Estic trista i abatuda.
El passat divendres ens deixava una persona entranyable i un bon cap. Company de molts anys compartits i moltes experències maques. Varem compartir feina i el nostre amor a les motos.
Sempre somnrient i amable, només esquerp quan va deixar fumar!. Bona persona, dedicat a la vida i als essers estimats. Ho va tenir clar: viure per ser feliç i estar amb la familia.
Quan vaig ser joveneta i molt més inexperta que ara, que encara ho sóc, em va ensenyar i em va escoltar quan em va caldre. Em va fer de tutor molts cops moralment, i jo li agraeixo profundament.
Feia sentir-te bé i et feia sentir apreciat i escoltat. No hi ha molta gent que m'hi faci sentir.
I com sempre, amb el "ja ens veurem"...no et tornaré a veure més.
El meu consell de la setmana: valoreu els amics que teniu i aprofiteu-los, el temps passa tan ràpid!
Desitjo que te n'hagis anat content del teu camí i de la feina feta.
Jo, estic contenta d'haber-te conegut i sempre et portaré al cor.
Adéu, Siscu. El carrer Buenos Aires també és una mica teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada