si feu goig, o cada dia aneu diferent, la gent si fixarà i us ho dirà. No hi ha res millor d'un dia dolent que et tirin una floreta.
Ja us he comentat el truc del color, podeu triar un color per cada dia, o també combinar un dia faldilla, l'altre pantaló, per exemple.
El més important de tot és que us conegueu bé i sapigueu el que us agrada i el que us senta bé. Mai no us poseu res que no us representi, penseu que no semblareu vosaltres i el més important és mantenir la imatge del que sou i com sou.
Un consell de moda, compreu les prendes si us agraden, encara que no lliguin amb el que teniu. El temps ja us ajudarà a trobar un lloc en el vostre armari.
Jo segueixo quatre caracteristiques: preu, composició, color i forma.
Comprar car no cal, buscant es pot trobar prendes com cal. Compreu sempre mirant la composició dels teixits, fugiu del sintétic i del que no es pugui rentar a la rentadora, ja que no us ho posareu mai, anar a la tintoreria sovint és un suicïdi económic. I el color, compreu els colors que us agradin i us sentint bé, no compreu només NEGRE!Per la forma, a vegades, un cop heu passat el filtre del preu, la composició i el color, trobeu alguna cosa màgica! una samarreta o vestit sense espatlla, o només un tirant o una costura abullonada.
Els meus deures de la setmana: vull que cada dia dediqueu cinc minuts a preparar el que us posareu, com si haguèssiu de veure aquella veïna bruixa que sempre us mira de dalt a baix. I NO repetiu res!
Hi ha una pel·lícula que gràficament explica del que us parlo: El diablo viste de Prada. La imatge de l'Anne Hathaway quan entra a treballar a la revista...fugiu del que porta!Tingueu estil i sigueu diferents.
No cal portar tacons per ser una dona femenina i amb classe.
Segons els colors, els tipus de sabates, faldilla o pantaló, escot o coll alt...us representa i dona molta informació. És un dels motius pels que no crec que ningú hagi de menysprear el que es posa.
A mi sempre m'ha apassionat, trobo un art tot el tema de la moda. Les formes, els estampats, els complements...
Penseu d'altra manera, si us resulta avorrit i simplement una obligació, doneu-li la volta i convertiu el vestir-vos en un joc.Els dies ensopits i tristos, us donarà alegria.
Si feu goig, o cada dia aneu diferent, la gent si fixarà i us ho dirà. No hi ha res millor d'un dia dolent que et tirin una floreta.
Ja us he comentat el truc del color, podeu triar un color per cada dia, o també combinar un dia faldilla, l'altre pantaló, per exemple.
El més important de tot és que us conegueu bé i sapigueu el que us agrada i el que us senta bé. Mai no us poseu res que no us representi, penseu que no semblareu vosaltres i el més important és mantenir la imatge del que sou i com sou.
Un consell de moda, compreu les prendes si us agraden, encara que no lliguin amb el que teniu. El temps ja us ajudarà a trobar un lloc en el vostre armari.
Jo segueixo quatre caracteristiques: preu, composició, color i forma.
Comprar car no cal, buscant es pot trobar prendes com cal. Compreu sempre mirant la composició dels teixits, fugiu del sintétic i del que no es pugui rentar a la rentadora, ja que no us ho posareu mai, anar a la tintoreria sovint és un suicïdi económic. I el color, compreu els colors que us agradin i us sentint bé, no compreu només NEGRE!Per la forma, a vegades, un cop heu passat el filtre del preu, la composició i el color, trobeu alguna cosa màgica! una samarreta o vestit sense espatlla, o només un tirant o una costura abullonada.
Els meus deures de la setmana: vull que cada dia dediqueu cinc minuts a preparar el que us posareu, com si haguèssiu de veure aquella veïna bruixa que sempre us mira de dalt a baix. I NO repetiu res!
Hi ha una pel·lícula que gràficament explica del que us parlo: El diablo viste de Prada. La imatge de l'Anne Hathaway quan entra a treballar a la revista...fugiu del que porta!Tingueu estil i sigueu diferents.
dimarts, 21 d’agost del 2012
LA DIMENSIO QUE LI FALTA AL CINEMA: LES OLORS
En aquesta industria que tant avança, per vendre més, és clar, trobo a faltar una dimensió no desenvolupada: Les olors.
Us imagineu anar a veure una pel·licula gravada en algun paratge que ja hi heu estat i reproduissin l'olor?
segur que al moment hi tornarieu en records!
Ahir vaig anar al cinema a veure The Guard i us ho comento: em va faltar olorar els camins, el mar, els pubs que hi sortien. Em va faltar retrovar-me amb Irlanda i els seus matisos.
Recordo una de les coses que vaig aprendre del gran escriptor Proust i la seva magdalena sucada al te que el transportava a la infantesa...d'una olor o sabor passar a recordar altres temps.
Quantes vegades no heu recordat alguna cosa per l'olor? Quantes vegades no heu anyorat tornar a sentir alguna olor estimada?
A qui no li agrada sentir el flaire d'un cafè acabat de fer, o de l'herba mullada, o de la pell desprès d'anar a la platja...o del les persones que estimem! ningú tenim la cara igual, tampoc el nostre olor.
Imagineu qui pateix anosmia, o la imposibilitat d'olorar i de saborejar. Jo tinc un amic que en pateix, i sempre ho he trobat molt trist. Predre't la percepció dels matisos.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu les vostres olors preferides i memoritzeu-les!
Us imagineu anar a veure una pel·licula gravada en algun paratge que ja hi heu estat i reproduissin l'olor?
segur que al moment hi tornarieu en records!
Ahir vaig anar al cinema a veure The Guard i us ho comento: em va faltar olorar els camins, el mar, els pubs que hi sortien. Em va faltar retrovar-me amb Irlanda i els seus matisos.
Recordo una de les coses que vaig aprendre del gran escriptor Proust i la seva magdalena sucada al te que el transportava a la infantesa...d'una olor o sabor passar a recordar altres temps.
Quantes vegades no heu recordat alguna cosa per l'olor? Quantes vegades no heu anyorat tornar a sentir alguna olor estimada?
A qui no li agrada sentir el flaire d'un cafè acabat de fer, o de l'herba mullada, o de la pell desprès d'anar a la platja...o del les persones que estimem! ningú tenim la cara igual, tampoc el nostre olor.
Imagineu qui pateix anosmia, o la imposibilitat d'olorar i de saborejar. Jo tinc un amic que en pateix, i sempre ho he trobat molt trist. Predre't la percepció dels matisos.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu les vostres olors preferides i memoritzeu-les!
dilluns, 13 d’agost del 2012
EL MONOBLOCK: O DOS O TRES?
Gràcies al canvi de tendència, els colors ignorats i sempre relegats a segon pla, com el nude, blanc, gris… han passat a ser considerats prou rellevants per utilitzar-los en peces importants.
Ara ja s’ha passat a que els grans dissenyadors incloguin en les seves passarel·les i després al carrer, vestits i pantalons, en colors crema, grisos etc.
Crec que són colors que sempre s’ha tret poc partit, però ben utilitzats us poden donar un cop de mà per al dia a dia. A més a més, no són colors tan capritxosos amb la moda. Són bàsics que sempre hi són i hi podeu invertir per fer-vos un bon fons d’armari.
Si us vestiu de color crema, feu-ho en block. Atreviu-vos a escollir un color i anar-hi de cap a peus. Tan sols us caldrà trencar la monotonia del color amb una agulla al pit o un mocador al coll d’un color ben diferent.
Un consell de moda: escolliu un color per cada dia de la setmana i no el repetiu. És una manera de semblar diferent sent un mateix.
Els meu deures d’aquesta setmana: separeu la roba del vostre armari per colors i feu-ne dues parts, els colors neutres i tota la resta.
Us recomano que escolliu sis colors: tres de bàsics, com el beige, el gris, el blanc…i tres de la gama, com el verd, el groc, el blau. Us ajudarà a saber quin són els colors que més us agraden i us queden bé.
divendres, 10 d’agost del 2012
EL PRINCIPI DE TOT PLEGAT I EL PER QUÈ. LA FELICITAT
He estat pensant quines eren les paraules i el tema per on començar, i a la fi ho he trobat.
El riure i la disbauxa.
Oblideu el que us varen ensenyar sobre el seny. No en tingueu. Feu el que us dicti el cor i tot anirà millor.
Acosteu-vos al feliços i als positius, aparqueu el rancis i els malcarats. Com que tot s'enganxa, enganxeu-vos a la gent que té ganes de viure i de riure. Ara a l'estiu encara és més fàcil, estem predisposats al bon humor. Somrigueu i balleu, canteu!
Qui riu i és feliç, tot li va millor. No emmalalteix, tothom se li acosta...
Per tant, els meus deures per aquesta setmana: no us enfadeu i busqueu-li la volta a tot!riure, cantar i ballar!
Va un a una botiga d'esports i pregunta: escolta, perdona, on hi ha els trajos de camuflatge?
No ho sabem, portem tres setmanes buscant i encara no els hem trobat!
I el meu consell de moda: no porteu tacons a la platja i no porteu xancletes per al carrer.
Escolteu la següent cançò: segur que rieu! Us agradarà, és l'Anna Roig.
http://www.youtube.com/watch?v=f2nEfxGsNwg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)