CANTAR

Cantar m'omple, em fa feliç.

Cada cop que canto, se m'obre l'ànima i m'obliga a donar-me.

Potser tant com escriure, o més. És esforçar-me en crear alguna cosa bonica...que s'esmuny i s'esfuma. Desapareix al instant. Curiòs. Però el plaer em queda.

He descobert que cantar és bo per la salut. Per tot.

Si vas restret, canta, ja que millora el trànsit intestinal.

Si ets tímid, canta, millora la possibilitat de saber-se expresar.

Si perds la memòria, canta, t'obligarà a utilitzar-la per recordar partitures o melodies.

Si tens baixa autoestima, canta, en grup millor, ets sentiràs part d'un tot i et reforçaràs com a individu.

Si estàs trist, canta, ja que fent-ho produeixes endorfines, la droga de la felicitat que crea el nostre cos.

En fi, per no parar.

Si creieu que no ho feu bé...us en diré un altre: tot l'aparell és un muscle i quan més cantes, es reforça i ho fas millor!

I tota la vida m'ha agradat cantar... Encara que quan més temps passa, em sembla que ho faig pitjor. El meu muscle no es reforça? Serà per la vergonya que passo...

En fi, fent-ho bé o malament em fa feliç de veritat.

Els meus deures de la setmana: us encoratjo...no, us obligo a que canteu! A qualsevol hora, qualsevol estil! Si ronqueu, encara més que millora les apneas.

I us prometo que sereu més feliços. És impossible estar trist si cantes i balles. CADA DIA! Ja ho diu el gurú de la felicitat  Emilio Duró.