ELS FILLS

Fa temps que tinc un deute, vaig prometre parlar del que sento en ser mare.
Com que unes de les coses que més valoro és la paraula d'algú...no puc fallar!

No m'hagués pensat mai que seria tan difícil i feixuc tenir fills. És una gran responsabilitat, per què faci el que faci, els marcarà en el futur.
Els pares, estan per crear patrons. Per ser seguits o per ser destruits.
És la base de la construcció d'una persona. Quina feina, no? És fàcil malparlar d'algú quan no ets tu.

He après una gran cosa, a donar. A estimar.
Per que en definitiva, siguem millors o pitjors pares... els fills el que volen és sentir-se estimats.
El que ens mou és el cor i aquí sí que puc fer una gran feina. Si estimo als meus fills, ells creixeran més feliços.

I encara que sempre s'han tingut fills, quan et toca a tu és com descobrir "la sopa d'all". És impresionant tot el que significa. Tant físic com emocional.

Et fa patir, però et fa feliç. És una experiència vital i transformadora que no deixa de canviar cap dia. Et fa estar despert i atent.

A mi em fan aprendre a ser dinàmica, riallera, a tenir paciència fins limits per mi desconeguts. A aprendre a perdonar, a no esperar res a canvi. A no tancar-me en mi mateixa. A ser feliç, per que em demanen feliç.
A ser millor cada dia per poder predicar amb el meu exemple.

Ser mare, tot i que quedi antic...és el meu gran projecte de vida.

No us puc posar deures...a tots!Els meus deures d'aquesta setmana: qui tingui fills, feu una llista de les coses que heu millorat com a persona desde que en teniu.