He trigat tants dies a parlar de l'avorriment de la tardor...que ha vingut l'hivern.
No m'agrada anar pel carrer i veure gent amb sandàlies i amb botes. M'agrada que anem tots diferents, cosa difícil avui en dia. Però, tant?
Aquesta setmana la cosa ha canviat, i ja és difícil veure algú d'estiu.
El setembre és un més tant embolicat de nous propósits, escola, llibres i tornada a la feina...que passa volant. L'octubre ja és una altre cosa, em costa pensar en canvi horari i en dies curts i foscos.
Intento pensar en el fred i la pluja com quelcom positiu, però anant amb moto i sent fredolica, és difícil.
No m'agrada començar una estació, estic desentrenada del fred i del que m'haig de posar. Em fa pena deixar els colors clars i cridaners de les meves sabates. Tot sempre negre...
Ja que passem a la foscor, per què tot sempre ho fan en negre? no ens sentiriem més animats amb unes botes de color fucsia?
El més maco de l'última época de l'any, és que se n'acosta un de nou i segur que tot anirà millor. I el Nadal.
I que podem gaudir de l'entrenament dels abrics fins que arriben les rebaixes.
El meu consell de moda d'aquesta setmana és que us aneu preparant una llista de les coses que us fan falta i planejeu la compra a les rebaixes. Si més no, sempre podeu tenir l'esperança que els reis venen abans.
Els meus deures d'aquesta setmana: oblideu com vareu combinar-vos la roba l'any passat, feu-ho diferent aquest cop. I no pequeu de massa negre.
dimarts, 30 d’octubre del 2012
dissabte, 20 d’octubre del 2012
GERMANS: UNA AMISTAT AMB EXIT ESCÀS
Sempre he pensat que donat que els germans convivim, i compartim pares i experiències...l'èxit cap a una rel·lació profunda de companyerisme i d'amor hauria d'estar assegurada.
Però la realitat no és aquesta. La majoria de germans, d'adults, tan sols comparteixen Nadals a casa dels pares.
La majoria de parelles, per no dir totes, el principal entrebanc de convivència és la familia de cadascú. Cada parella ha d'establir una sèrie de pactes i de visites. I si parles amb la gent, ningú en surt ben parat ni està content.
Aleshores, no ho entenc. Si amb qui compartim familia i experiències no acabem compartint hobbies ni convivència, per què ens discutim tambè amb qui compartim la vida però no la familia?
He arribat a la conclusió que la familia és la visió que tenim d'ella i ens importa de manera diferent a cadascú. No té res a veure ni els records ni l'amor.
Jo he après a estimar indeferenment dels llaços familiars. De fet, tots ho fem així. I hem d'aprendre a respectar-nos vinguem d'on vinguem i ens hagin ensenyat a fer la sípia a la planxa d'una manera o d'altre...
Per què per qui la seva mare és un puntal i una referència a la vida, hi ha germans que ho senten diferent. Tots veiem la vida segons els nostres ulls.
Els meus deures d'aquesta setmana: us recomano que feu una activitat amb els vostres germans que farieu amb un amic. Potser us sorprendreu gratament.
Si estimeu la vostra mare, penseu que la vostra parella tambè estima la seva.
Però la realitat no és aquesta. La majoria de germans, d'adults, tan sols comparteixen Nadals a casa dels pares.
La majoria de parelles, per no dir totes, el principal entrebanc de convivència és la familia de cadascú. Cada parella ha d'establir una sèrie de pactes i de visites. I si parles amb la gent, ningú en surt ben parat ni està content.
Aleshores, no ho entenc. Si amb qui compartim familia i experiències no acabem compartint hobbies ni convivència, per què ens discutim tambè amb qui compartim la vida però no la familia?
He arribat a la conclusió que la familia és la visió que tenim d'ella i ens importa de manera diferent a cadascú. No té res a veure ni els records ni l'amor.
Jo he après a estimar indeferenment dels llaços familiars. De fet, tots ho fem així. I hem d'aprendre a respectar-nos vinguem d'on vinguem i ens hagin ensenyat a fer la sípia a la planxa d'una manera o d'altre...
Per què per qui la seva mare és un puntal i una referència a la vida, hi ha germans que ho senten diferent. Tots veiem la vida segons els nostres ulls.
Els meus deures d'aquesta setmana: us recomano que feu una activitat amb els vostres germans que farieu amb un amic. Potser us sorprendreu gratament.
Si estimeu la vostra mare, penseu que la vostra parella tambè estima la seva.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
ESCOLLIR: EL PLAER DE DUBTAR
Sota expressa sol·licitud escriuré del fet de poder escollir.
Avui en dia vas a comprar iogurts i n'hi ha tants, que per poc que no t'hi posis un temps fixat, no acabes mai. Vas a comprar-te un jersei, per què s'acosta el fred i et fa falta...(segur?) i no saps per quin decidir-te.
Quan entrem en el pàrquing i hi ha places lliures, som incapaços d'aparcar a la primera. Almenys, jo conec algú de molt aprop que quantes més places hi ha, més temps es passa donant voltes.
Ens costa decidir quan tenim més opcions? Ens costa pensar i triar?
Trobo que la societat d'avui dóna l'opció d'escollir més. Quan jo era petita, només hi havia iogurts blancs i els nens anavem a l'escola de más aprop. I la roba te la feia l'àvia i no podies dir res.
Ara no, se'ns ha obert la possibilitat de pensar i triar. Els iogurts, de sabors, o de fruita triturada, o bifidus, o de trossets, o de...quin martiri!
Pots triar l'escola, el banc, el canal de tv, la companyia del mòbil...i trobo que és bona la competència, però jo, si no sé del cert què fan a la tele, em passo més temps escollint que gaudint.
He obtat per no deixar triar massa la canalla, crec que sovint tenir tanta opció de triar coses tan poc importants, és un pèrdua de temps. Ara, he tornat als iogurts blancs.
Els meus deures d'aquesta setmana: intenteu passar-vos una setmana sense escollir! Us ho prometo que us costarà!
Avui en dia vas a comprar iogurts i n'hi ha tants, que per poc que no t'hi posis un temps fixat, no acabes mai. Vas a comprar-te un jersei, per què s'acosta el fred i et fa falta...(segur?) i no saps per quin decidir-te.
Quan entrem en el pàrquing i hi ha places lliures, som incapaços d'aparcar a la primera. Almenys, jo conec algú de molt aprop que quantes més places hi ha, més temps es passa donant voltes.
Ens costa decidir quan tenim més opcions? Ens costa pensar i triar?
Trobo que la societat d'avui dóna l'opció d'escollir més. Quan jo era petita, només hi havia iogurts blancs i els nens anavem a l'escola de más aprop. I la roba te la feia l'àvia i no podies dir res.
Ara no, se'ns ha obert la possibilitat de pensar i triar. Els iogurts, de sabors, o de fruita triturada, o bifidus, o de trossets, o de...quin martiri!
Pots triar l'escola, el banc, el canal de tv, la companyia del mòbil...i trobo que és bona la competència, però jo, si no sé del cert què fan a la tele, em passo més temps escollint que gaudint.
He obtat per no deixar triar massa la canalla, crec que sovint tenir tanta opció de triar coses tan poc importants, és un pèrdua de temps. Ara, he tornat als iogurts blancs.
Els meus deures d'aquesta setmana: intenteu passar-vos una setmana sense escollir! Us ho prometo que us costarà!
diumenge, 14 d’octubre del 2012
EL VERMELL: COLOR DE MODA
Estic de sort, aquesta tardor torna a estar de moda el color vermell. Així que encara que no us agradi, el trobareu en complements, jerseis, jaquetes, sabates etc
Us diré que és un dels colors que mai falten en el meu armari, i com que m'agrada tant, el tinc en tots els formats. Malauradament, per molt lliure que siguis, si vols compar-te alguna cosa d'un color que no està de moda, ho tens fatal.
La veritat, és que la globalització ajuda a fer més barat tot, però no fomenta en absolut la llibertat.
Quan hi ha anys que el vermell no apareix enlloc, tan sols en els rètols de "rebaixes", em resulta impossible de trobar-lo enlloc.
Potser per això m'agraden els outlets, on trobes coses d'altres temporades.
Tinc un bon amic que creu que som segons els estels i ell diu que jo, com aries que sóc, no puc evitar que m'agradi el vermell.
És un color cridaner, amb personalitat, que l'has de portar amb respecte. Si n'abuses, fracassaràs.
Però dóna seguretat, i és encisador. Em dóna força quan tinc un dia tou.
El meu consell de moda és que tingueu alguna cosa vermella i si sou valentes, unes sabates seria ideal.
Els meus deures d'aquesta setmana: proveu el vermell! si no us agrada, comenceu amb els llavis o en un mocador, o en un moneder.
Us diré que és un dels colors que mai falten en el meu armari, i com que m'agrada tant, el tinc en tots els formats. Malauradament, per molt lliure que siguis, si vols compar-te alguna cosa d'un color que no està de moda, ho tens fatal.
La veritat, és que la globalització ajuda a fer més barat tot, però no fomenta en absolut la llibertat.
Quan hi ha anys que el vermell no apareix enlloc, tan sols en els rètols de "rebaixes", em resulta impossible de trobar-lo enlloc.
Potser per això m'agraden els outlets, on trobes coses d'altres temporades.
Tinc un bon amic que creu que som segons els estels i ell diu que jo, com aries que sóc, no puc evitar que m'agradi el vermell.
És un color cridaner, amb personalitat, que l'has de portar amb respecte. Si n'abuses, fracassaràs.
Però dóna seguretat, i és encisador. Em dóna força quan tinc un dia tou.
El meu consell de moda és que tingueu alguna cosa vermella i si sou valentes, unes sabates seria ideal.
Els meus deures d'aquesta setmana: proveu el vermell! si no us agrada, comenceu amb els llavis o en un mocador, o en un moneder.
divendres, 12 d’octubre del 2012
LA VERGONYA: UNA TRABA A LA LLIBERTAT
Sempre he associat les persones descarades amb la falta d'educació. Aquelles que no et deixen ni acabar les frases o es fiquen en el teu espai vital.
Però la vergonya la considero un greu defecte que no ens deixa desenvolupar-nos lliurement.
Per què si trobem algú que coneixem fem veure que no el veiem? Per què si trobem a faltar algú no el truquem? Per què si estimem algú no li diem?
Els humans sempre volem agradar, i ens fa por escollir tirar pel dret i tenir la possibilitat de fracassar.
Us diré, que quan m'he oblidat de la vergonya i m'he acostat a aquella persona que feia temps no veia, sempre, he trobat una bona resposta.
Val més que proveu fer les coses com si ningú us mirés, sense complexes. Poseu-vos un barret si voleu, o truqueu aquell amic que fa temps no ens sabeu res. Sapigueu que sempre
trobareu una resposta positiva. L'amic us agrairà l'esforç que ell no ha sigut capaç de fer.
El meu consell de moda és que vull que no seguiu la moda, si no que la utilitzeu. Sigueu valentes i poseu-vos-ho tot sense complexes!
Us admiraran per la valentia i per la vostra forta personalitat.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que feu un esforç i truqueu aquell amic que fa temps no en sabeu res. I que digueu, almenys un cop aquesta setmana: t'estimo!
Però la vergonya la considero un greu defecte que no ens deixa desenvolupar-nos lliurement.
Per què si trobem algú que coneixem fem veure que no el veiem? Per què si trobem a faltar algú no el truquem? Per què si estimem algú no li diem?
Els humans sempre volem agradar, i ens fa por escollir tirar pel dret i tenir la possibilitat de fracassar.
Us diré, que quan m'he oblidat de la vergonya i m'he acostat a aquella persona que feia temps no veia, sempre, he trobat una bona resposta.
Val més que proveu fer les coses com si ningú us mirés, sense complexes. Poseu-vos un barret si voleu, o truqueu aquell amic que fa temps no ens sabeu res. Sapigueu que sempre
trobareu una resposta positiva. L'amic us agrairà l'esforç que ell no ha sigut capaç de fer.
El meu consell de moda és que vull que no seguiu la moda, si no que la utilitzeu. Sigueu valentes i poseu-vos-ho tot sense complexes!
Us admiraran per la valentia i per la vostra forta personalitat.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que feu un esforç i truqueu aquell amic que fa temps no en sabeu res. I que digueu, almenys un cop aquesta setmana: t'estimo!
dimecres, 3 d’octubre del 2012
EL PLAER DE L'ABRAÇADA
Un dels actes més bonics i enriquidors és abraçar-se amb algú. No sou conscients dels beneficis que té abraçar, tan pel que el dona com pel qui el rep.
Estic contenta per que s'està creant una ona cap a la consiència del poder de la felicitat. Ja es parla de l'educació emocional i del benefici que fa en les persones.
M'agrada el que diu l'Elsa Punset, i he regalat el seu últim llibre "Una motxilla per l'univers"a una persona molt important per mi.
Jo ho tinc clar, fins que no m'he trobat a mi mateixa i he aconseguit fer desaparèixer els meus dimonis i per tant arribar a ser feliç, no he aconseguit concentrar-me en cap tasca intel·lectual.
Si teniu fills, estimeu-los. És el millor regal que els hi podeu fer, donar-los seguretat en saber-se estimats.
Creixeran sans d'esperit.
Intento abraçar molt, no només quan algú s'en va..si no quan hi és.
No és fàcil saber abraçar, hi ha un temps d'aprenentatge. Jo m'he trobat de tot, qui ha plorat d'emoció, qui me l'ha rebutjat...abraçar és estimar, és donar.
Us donaré el millor consell de moda: sigueu vosaltres mateixes. I el millor consell de bellesa: sigueu feliços.
Els meus deures d'aquesta setmana: abraceu cada dia a qui trobeu, un amic, un amor, un fill, una mare, un bon company de feina etc. Però heu de saber que com a mínim, hi heu d'estar 10 segons!
Estic contenta per que s'està creant una ona cap a la consiència del poder de la felicitat. Ja es parla de l'educació emocional i del benefici que fa en les persones.
M'agrada el que diu l'Elsa Punset, i he regalat el seu últim llibre "Una motxilla per l'univers"a una persona molt important per mi.
Jo ho tinc clar, fins que no m'he trobat a mi mateixa i he aconseguit fer desaparèixer els meus dimonis i per tant arribar a ser feliç, no he aconseguit concentrar-me en cap tasca intel·lectual.
Si teniu fills, estimeu-los. És el millor regal que els hi podeu fer, donar-los seguretat en saber-se estimats.
Creixeran sans d'esperit.
Intento abraçar molt, no només quan algú s'en va..si no quan hi és.
No és fàcil saber abraçar, hi ha un temps d'aprenentatge. Jo m'he trobat de tot, qui ha plorat d'emoció, qui me l'ha rebutjat...abraçar és estimar, és donar.
Us donaré el millor consell de moda: sigueu vosaltres mateixes. I el millor consell de bellesa: sigueu feliços.
Els meus deures d'aquesta setmana: abraceu cada dia a qui trobeu, un amic, un amor, un fill, una mare, un bon company de feina etc. Però heu de saber que com a mínim, hi heu d'estar 10 segons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)