Si hagués de dir una de les coses que més m'agraden, us diria que el silenci!
No sé si és per la manca d'educació de la societat o per la quantitat de gent que som...la veritat és que em resulta molt difícil trobar espais i moments en el meu dia a dia en que disposi de la privacitat d'el silenci.
Cada cop més, necessito estar amb mi mateixa i escoltar-me. Em passa, no sé si és per que sento massa, com em diu l'otorrino... que em costa trobar silenci. El de veritat!
Crec que el silenci és bàsic per conviure amb armonia amb la resta del món. És un respecte cap a l'espai vital de l'esser humà que tens al costat.
Ara, només el trobo en dos llocs, a l'esglèsia ( buida, és clar) o a la biblioteca. A casa, al carrer etc tothom a pres el costum de posar-se la televisió o música ben alta. Un mal assumpte no poder estar a gust a casa! és clar que visc en un pis.
Fins i tot en un concert, com en el Liceu, és imposible no sentir estossegar o xerrar o caramels sorollosos.
Fa anys, quan tenia un amic que estiuejava a Port de la Selva i m'hi convidava...Vaig trobar un matrimoni alemany que es passava hores amb una infusió i un llibre. Res, tan sols davant del mar i sense parlar!
Sempre hi he pensat i cada cop em resulta menys estrany. Ara de fet, és el que anhelo!
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que compartiu una estona junt amb algú que estimeu en silenci. És una de les coses més boniques! No es pot compartir amb qualsevol, és com despullar-se l'ànima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada