No aceptem alguna cosa per sempre sino fins que torna a canviar.
He crescut amb la norma de que t'has d'aceptar com a persona, el cos que tens, el sexe que ets, per fer-te "gran" i madurar.
Sembla que després ja no hi ha feina a fer.
Doncs no. No us ho penseu ni us relaxeu.
Diuen que la meva cara ha canviat. Que no semblo la mateixa.
Però jo em miro al mirall i em veig jo. Aleshores, haig de fer feina d'anar observant i anar canviar el concepte que tinc de mi mateixa.
Els anys passen i transformen les coses. El cos, la concepció de la vida, les prioritats, l'amor cap els altres... encara que no vulguem.
Per tant, si tenim el pas del temps i l'experiència al nostre favor, l'hem de fer servir.
Jo sóc vella pel meu fill, però sóc jove per la meva mare. Quina gràcia...Doncs, sóc jove o sóc vella?
El cert és que costa veure i interioritzar el que fa el temps amb el cos. Prou costa passar l'adolescència...ara toca passar la maduresa.
He decidit aprofitar la vellesa com un grau i prendre-m'ho amb bon humor. Encara que penso fer tot el possible per ser una vella eixerida i atractiva.
El meu consell de la setmana: oblideu-vos de com ereu, ara mateix ja esteu canviant! per tant, penseu que si heu de canviar irremediablement, feu-ho cap on voleu vosaltres.
I encara que potser ja no esteu en el "targett" de ser atractius per algú jove, sempre hi haurà algú més gran que us trobarà jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada