Us ho dic per experiència, no hi ha res més doloròs que algú per a tu important no t'estimi.
Et fa perdre l'autoestima a nivells de sota zero. Et culpes i penses: no mereixo ser estimat?
I és un camí dur de coneixement d'un mateix de tornar a establir fonaments per aixecar el cap.
Si algú bàsic i proper no t'estima, o et deixa d'estimar, et fa sentir com si mai més no t'estimarà ningú.
No us ho penseu.
La primera persona i més important que us ha d'estimar, sou vosaltres mateixos.
Si t'estimes i creus en tu, res no falla.
El problema que vaig tenir és que em va passar quan encara era una nena. I és molt difícil madurar així. Però he après la lliçó, ningú t'estima pel que vals. T'estimen per què volen i no es pot obligar ningú.
Aquesta és la màgia.
Quan una persona deixa d'estimar-ne una altra, més perd. Més trist per aquesta persona.
Que trist e inhumà no estimar un fill.
El meu consell de la setmana: sigueu vosaltres mateixos, qui us mereixi us estimarà igualment i valorarà la vostra escència.
dilluns, 20 de maig del 2013
EL CÀNCER
Sembla que avui en dia, no hi ha cap persona amb algú conegut o familiar que no el pateixi.
Cada cop en conec més.
És una paraula que ens fa por. És una enfermetat desconeguda, ja que no hi ha dues persones que la pateixin igual, o al mateix lloc, o que evolucionin igual.
Proposa una guerra llarga amb moltes batalles. Dura, i amb alts i baixos. Però plena d'esperança.
Les ganes de viure i la bona salut previa són molt bones armes per lluitar. I l'amor i el recolzament dels estimats, amics i familia.
Penseu que la salut és un regal i una benedicció. Gaudiu-ne, i cuideu-vos.
Els meus deures de la setmana: penseu en les persones del vostre voltant que tenen una malaltia o en les que tenen algú estimat que pateix...doneu-los la millor medecina que cap metge pot donar: força i esperança.
Cada cop en conec més.
És una paraula que ens fa por. És una enfermetat desconeguda, ja que no hi ha dues persones que la pateixin igual, o al mateix lloc, o que evolucionin igual.
Proposa una guerra llarga amb moltes batalles. Dura, i amb alts i baixos. Però plena d'esperança.
Les ganes de viure i la bona salut previa són molt bones armes per lluitar. I l'amor i el recolzament dels estimats, amics i familia.
Penseu que la salut és un regal i una benedicció. Gaudiu-ne, i cuideu-vos.
Els meus deures de la setmana: penseu en les persones del vostre voltant que tenen una malaltia o en les que tenen algú estimat que pateix...doneu-los la millor medecina que cap metge pot donar: força i esperança.
dissabte, 11 de maig del 2013
FUMAR
Una vegada, fa molt de temps, quan era una adolescent sense gaire enteniment, vaig començar a fumar.
Tot va començar com un joc entre amigues, allò que t'agafa que vols fer coses de grans perquè tu ja ho ets. Segons el teu punt de vista, és clar.
Però el que va començar com un flirteig amb les coses dels adults, es va convertir en una adicció que em va costar molt de treure-me-la.
Ara, que ja no fumo, no entenc com vaig arribar a tenir tant mala adicció. I és que els mals hàbits o adiccions, tenim la mala costum de pensar que controlem. Res més lluny de la realitat.
Ho fem convençuts de que ho escollim, però no és així. Hi ha mecanismes dins nostre que tiren pel dret i no escolten "la veueta".
I el cert és que, tan bon punt en vaig estar decidida, ho vaig deixar i no he tornat a fumar. Tan sols vaig haber
d'estar-ne convençuda. És l'eslogan "we can".
Si vas cap un camí, i abans te'l imagines, arribes segur. És el que en diuen coaching. Imaginar dins nostre el futur, i el cervell ho interioritza.
És el mateix per adquirir hàbits diferents qüotidians o canviar-ne d'alguns que no ens convencin.
El nostre cervell el podem enredar. És com un ordinador. Reseteges i avall!
Ja sé que no és tan fàcil i requereix esforç. Uff! ESFORÇ!? Allò que que hi ha molta gent que no sap què vol dir.
Els meus deures de la setmana: proposeu-vos un canvi, o millor, proposeu-vos deixar de fer alguna cosa que no sigui sana. I practiqueu dins vostre imaginant-vos el canvi abans de començar.
Que sapigueu que la satisfacció de deixar una adicció et dona tanta autoestima com ser capaços de llançar-vos a fer puenting. I et bufes com un globus.
El millor és que penses que si has pogut amb aquesta, pots amb el que sigui.
Tot va començar com un joc entre amigues, allò que t'agafa que vols fer coses de grans perquè tu ja ho ets. Segons el teu punt de vista, és clar.
Però el que va començar com un flirteig amb les coses dels adults, es va convertir en una adicció que em va costar molt de treure-me-la.
Ara, que ja no fumo, no entenc com vaig arribar a tenir tant mala adicció. I és que els mals hàbits o adiccions, tenim la mala costum de pensar que controlem. Res més lluny de la realitat.
Ho fem convençuts de que ho escollim, però no és així. Hi ha mecanismes dins nostre que tiren pel dret i no escolten "la veueta".
I el cert és que, tan bon punt en vaig estar decidida, ho vaig deixar i no he tornat a fumar. Tan sols vaig haber
d'estar-ne convençuda. És l'eslogan "we can".
Si vas cap un camí, i abans te'l imagines, arribes segur. És el que en diuen coaching. Imaginar dins nostre el futur, i el cervell ho interioritza.
És el mateix per adquirir hàbits diferents qüotidians o canviar-ne d'alguns que no ens convencin.
El nostre cervell el podem enredar. És com un ordinador. Reseteges i avall!
Ja sé que no és tan fàcil i requereix esforç. Uff! ESFORÇ!? Allò que que hi ha molta gent que no sap què vol dir.
Els meus deures de la setmana: proposeu-vos un canvi, o millor, proposeu-vos deixar de fer alguna cosa que no sigui sana. I practiqueu dins vostre imaginant-vos el canvi abans de començar.
Que sapigueu que la satisfacció de deixar una adicció et dona tanta autoestima com ser capaços de llançar-vos a fer puenting. I et bufes com un globus.
El millor és que penses que si has pogut amb aquesta, pots amb el que sigui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)