Del que em manca i en sóc conscient, és de temps. O tinc excès de rapidesa.
Crec, sincerament, que el problema que patim avui en dia, és la pressa que portem.
És una pressa malatissa que ens presiona i no ens deixa gaudir d'allò que fem.
I no ens deixa mirar al costat i veure a qui hi tenim.
Potser aquests temps de misèries i d'atur, ens faran recuperar el prendren's la vida amb un altre caire i gaudir de les petites coses de cada dia. De passejar, d'anar a veure un amic, de seure'ns a jugar amb els nostres fills, o de compartir un silenci amb qui estimem.
Quan comences la vida, penses que et sobra i no t'importa d'utilitzar-lo en no res. A mida que et fas gran, cada cop veus que passa ràpid quan fas o estàs amb qui vols. Com amb la salud, jugues a fer-ne de tots colors i el cos et respon. Però és una de les coses que primer s'acaba, el no cuidar-se i trobar-se bé.
Per què no vivim pensant en el que ens queda?
El dia només té unes hores, i hem de demanar-li al nostre dia allò que ens pot donar, no més. Si ho fem és quan en estressem i patim.
El meu consell de moda és que millor que compreu tot el mateix moment i després, aneu a prendre'us un cafè.
Els meus deures d'aquesta setmana: deixeu-vos una tarda a la setmana sense plans. Quan sigui la tarda, o el matí, aneu sobre la marxa. Deixeu-vos anar.
No feu res pensant que el temps us sobra, passeu-lo amb bona gent i alluneu-vos de les persones grises i malhumorades. I no oblideu mai de dir que estimeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada