LA MANDRA

Ai, ser mandròs!
Per mi, és un defecte que porta a que n'apareguin d'altres.
Quan un només de pensar en fer les coses, li agafa mandra, deixa de fer-les sense ni començar-les.
No hi persona virtuosa, si no persona constant i treballadora.

A vegades tan sols és fer un click intern. Fa pal pensar en fer les coses, però és molt menys quan ens hi posem. Suposo que és el que ara es fa amb el coaching, visualitzar el futur sense pensar en fronteres.

Jo he sigut una mandrosa de mena, feia desesperar a la meva mare amb la meva actitud d'apatia. Sense ganes de fer res ni motivació de cap mena. En un continu anar fent si passava desepercebut la meva falta d'activitat.
Però un dia em vaig adonar que si no feia jo les coses, les coses no canviaven. Que si no tenia fites o il·lusions de futur, em deixava anar cap a la tristesa.
Que si volia el meu entorn diferent, era jo la que habia de canviar-lo.
I ja no hi va haver viatge de tornada, es va acabar el meu defecte i vaig esdevenir una persona voluntariosa i sempre disposada a fer feina. Ara, la feina em perseguiex, suposo per què la faig. O per compensar els meus anys d'inactivitat.

Els meus deures de la setmana: oblideu els vostres propis límits de cansament o de mandra, no existeixen! si el vostre punt feble és el sofà: no us hi assegueu. Si el vostre punt feble és la televisió: no l'encengueu. Si el vostre punt feble és la falta d'activitat: penseu en una tasca fixe per fer.

Aquest post li escric a l'Ot, el meu estimat fill, que ara mateix està en un pou de mandra del que vol sortir.
Endavant, que t'en sortiràs! El futur l'has d'imaginar i conquerir-lo.