Sempre he pensat que donat que els germans convivim, i compartim pares i experiències...l'èxit cap a una rel·lació profunda de companyerisme i d'amor hauria d'estar assegurada.
Però la realitat no és aquesta. La majoria de germans, d'adults, tan sols comparteixen Nadals a casa dels pares.
La majoria de parelles, per no dir totes, el principal entrebanc de convivència és la familia de cadascú. Cada parella ha d'establir una sèrie de pactes i de visites. I si parles amb la gent, ningú en surt ben parat ni està content.
Aleshores, no ho entenc. Si amb qui compartim familia i experiències no acabem compartint hobbies ni convivència, per què ens discutim tambè amb qui compartim la vida però no la familia?
He arribat a la conclusió que la familia és la visió que tenim d'ella i ens importa de manera diferent a cadascú. No té res a veure ni els records ni l'amor.
Jo he après a estimar indeferenment dels llaços familiars. De fet, tots ho fem així. I hem d'aprendre a respectar-nos vinguem d'on vinguem i ens hagin ensenyat a fer la sípia a la planxa d'una manera o d'altre...
Per què per qui la seva mare és un puntal i una referència a la vida, hi ha germans que ho senten diferent. Tots veiem la vida segons els nostres ulls.
Els meus deures d'aquesta setmana: us recomano que feu una activitat amb els vostres germans que farieu amb un amic. Potser us sorprendreu gratament.
Si estimeu la vostra mare, penseu que la vostra parella tambè estima la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada