No hi ha feina més bona per l'esperit que enriure's dels propis defectes. Es perd la vanitat i l'ego i et retorna la humanitat.
És bo trobar-se defectes i veure la nostra palla al nostre ull, tot treient-li ferro. Fa que la gent que t'envolta i t'estima et tinguin per un igual i no per un egocèntric.
Jo ho intento. També admetre que m'equivoco. I que sóc tan poca cosa com tothom.
La veritat és que la gent presumida i que no escolta, no la suporto. Aquells que només parlen d'ells i com lo seu no hi res igual. Ecs.
Tots tenim defectes, que si els caricaturitzem fan petar de riure. I si un altre ens ho fa veure, la veritat és que sovint som grotescs. En aquest tema són especialment bons els fills, sembla que no hi siguin del tot però com que es pasen el dia observant-nos, a vegades saben més de nosaltres que nosaltres mateixos.
A vegades, m'enfado i crido, i m'agrada que s'enriguin de mi llavors! tant important és no deixar-se les bambes pel mig? Doncs, la veritat és que no.
Hem de riure de tot, fent-les coses i parlant, també. D'aquesta manera relativitzem la importància de tot plegat i en humanitzem.
Els meus deures de la setmana: busqueu dins vostre alguna manía d'aquelles ben tontes, i porteu-la a l'extrem. Un cop fet, que us farà sentir-vos ridículs...rieu-vos-en!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada