Sempre he associat les persones descarades amb la falta d'educació. Aquelles que no et deixen ni acabar les frases o es fiquen en el teu espai vital.
Però la vergonya la considero un greu defecte que no ens deixa desenvolupar-nos lliurement.
Per què si trobem algú que coneixem fem veure que no el veiem? Per què si trobem a faltar algú no el truquem? Per què si estimem algú no li diem?
Els humans sempre volem agradar, i ens fa por escollir tirar pel dret i tenir la possibilitat de fracassar.
Us diré, que quan m'he oblidat de la vergonya i m'he acostat a aquella persona que feia temps no veia, sempre, he trobat una bona resposta.
Val més que proveu fer les coses com si ningú us mirés, sense complexes. Poseu-vos un barret si voleu, o truqueu aquell amic que fa temps no ens sabeu res. Sapigueu que sempre
trobareu una resposta positiva. L'amic us agrairà l'esforç que ell no ha sigut capaç de fer.
El meu consell de moda és que vull que no seguiu la moda, si no que la utilitzeu. Sigueu valentes i poseu-vos-ho tot sense complexes!
Us admiraran per la valentia i per la vostra forta personalitat.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que feu un esforç i truqueu aquell amic que fa temps no en sabeu res. I que digueu, almenys un cop aquesta setmana: t'estimo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada