Des de dijous no m'ho trec del cap. Vaig pel carrer comptant pisos, tretze en són molts.
No sé què em passa amb el suïcidi...i també amb les parricides...Em trenca l'ànima.
Què et passa pel cap per matar-te? Què et passa pel cap matar els teus fills?
El que sí que tinc molt clar és que res no té valor si no tens el cap ben posat i ets feliç. Els altres et poden veure d'una manera i envejar-te, i en canvi tu sentir-te de lo més infeliç.
Els nostres ulls ens fan veure el món, el món a la nostra manera. Això no vol dir que sigui com el veiem.
Ho teniu clar?
Per què és així!
Treballeu per ser feliços, treballeu per ser positius, treballeu per estimar.
Oblideu odis, oblideu mals entesos, oblideu els vostres racons foscos.
Els meus deures de la setmana: No us deixeu perdre. Treballeu per mirar el món amb uns ulls bonics. Agraïu el que teniu i sobretot, sigueu feliços.
Si algun cop esteu en un pou, demaneu ajuda per sortir-ne. Es pot sortir, us ho dic per pròpia experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada