Conec una noia que és molt bona persona, i tinc la sort de que és amiga meva. Però aquesta bona persona, que ho és, per que la conec, no li acompanya la salut.
Desde fa uns mesos, viu pendent de fer diàlisi per poder viure. Us ho podeu imaginar? sense llibertat per marxar un cap de setmana o menjar xocolata o marisc si et ve de gust, o saltar i brincar o passar-se un dia amb el vi!
Però com tot el que escric, sóc positiva i de les grans persones que conec, moltes em doneu mil voltes amb la vostra qualitat humana. Ella m'ha ensenyat la sutilesa de l'estar viu i de la salut. I a valorar la felicitat.
Aquest post, li dedico, per que se'l mereix. Ella i la gent que se l'estima i l'ha acompanyat aquest temps que la du a fer-se un trasplant de ronyó de donant viu.
Totes les petites coses que us facin feliç, no penseu mai que no són importants! pendre's un cafè, fer una volta en bici o trepitjar la sorra de la platja a primera hora del matí o abraçar-vos a qui estimeu.
Hi ha una pel·lícula que us recomano que a mi m'agrada molt: "Mi vida sin mi" de Isabel Coixet.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que reflexioneu i penseu en totes les coses que podeu fer i que us fan ser!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada