Sempre he llegit tot el que m'ha arribat a les mans dels aliments i de les dietes idònies a seguir.
Amb els anys, he anat corretgint la meva manera d'alimentar-me segons he anat provant o descobrint el que m'anava millor.
Estic convençuda de que som el que mengem.
I últimament he llegit sobre el tema del sucre refinat i la seva adicció, i dels zero beneficis que ens aporta.
Vaig decidir provar viure sense sucre i el passat mes de febrer vaig començar a menjar sense sucre refinat, edulcorant o altres edulcorants com la mel.
I per propia experiència, us haig de dir que m'he sorprès gratament.
He perdut la por a menjar o beure sense dolç. M'he acostumat al sabor real de les coses.
He perdut la gula, o les ganes sense sentit de menjar. Aquelles que et fan menjar xocolata o dolços fora d'hores.
Em sento que controlo més la capacitat de menjar el que em toca i el que és bo.
Ja no pico entre hores.
Ja no necessito el dolç, és a dir, assaborir el sabor dolç a la boca. Em sento deslligada de la necessitat de menjar-ne.
No em sento tan cansada i m'he aprimat una mica.
Ara us puc dir que el que vaig començar com una recerca o una prova, ara ja és definitiu. No crec que torni a menjar sucre mai més.
Els meus deures de la setmana: us recomano de que no mengeu res dolç ni sucre en una setmana, si podeu, dues. Ho notareu! primer serà amarg, o aspre o sec...però al passar els dies, ho identificareu com l'autèntic sabor. I us agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada