Sovint ens trobem en situacions en que hem de parlar durant un breu moment amb algú desconegut. El que s'anomena conversa d'ascensor.
Sigueu creatius i sortiu de la norma de parlar del temps. Si us hi trobeu freqüentment, feu-vos un petit guió mental i més si és en un altre idioma. Si porteu una idea al cap, no us costarà tant. Jo tinc patrons segons el tipus de persona. Podeu parlar de fills, de salut o de la ditxosa crisi. També del Barça o de viatges. Però sempre heu de ser honestos i senzills.
Quan no conec a la persona, parlo de mi i de les meves coses senzilles. Així dono sensació de proximitat. Si no, sempre podeu dir que us agrada la roba que porta l'altre o qualsevol cosa bonica.
Vaig llegir un cop un bon consell que he aplicat algun cop: Si has de rebre algú a casa que no et fa il·lusió de que vingui, feu una gran festa al venir la persona i tot canviarà cap a millor. Ho he provat, i funciona. Si algú és rebut o tractat com si fos apreciat, actua de la mateixa manera. Feu el mateix amb els desconeguts. Tracteu-los com si els coneguessiu. I somrieu sempre. La vergonya s'amaga bé darrera un somriure.
El meu consell de moda és que penseu sempre que sereu admirats, no criticats. Sigueu valents i agosarats. A més a més, si mai repetiu de conjunt...que més dona si un dia no l'encerteu!
Els meus deures de la setmana són que busqueu un tema del que parlar i un acudit. I si és en anglès, prepareu-vos-ho abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada