Fa molts anys que estimo en Santos amb bogeria. I ho volia dir.
No és perfecte ni genial. Però les seves mancances són una virtud.
Em fa riure quan no ho puc fer.
Em fa plorar quan no vull.
Em fa estimar-lo encara que no vulgui.
M'acompanya encara que no comparteixi.
Company despistat
sense memòria
net de cor i sincer,
detallista gastat
no serà el primer.
He après a aixecar i a crear uns fonaments. A crear una llar i una unitat, tot i que a vegades fràgil. Sólida i duradora.
Com canta en Lluís Llach, encara que potser un dia ens despedim, gràcies per aquests anys de joia i de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada