Un dia vaig veure un monòleg sobre el tema de seure.
I em vaig sentir identificada i a més, em vaig morir del riure.
Us ho explico:
Quan vas al metge i has d'esperar,
quan vas de visita a casa d'algú,
quan vas a una reunió,
quan vas en transport públic,
sempre et fan seure.
I no agrada si dius que no.
Amb el menjar passa el mateix. És de cortesia fer seure les persones o donar-los molt de menjar.
He pres la determinació de passar d'aquestes normes socials. És més sa estar dret. És més sa menjar poc.
I portar la contraria és molt divertit. La gent et mira estranyada quan hi ha llocs per seure i t'estàs dret. Amb cara ben rara.
El problema és quan hi ha sales d'espera sense possibilitats d'estar-se dret.
Ja entenc que hi ha moments a la vida en que seure és una necessitat vital, ho entenc i jo mateixa també ho he viscut.
Però si no et cal, per què sempre hem de potenciar el sedentarisme? És difícil estar quiet quan estàs molta estona dret. Aleshores camines...i res millor que caminar.
El meus deures d'aquesta setmana: proveu tan sols una setmana de no prendre per costum asseure-us tan bon punt arribeu a un lloc. Espereu drets. ( si no en teniu necessitat real, és clar). Et sents menys cansat i més vital, us ho asseguro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada