ETIQUETES

No hi ha res que detesti més que les etiguetes que cusen a la roba. I jo ens sóc una lectora empedernida, que les llegeixo i memoritzo per saber com haig de rentar i secar la peça, o de que està fet.

Però no puc portar-les. Em piquen. M'han arribat a fer ferides a la pell.

El primer que faig quan he comprat una peça és mirar composició i consells de rentat. Seguidament: tisores!. Descuso o tallo. A vegades, haig de cosir un punt per què he tallat un fil.
És un dany col·lateral que accepto amb dignitat.

No entenc per què no han millorat el sistema, serigrafiar, materials, forma de cosit. Segur que hi ha altres maneres si és que cal posar-les.
Crec que qui les crea no té la pell atopica o sensible, segur que si fos així, buscaria la manera de que no fos una molèstia.

I en sóc tant enemiga, que no en tinc enlloc. És més, ara tinc seguidors que comparteixen la meva dèria. Em diuen que abans no les descosien però ara no les soporten.
Curiòs, oi?
Em fa gràcia la gent que compra per què posa la marca a la roba...jo no tinc marques enlloc!

Els meus deures de la setmana: reviseu la vostra roba i proveu de tallar-ne una. Us prometo que la vostra vida canviarà. I mai més anireu amb banyador a la platja amb l'etiqueta apareixent pel vostre final d'espatlla.