SER DONA AVUI

En aquests dies, tota la informació que m'ha arribat en el cas de les dones al món és d'abús. En el primer món, en el tercer o en qualsevol racó.

Parlo de violacions massives de nenes i dones, esclaves sexuals en qualsevol guerra. Ara a Siria i Irak. De conversions obligades a l'islam.
Parlo d'ablacions de nenes i adolescents sense cap mesura sanitaria i sense saber les consequències mèdiques, fisiques i emocionals.
Parlo de dones mortes a mans dels seus companys. Mortes per un sentit de possesió.

Parlo d'actrius al món de Hollywood que es queixen de sous més baixos que els seus companys de professió.

Parlo de companyes i amigues que es queixen d'excès de feina tant a casa com a la feina. O de patir abusos sexuals de diferent tipus.

Som invisibles. Som utilitzades. Som infravalorades.

Quan veig les reunions a alt nivell, mai no em sento representada. On són les dones? on és la nostra visió del món? On som a l'esglèsia?

No em sento superior als homes, em sento diferent. Sóc diferent, tinc altres prioritats i una altre visió de la vida i dels sentiments.

Per què si som tantes no tenim més força? per què no ens escolteu més?

No ens mateu.
No ens tortureu.
No ens violeu.

Deixeu-nos pensar en llibertat.
Deixeu-nos dir no.
Deixeu-nos opinar.

Respecteu-nos.
Admireu-nos.
Valoreu-nos.

Doneu-nos la mitat del món, l'altre per vosaltres.

Els meus deures de la setmana: aquesta setmana és per vosaltres, senyors! Penseu en nosaltres diferent, poseu-vos en el nostre lloc i estimeu el que fem i com som.