Avui és 2 de juny, i ja fa dos anys que vas marxar.
I ja van 730 dies que no he deixat de pensar en tu i en tot el que t'explicaria.
Hi ha hagut moments bons i d'altres no tant. Algunes experiències divertides que ens haguéssim rigut, sempre reies quan t'explicava les meves coses.
Quan veig els estels al cel, a vegades penso que n'ets un. Que és el teu lloc ara.
Espero que estiguis bé, jo et continuo anyorant.
T'estimo, Olga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada