dissabte, 8 de desembre del 2012

EL CEL

M'agrada mirar el cel, és el meu espai de natura cotidià.

M'agrada mirar el núvols i veure com són i cap a on van.
M'agrada mirar la lluna, sembla que em mira.
M'agrada mirar els estels, tot i que costi.
M'agrada mirar el sol, quan arriba o quan se'n va.

Sentiu-vos part d'un tot, fixeu-vos en els ocells que ens sobrevolen o en els nùvols que se'n van.
Us sentireu petits...i els vostres maldecaps, tambè.
Si us deixeu anar i sentiu dins vostre el vent i les olors, fareu que el camí a la feina o cap a casa sigui diferent.
Podeu treure partit d'una estona buida. Aprofiteu aquestes petites estones per reflexionar i estar en silenci. Mireu cap enfora i després, cap a dins.
Us asseguro que costa menys mirar al cel que mirar dins vostre.

Els meus deures d'aquesta setmana: tanqueu la radio del cotxe i aneu, almenys un dia, en silenci a treballar. I entreneu-vos com es fa ara, tenint un pensament positiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada