LA VETLLA

Què està passant amb les vetlles?
O no se'n fan o no hi ha ningú.
Com que ja està mort, ja passen pàgina?

Per sort, fa temps que no haig de vetllar ningú, però continuo pensant que tot i que no ha de ser llarga, és funamental presentar els últims respectes al difunt o a la família.

He comprovat que l'assistència de persones, és a dir, la quantitat de persones que assisteixen a una vetlla té rel·lació directa amb l'edat del difunt.
Quan més jove, més gent. Quan més vell, gairebé ningú.

Per tant, què passa quan envellim? Importem a menys gent? O és que ja s'han mort els amics i els familiars? O és que ja s'han mort als qui els importavem?
O potser l'empatia i la socialització és de joves.

La veritat és que sorprèn.

No sé, crec que quanta més gent et plora, més records deixes en les persones.
Jo penso en les persones que porto a dins i que han marxat. M'acompanyen i m'aconsellen.

Els ancians no són importants? no cal plorar-los per què la seva és una mort més justa?

Crec que joves o grans, tots volem viure i creiem que la mort és una injusticia que no mereixem.


El meu consell de la setmana: gaudiu dels vostres ancians, ja que per sobre de tot, són persones. I els trobareu a faltar quan no hi siguin.


Aquest post li dedico al meu oncle Oriol Izard i Badia.
Un bell home, per dins i per fora.
Gràcies per aquella preciosa tarda, plena de confidències i de històries.