SER POSITIU

Cada cop més m'agraden les persones que només fan comentaris positius...que només somriuen.
Tant, que ara no suporto aquells que sempre hi troben un "però".

I és que malauradament, el got sempre és mig ple o mig buit segons es miri. I la vida de la gent és molt diferent segons com veuen el got.
Pot canviar molt l´emoció, les vivències i la pena segons com siguem.

Tant pot canviar tot, que ja fa temps em vaig proposar no dir ni escriure res negatiu. Res de queixar-se. Res de lamentar-se.
Pensament positiu. Sempre bo. Sempre constructiu. Sempre buscar sol·lucions.

Tothom que escriu sobre la vida, com el gurú del pensament positiu, Emilio Duró, o l'Albert Espinosa...per anomenar-vos personatges coneguts, diuen el mateix:
Apreteu punys i endevant! Salteu, canteu i penseu que sou el que teniu, no el que us falta.

Res de que plou, res de que no us surt com voleu.

En Lluís Armengol també diu dels mals moments, que les dificultats són com la tardor a la natura, ens ajuden a créixer i madurar. Cal passar per etapes succesives de pèrdues i de guanys.
Per tant, si sabem que cal patir, que cal perdre per guanyar...doncs busquem-hi la part positiva.

El meu consell de la setmana: proveu de fer-ho una setmana, res de cap mal comentari, sigueu positius!

Estigueu contents, i balleu!Rieu, o canteu!
I no us acosteu aquells que sempre veuen el got mig buit.

L'ACEPTACIÓ DEL COS

Estic adonant-me que tot evoluciona i canvia.
No aceptem alguna cosa per sempre sino fins que torna a canviar.

He crescut amb la norma de que t'has d'aceptar com a persona, el cos que tens, el sexe que ets,  per fer-te "gran" i madurar.
Sembla que després ja no hi ha feina a fer.

Doncs no. No us ho penseu ni us relaxeu.

Diuen que la meva cara ha canviat. Que no semblo la mateixa.
Però jo em miro al mirall i em veig jo. Aleshores, haig de fer feina d'anar observant i anar canviar el concepte que tinc de mi mateixa.
Els anys passen i transformen les coses. El cos, la concepció de la vida, les prioritats, l'amor cap els altres... encara que no vulguem.
Per tant, si tenim el pas del temps i l'experiència al nostre favor, l'hem de fer servir.

Jo sóc vella pel meu fill, però sóc jove per la meva mare. Quina gràcia...Doncs, sóc jove o sóc vella?

El cert és que costa veure i interioritzar el que fa el temps amb el cos. Prou costa passar l'adolescència...ara toca passar la maduresa.

He decidit aprofitar la vellesa com un grau i prendre-m'ho amb bon humor. Encara que penso fer tot el possible per ser una vella eixerida i atractiva.

El meu consell de la setmana: oblideu-vos de com ereu, ara mateix ja esteu canviant! per tant, penseu que si heu de canviar irremediablement, feu-ho cap on voleu vosaltres.

I encara que potser ja no esteu en el "targett" de ser atractius per algú jove, sempre hi haurà algú més gran que us trobarà jove.

SOLIDARITAT

Hi ha paraules que són símbols.
Hi ha paraules que ens hi porten un caminet d'altres paraules-símbol.

No imagino una persona amb solidaritat sense que sigui respectuosa amb els demés, sense empatía, sense companyerisme, sense consiència...

Fa temps, vaig sentir dir a algú sabi que una almoïna ho és quan ens fa mal. Quan ens pica la butxaca o quan el temps dedicat el treus del teu temps d'oci.

Pensar en solidaritat sense que ens hi porti el Nadal o un acte social programat, és enriquidor. És pensar en donar, en compartir i en ser humà.
Tots hauriem de millorar cada dia en ser solidaris amb els altres. No cal invertir diners a l'Africa. El món també és a casa i el podem millorar.
La sorra de la platja la formen milions o bilions de granets. Tots són importants. Tots són sorra.

Penseu, millor dit: mireu el vostre voltant i sigueu conciens del que us envolta. Descobrireu un món ple de petites necessitats que podeu canviar i fer-les vostres.
Una planta regada cada dia, a la primavera floreix.

Però no ho feu esperant gratitud o per veure els canvis. Feu-ho per què sí.

El meu consell de la setmana: penseu en ser solidaris, sempre hi ha coses a fer pels altres. Us ho recomano, fa feliç.

ANAR A LA FEINA O TREBALLAR

Sovint em trobo amb dos tipus de persones: les que ajuden o les que es fan l'orni.

Segurament, les dues cobren el mateix i desenvolupen el mateix càrreg. Però és ben diferent.
Unes s'involucren amb el què fan i les altres simplement passen l'estona fins que arriba l'hora de plegar.
I aquest sistema es pot exportar a la vida quotidiana. Hi ha qui viu i veu l'entorn i les persones i llurs necessitats o hi ha qui sembla que sempre caci mosques.

Us ho escenifico:
Un dia, un dissabte qualsevol, vaig anar a un supermercat amb pressa, com sempre! o anava justa de temps...Buscava gel picat, d'aquell que ja ve trinxat amb una bossa i que serveix per fer begudes combinades. Vaig anar al lloc on sempre hi són  i malauradament, ja no en quedava cap.
I em feia falta, ja que tenia a sopar convidats a casa!
Per tant, vaig preguntar a un noi d'aquells que reposen els productes a les estanteries i no em va fer ni cas: jo no en sé res!
Aleshores vaig trobar una noia i li vaig fer la mateixa pregunta. Seguidament, es va girar d'una revolada i sense ni contestar, va desaparèixer cap al magatzem.
Als pocs segons, va tornar amb una saca de cinc bosses i em va preguntar amb un somriure d'orella a orella: quantes bosses necessites?

Quina diferència!Doncs ja ho teniu.

Jo no soporto aquell que fa el mínim i res que requereixi un esforç.
Recordeu el què us vaig dir d'Avatar. Mireu al voltant i feu per "veure" el què us envolta.

Si teniu la sort de treballar, encara que potser el que feu no us agrada o sapigueu fer una cosa més complexe...
IMPLIQUEU-VOS!
Doneu el millor de vosaltre mateixos i marqueu la diferència.

Jo, intento fer la meva feina amb passió i apretar els punys! I encara que el meu lloc o funcions no em toqui fer el que m'envolta, ho faig.

Tinc un amic que diu que la feina busca a qui la fa.

El meu consell de la setmana: encara que la vida us doni un tomb i no feu sovint el que us agrada, posseu-hi passió al que feu. Sigui la feina, l'oci, estimar o fer l'amor.

LA VETLLA

Què està passant amb les vetlles?
O no se'n fan o no hi ha ningú.
Com que ja està mort, ja passen pàgina?

Per sort, fa temps que no haig de vetllar ningú, però continuo pensant que tot i que no ha de ser llarga, és funamental presentar els últims respectes al difunt o a la família.

He comprovat que l'assistència de persones, és a dir, la quantitat de persones que assisteixen a una vetlla té rel·lació directa amb l'edat del difunt.
Quan més jove, més gent. Quan més vell, gairebé ningú.

Per tant, què passa quan envellim? Importem a menys gent? O és que ja s'han mort els amics i els familiars? O és que ja s'han mort als qui els importavem?
O potser l'empatia i la socialització és de joves.

La veritat és que sorprèn.

No sé, crec que quanta més gent et plora, més records deixes en les persones.
Jo penso en les persones que porto a dins i que han marxat. M'acompanyen i m'aconsellen.

Els ancians no són importants? no cal plorar-los per què la seva és una mort més justa?

Crec que joves o grans, tots volem viure i creiem que la mort és una injusticia que no mereixem.


El meu consell de la setmana: gaudiu dels vostres ancians, ja que per sobre de tot, són persones. I els trobareu a faltar quan no hi siguin.


Aquest post li dedico al meu oncle Oriol Izard i Badia.
Un bell home, per dins i per fora.
Gràcies per aquella preciosa tarda, plena de confidències i de històries.

ELS BONS SENTIMENTS, NO SEMPRE ET RETORNEN

Un cop vaig llegir en una d'aquestes frases que circulen per el fb, que les persones que fan el bé no sempre reben coses bones.

Jo sempre he treballat per intentar ser bona persona i intentar aportar coses bones a qui m'envolta. Sempre he pensat que reculls el que sembres.

Però no és així. Les vibracions positives, a vegades, només van cap una direcció.

Aquesta setmana, la vida i una persona en concret, m'ha fet canviar de parer.

Aquesta setmana, he patit molt.

M' ha ignorat i m'ignora després de trenta anys, i el meu cor s'esguinça.

No sempre fer el bé i ser bona persona et  garanteix que rebràs el mateix.

Algú molt important per mi, no sap ni com sóc ni si sóc viva. I jo no he influit en res. La meva vida i la meva predisposició a pensar en els altres, no ha servit per res.

Per tant, tot va com va.

El meu consell de la setmana: sigueu bones persones sense esperar que ho siguin amb vosaltres. No sempre el que feu retorna!

I no us sentiu malament, sigueu feliços per donar i no espereu res a canvi.

ET DIUS SARA?

El nom no fa les persones. Ni l'hora ni el dia de l'any. Però sí que influeix en general.

Amb les Sares, no sé què em passa! totes les que conec són persones estupendes, creatives, amb caràcter i personalitat i extremadament originals.
I no me n'he pogut estar de dir-ho. Per què porto temps analitzant-les...i totes elles tenen trets comuns.

La que no balla, fa collarets o cus, o és perruquera, o té molta gràcia per arreglar-se. Totes són rialleres i tenen molta empatia amb la gent, és a dir, agraden a tothom.
Les que conec professionalment, són treballadores i en saben del que fan.

Espero que no em falli amb la propera que conegui...de moment, les que conec, m'han agradat!

El meu consell de la setmana: posa una Sara a la teva vida! o potser serà una Anna, o una Carme...qui ho sap!

A les "meves Sares".

SISCU CASTELLANO

Estic trista i abatuda.
El passat divendres ens deixava una persona entranyable i un bon cap. Company de molts anys compartits i moltes experències maques. Varem compartir feina i el nostre amor a les motos.

Sempre somnrient i amable, només esquerp quan va deixar fumar!. Bona persona, dedicat a la vida i als essers estimats. Ho va tenir clar: viure per ser feliç i estar amb la familia.

Quan vaig ser joveneta i molt més inexperta que ara, que encara ho sóc, em va ensenyar i em va escoltar quan em va caldre. Em va fer de tutor molts cops moralment, i jo li agraeixo profundament.

Feia sentir-te bé i et feia sentir apreciat i escoltat. No hi ha molta gent que m'hi faci sentir.

I com sempre, amb el "ja ens veurem"...no et tornaré a veure més.

El meu consell de la setmana: valoreu els amics que teniu i aprofiteu-los, el temps passa tan ràpid!

Desitjo que te n'hagis anat content del teu camí i de la feina feta.
Jo, estic contenta d'haber-te conegut i sempre et portaré al cor.

Adéu, Siscu. El carrer Buenos Aires també és una mica teu.

UN ANY SENSE TU, OLGA

Avui és dia 2 de juny, i ja fa un any que vas marxar.

D'aquests 365 dies, cap no he deixat de pensar en tu. I en les coses que t'hagués explicat. I en els moments que hauriem compartit. I en com estaries ara.

Allà on siguis, espero que estiguis bé. Que siguis un estel al firmament.

T'estimo, Olga.

ESTIMAR

Fa molts anys que estimo en Santos amb bogeria. I ho volia dir.

No és perfecte ni genial. Però les seves mancances són una virtud.

Em fa riure quan no ho puc fer.
Em fa plorar quan no vull.
Em fa estimar-lo encara que no vulgui.
M'acompanya encara que no comparteixi.

Company despistat
sense memòria
net de cor i sincer,
detallista gastat
no serà el primer.

He après a aixecar i a crear uns fonaments. A crear una llar i una unitat, tot i que a vegades fràgil. Sólida i duradora.
Com canta en Lluís Llach, encara que potser un dia ens despedim, gràcies per aquests anys de joia i de felicitat.

ELS PEUS: EROTISME I SEDUCCIÓ

Comença el temps de les sandàlies i de portar els peus a l'aire.

Tot i que mai no m'ha agradat gaire tocar ni ser tocada per un peu...sempre els he trobat més aviat bruts, crec que és una part fonamental d'una persona i una part molt sensual del nostre cos.

Ja he parlat alguna vegada de sabates,

  

i de que maques o lletges, havien de ser netes. Amb els peus passa el mateix.
És més important portar una sabata neta que maca, plana que no amb uns tacons mal caminats.

Us diré que potser amb els peus encara ho és més.
Tan li fa si sou de pintar-vos les ungles, portar anells als dits del peu, pulseres de turmell o res de tot això. El que és fonamental és que porteu les ungles tallades rectes i arreglades, els peus sense durícies ni pells, nets i ben hidratats.
No hi ha res més horroròs que una dona amb unes sandàlies i uns peus dignes de visitar un podòleg. Tan sols cal adquirir un hàbit setmanal de cura i mimar-los com cal. Tan a l'hivern com a l'estiu.
Sigueu generosos i no escatimeu atencions, penseu que us aguanten sempre i mereixen tenir un paper important en la vostra cura del cos.

El meu consell de la setmana: pareu-vos un moment, i abans de fer el canvi de temporada de l'armari, mireu-vos els vostres peus i analitzeu l'estat. Si no és bo, poseu-hi remei!

Només cal que els llimeu després de la dutxa i us hi poseu crema. O també va molt bé posar-li vaselina, un mitjó de cotó i dormir així unes nits. El resultat és molt bo.
Camineu per la sorra descalços.
No us compreu les sabates estretes ni petites. Ni us poseu sempre les mateixes, deixeu-les respirar.
També els podeu perfumar amb la vostra colònia o perfum.
Penseu que els peus i les mans donen molta informació de la nostra edad.

NOVA TEMPORADA

Com que comença una nova estació i estem desitjosos de canviar les peces d'abric per unes més fresques i més colorides, us donaré algún truc.

No cal comprar res nou, només cal que us ho poseu d'una altra manera i :voilà! Look nou!

Algunes de les tendències que venen són molt aprofitables:

-fer un dobleg als texans o pantalons i ensenyar els turmells. Dones la sensació de dur un pantaló diferent.

-combinar topos i ratlles. És molt extremat però original. O també topos i quadres.

-texans de colors o de prints. Per valentes i amb cames primes.

-granotes per l'oficina. Si en teniu, no la deixeu pel cap de setmana, poseu-vos-la per anar a treballar combinant-la amb sabates o jerseis de vestir.

-lip prints. Poseu petons a la vostra roba: "un beso lo cura todo".

Un consell extra.

La majoria tendim a fer d'un color el nostre nude on afegim altres colors. Hi ha qui tendeix al negre, o al marró, al gris, al blau fosc, al nude... No ho canvieu si us sentiu comòdes, tan sols escolliu un color viu i combineu-lo.

Aquesta primavera jo escolliré el verd, of course, i també el fucsia.

Un anell, un mocador, una samarreta interior... Algun complement que trenqui la tristor.

El meu consell de la setmana: poseu-vos lo de sempre però de manera diferent! O canvieu de lloc la clenxa, us ho notaran.

UNA ESPATLLA A L'AIRE

No us heu equivocat...parlaré de moda!
Ja sabeu que no m'agrada que siguem bens, sino que sigueu originals i creatius. Però si hi ha alguna tendència que crec que està bé...no cal estripar-se les vestidures per seguir-la ni anirem al infern de les it-girls. Adopteu-la, seguiu-la.

Sempre he trobat molt sensual ensenyar l'esquena...i és sorprenent. Ningú s'espera quan parla amb tu que al girar-te...trobarà una sorpresa.
Dins del cos femení i de les vàries opcions de ser elegant però un xic picant, picant l'ullet...es troba l'escot.
Escot, esquena, espatlla.
Jo sempre he sigut partidaria de no ensenyar molt l'escot, pot ser vulgar i no és pràctic. En canvi, ensenyar una espatlla o l'esquena, pot ser molt subtil, elegant i és pràctic per qui té molt de pit.

El meu consell de la setmana: us recomano que busqueu a l'armari un jersei o samarreta ben escotat i amb valentia...us el poseu amb un collaret ben cridaner. I si sou de les valentes, recolliu-vos el cabell i poseu-vos el collaret a l'esquena!

No cal comprar res nou, només cal posar-s'ho d'una altra manera.

CANTAR

Cantar m'omple, em fa feliç.

Cada cop que canto, se m'obre l'ànima i m'obliga a donar-me.

Potser tant com escriure, o més. És esforçar-me en crear alguna cosa bonica...que s'esmuny i s'esfuma. Desapareix al instant. Curiòs. Però el plaer em queda.

He descobert que cantar és bo per la salut. Per tot.

Si vas restret, canta, ja que millora el trànsit intestinal.

Si ets tímid, canta, millora la possibilitat de saber-se expresar.

Si perds la memòria, canta, t'obligarà a utilitzar-la per recordar partitures o melodies.

Si tens baixa autoestima, canta, en grup millor, ets sentiràs part d'un tot i et reforçaràs com a individu.

Si estàs trist, canta, ja que fent-ho produeixes endorfines, la droga de la felicitat que crea el nostre cos.

En fi, per no parar.

Si creieu que no ho feu bé...us en diré un altre: tot l'aparell és un muscle i quan més cantes, es reforça i ho fas millor!

I tota la vida m'ha agradat cantar... Encara que quan més temps passa, em sembla que ho faig pitjor. El meu muscle no es reforça? Serà per la vergonya que passo...

En fi, fent-ho bé o malament em fa feliç de veritat.

Els meus deures de la setmana: us encoratjo...no, us obligo a que canteu! A qualsevol hora, qualsevol estil! Si ronqueu, encara més que millora les apneas.

I us prometo que sereu més feliços. És impossible estar trist si cantes i balles. CADA DIA! Ja ho diu el gurú de la felicitat  Emilio Duró.

EL SON

El tema del son és ben curiòs.
És com estalviar...pots estar temps estalviant i de cop fer un gran dispendi. Aleshores, et trobes a zero altre cop.
Amb el son és igual. Pots estar-te uns dies dormint bé i estant tranquil, hores adequades i de qüalitat. De sobte, tenir una mala nit i anar-se'n tot en orris.

Com tot, millor no dormir molt bé a vegades, si no normal sovint.

Encara no entenc això de l'acumulació del son. De fet, si dorms bé una nit tot lo dolent anterior s'esfuma.

S'acumulen les males nits? Hi ha un càlcul per saber quan necessites recuperar? Som més o menys productius si dormim poc i malament? Quan temps hem de dormir?

Potser dormir poc ens fa estar atents o estressats, i dormir molt ens fa estar mandrosos...no sé.
Tinc un amic que està convençut que s'han de dormir hores parells, és a dir, vuit hores per exemple. I si se't fa tard, aleshores passar a dormir-ne sis. Però mai set, o cinc.
Jo no ho he comprovat.
El que he comprovat és que funciona portar una bona estructura de vida, intentar fer les mateixes coses a les mateixes hores. Així tot flueix naturalment i les ganes de dormir vénen soles.
No penseu mai que és una pèrdua de temps, ni que s'en va la vida quan dorms. Hi ha mecanismes interns que necessiten repòs. No dormir ens fa estar malhumorats, i malhumorats és difícil estar contents i ser feliços, no?

El cas és que és un dels meus plaers. Tot millora si dormo. S'esfumen els problemes i els mals de cos. Per mi, és com marxar de vacances tot veient una pel·lícula. Vull dir que acompanyo el repòs amb somnis curiosos i diferents.

El meu consell de la setmana: dediqueu-li l'espai i el temps que es mereix el dormir. Respecteu-lo i mimeu el vostre temps de descans. I si podeu, al matí, escribiu els vostres somnis en un full o expliqueu-los a qui us estimi.

LA CORTESIA: UNA MODA MORTA

No entenc per què ja no m'obren la porta, o per què no deixen seure la gent gran.

No és que s'hagin perduts aquestes normes d'educació, si no que hem passat a l'altre extrem.
Ara no és que no t'obrin la porta, és que si poden, et donen una empenta per passar primer.

I crec que ens estem tornant del tot indivilualistes, ja no veiem a la gent que ens envolta. L'altre dia, vaig tornar a veure la pel·lícula Avatar i em va fer pensar. Ells, els avatars, diuen "Et veig" tot mirant-se als ulls. Vol dir que veuen dins teu, que miren dins teu.
No ens veiem? Ens ignorem?

A mi em sembla d'una candidesa extraòrdinaria quan algú té un detall d'aquests...i estic educant als meus fills així: ladies first!(les senyores primer)
No vull un món sense educació, no vull un món sense uns "bon dia!", no vull un món sense preguntar la tanda, no vull un món on la gent no veu quan et cal ajud.

No és carrincló ni anticuat, sino que demostra una sutilesa digne d'agraïr. Tenir detalls i ajudar el pròxim i respectar-lo és de persona com cal.
A vegades, que et deixin seure o que et deixin pas a la Ronda, t'alegra el dia. I si et somriuen, ja ho flipes!.

Els meus deures d'aquesta setmana: feu alguna cosa de cortesia per algú desconegut, sigueu educats! I somrieu sempre, fa boniques les persones.