No entenc per què ja no m'obren la porta, o per què no deixen seure la gent gran.
No és que s'hagin perduts aquestes normes d'educació, si no que hem passat a l'altre extrem.
Ara no és que no t'obrin la porta, és que si poden, et donen una empenta per passar primer.
I crec que ens estem tornant del tot indivilualistes, ja no veiem a la gent que ens envolta. L'altre dia, vaig tornar a veure la pel·lícula Avatar i em va fer pensar. Ells, els avatars, diuen "Et veig" tot mirant-se als ulls. Vol dir que veuen dins teu, que miren dins teu.
No ens veiem? Ens ignorem?
A mi em sembla d'una candidesa extraòrdinaria quan algú té un detall d'aquests...i estic educant als meus fills així: ladies first!(les senyores primer)
No vull un món sense educació, no vull un món sense uns "bon dia!", no vull un món sense preguntar la tanda, no vull un món on la gent no veu quan et cal ajud.
No és carrincló ni anticuat, sino que demostra una sutilesa digne d'agraïr. Tenir detalls i ajudar el pròxim i respectar-lo és de persona com cal.
A vegades, que et deixin seure o que et deixin pas a la Ronda, t'alegra el dia. I si et somriuen, ja ho flipes!.
Els meus deures d'aquesta setmana: feu alguna cosa de cortesia per algú desconegut, sigueu educats! I somrieu sempre, fa boniques les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada