Aquest any no me'n puc estar de parlar-ne.
M'encanta el Nadal.
Encara que sempre hi ha matissos i racons grisos. Però tan me fa. Igualment, m'encanta el Nadal.
Hi ha gent que falta, hi ha gent que no vol estar o altres que massa...
Hi ha gent que només pensa en menjar, o altres no en tenen...
Hi ha gent que compra i compra, i el que queda, per rebaixes...
Però tambè hi ha persones que són solidàries i es dediquen a donar aliments, a col·laborar o ajudar altres. O a regalar qui no té ni il·lusió.
Tambè aquells que creiem en Dèu i ho vivim com un renéixer altre cop, tenim aquesta sort de poder celebrar el naixement cada any!
Encara que no tingueu fe o que creieu que tot és per consumir, hi ha molta gent que ho vivim diferent.
Compartiu. Compartiu temps, compartiu el que teniu. Doneu. Regaleu.
Regaleu coses fetes per vosaltres. Regaleu fets o paraules, no coses.
Dediqueu el temps de més de les vacances a estar amb amics o familia que fa temps que no veieu.
Ajudeu qui ho necessita, doneu una mica (o molt si sou valents) del que teniu.
No us oblideu de ningú. Feliciteu tothom.
Passejeu i camineu. Canteu nadales, les més poca-soltes! Rieu molt si podeu.
Aneu al cinema. Aneu a la neu. Cosiu, o feu postals. Decoreu la casa.
No oblideu donar abraçades llargues de mínim de tres minuts.
Els meus deures de la setmana de Nadal: compartiu, feu que qui estimeu ho sàpiga, i passeu bones estones amb la vostra gent. I aquests bons desitjos...fantàstic si ho allargueu per les setmanes que no són Nadal.
Feliç Nadal a tots.
dimecres, 23 de desembre del 2015
dilluns, 14 de desembre del 2015
UNA MARE QUE MATA
Des de dijous no m'ho trec del cap. Vaig pel carrer comptant pisos, tretze en són molts.
No sé què em passa amb el suïcidi...i també amb les parricides...Em trenca l'ànima.
Què et passa pel cap per matar-te? Què et passa pel cap matar els teus fills?
El que sí que tinc molt clar és que res no té valor si no tens el cap ben posat i ets feliç. Els altres et poden veure d'una manera i envejar-te, i en canvi tu sentir-te de lo més infeliç.
Els nostres ulls ens fan veure el món, el món a la nostra manera. Això no vol dir que sigui com el veiem.
Ho teniu clar?
Per què és així!
Treballeu per ser feliços, treballeu per ser positius, treballeu per estimar.
Oblideu odis, oblideu mals entesos, oblideu els vostres racons foscos.
Els meus deures de la setmana: No us deixeu perdre. Treballeu per mirar el món amb uns ulls bonics. Agraïu el que teniu i sobretot, sigueu feliços.
Si algun cop esteu en un pou, demaneu ajuda per sortir-ne. Es pot sortir, us ho dic per pròpia experiència.
No sé què em passa amb el suïcidi...i també amb les parricides...Em trenca l'ànima.
Què et passa pel cap per matar-te? Què et passa pel cap matar els teus fills?
El que sí que tinc molt clar és que res no té valor si no tens el cap ben posat i ets feliç. Els altres et poden veure d'una manera i envejar-te, i en canvi tu sentir-te de lo més infeliç.
Els nostres ulls ens fan veure el món, el món a la nostra manera. Això no vol dir que sigui com el veiem.
Ho teniu clar?
Per què és així!
Treballeu per ser feliços, treballeu per ser positius, treballeu per estimar.
Oblideu odis, oblideu mals entesos, oblideu els vostres racons foscos.
Els meus deures de la setmana: No us deixeu perdre. Treballeu per mirar el món amb uns ulls bonics. Agraïu el que teniu i sobretot, sigueu feliços.
Si algun cop esteu en un pou, demaneu ajuda per sortir-ne. Es pot sortir, us ho dic per pròpia experiència.
LA ROBA QUE EM POSO DEMÀ
Vaig llegir un article en un mitjà escrit sobre quan era més idoni prepara-se la roba: a la nit o al matí. A la fi, arribava a la conclusió de que era millor a la nit.
Jo ho comparteixo.
Encara que també m'agrada algun dia no preparar res i arriscar...a vegades no l'encerto!
Encara que també m'agrada algun dia no preparar res i arriscar...a vegades no l'encerto!
Us expossaré les raons o les virtuts i defectes de cada cas. Com tot mai no ho és tot blanc o negre.
Al matí:
-Podem saber de primera mà el temps que fa i la previsió del dia. Si plou o farà molta calir o al migdia no pujarant les temperatures.
-Com que tenim pressa, innovarem i convinarem estrafolariament. A vegades encertadament, altres no. Però si feu cas del meu consell i mai no repetiu, és igual si un dia no l'encerteu.
-Si tenim massa pressa, podem caure en la monotonia i repetim el conjunt de sempre o texans altre cop.
A la nit:
-Podem preparar i emprovar-nos fins i tot el que hem pensat.
-Al tenir més temps, podem fer proves i rectificar. Encara que a vegades, pot treure la frescura de la innovació del matí.
-Tenim més temps per pensar en el que tenim i no veiem sempre davant de l'armari.
Els meus deures de la setmana: us recomano provar durant la setmana un dia de cada i així podreu provar com us va millor. Cadascú de nosaltres som ben diferents...hi ha persones molt metódiques i altres que no els agrada planificar.
Els meus deures de la setmana: us recomano provar durant la setmana un dia de cada i així podreu provar com us va millor. Cadascú de nosaltres som ben diferents...hi ha persones molt metódiques i altres que no els agrada planificar.
dijous, 3 de desembre del 2015
ETIQUETES
No hi ha res que detesti més que les etiguetes que cusen a la roba. I jo ens sóc una lectora empedernida, que les llegeixo i memoritzo per saber com haig de rentar i secar la peça, o de que està fet.
Però no puc portar-les. Em piquen. M'han arribat a fer ferides a la pell.
El primer que faig quan he comprat una peça és mirar composició i consells de rentat. Seguidament: tisores!. Descuso o tallo. A vegades, haig de cosir un punt per què he tallat un fil.
És un dany col·lateral que accepto amb dignitat.
No entenc per què no han millorat el sistema, serigrafiar, materials, forma de cosit. Segur que hi ha altres maneres si és que cal posar-les.
Crec que qui les crea no té la pell atopica o sensible, segur que si fos així, buscaria la manera de que no fos una molèstia.
I en sóc tant enemiga, que no en tinc enlloc. És més, ara tinc seguidors que comparteixen la meva dèria. Em diuen que abans no les descosien però ara no les soporten.
Curiòs, oi?
Em fa gràcia la gent que compra per què posa la marca a la roba...jo no tinc marques enlloc!
Els meus deures de la setmana: reviseu la vostra roba i proveu de tallar-ne una. Us prometo que la vostra vida canviarà. I mai més anireu amb banyador a la platja amb l'etiqueta apareixent pel vostre final d'espatlla.
Però no puc portar-les. Em piquen. M'han arribat a fer ferides a la pell.
El primer que faig quan he comprat una peça és mirar composició i consells de rentat. Seguidament: tisores!. Descuso o tallo. A vegades, haig de cosir un punt per què he tallat un fil.
És un dany col·lateral que accepto amb dignitat.
No entenc per què no han millorat el sistema, serigrafiar, materials, forma de cosit. Segur que hi ha altres maneres si és que cal posar-les.
Crec que qui les crea no té la pell atopica o sensible, segur que si fos així, buscaria la manera de que no fos una molèstia.
I en sóc tant enemiga, que no en tinc enlloc. És més, ara tinc seguidors que comparteixen la meva dèria. Em diuen que abans no les descosien però ara no les soporten.
Curiòs, oi?
Em fa gràcia la gent que compra per què posa la marca a la roba...jo no tinc marques enlloc!
Els meus deures de la setmana: reviseu la vostra roba i proveu de tallar-ne una. Us prometo que la vostra vida canviarà. I mai més anireu amb banyador a la platja amb l'etiqueta apareixent pel vostre final d'espatlla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)