Un dels actes més bonics i enriquidors és abraçar-se amb algú. No sou conscients dels beneficis que té abraçar, tan pel que el dona com pel qui el rep.
Estic contenta per que s'està creant una ona cap a la consiència del poder de la felicitat. Ja es parla de l'educació emocional i del benefici que fa en les persones.
M'agrada el que diu l'Elsa Punset, i he regalat el seu últim llibre "Una motxilla per l'univers"a una persona molt important per mi.
Jo ho tinc clar, fins que no m'he trobat a mi mateixa i he aconseguit fer desaparèixer els meus dimonis i per tant arribar a ser feliç, no he aconseguit concentrar-me en cap tasca intel·lectual.
Si teniu fills, estimeu-los. És el millor regal que els hi podeu fer, donar-los seguretat en saber-se estimats.
Creixeran sans d'esperit.
Intento abraçar molt, no només quan algú s'en va..si no quan hi és.
No és fàcil saber abraçar, hi ha un temps d'aprenentatge. Jo m'he trobat de tot, qui ha plorat d'emoció, qui me l'ha rebutjat...abraçar és estimar, és donar.
Us donaré el millor consell de moda: sigueu vosaltres mateixes. I el millor consell de bellesa: sigueu feliços.
Els meus deures d'aquesta setmana: abraceu cada dia a qui trobeu, un amic, un amor, un fill, una mare, un bon company de feina etc. Però heu de saber que com a mínim, hi heu d'estar 10 segons!
10 segons! a vegades es fan eterns...prenc nota
ResponEliminaTens raó.
ResponEliminaJo he abraçat a les meves filles des de que van neixer. Quan eren petites l'abraçada servia perque deixesin de plorar i s'adormisin.
S'han fet grans i continuen necesitant les abraçades, quan estan nervioses o no poden dormir, en 10 segons son suficients per quedar contentes i relaxades.
Però el que queda més feliç de fer-ho soc jo, que encara s'ho puc fer...