Sovint ens trobem en situacions en que hem de parlar durant un breu moment amb algú desconegut. El que s'anomena conversa d'ascensor.
Sigueu creatius i sortiu de la norma de parlar del temps. Si us hi trobeu freqüentment, feu-vos un petit guió mental i més si és en un altre idioma. Si porteu una idea al cap, no us costarà tant. Jo tinc patrons segons el tipus de persona. Podeu parlar de fills, de salut o de la ditxosa crisi. També del Barça o de viatges. Però sempre heu de ser honestos i senzills.
Quan no conec a la persona, parlo de mi i de les meves coses senzilles. Així dono sensació de proximitat. Si no, sempre podeu dir que us agrada la roba que porta l'altre o qualsevol cosa bonica.
Vaig llegir un cop un bon consell que he aplicat algun cop: Si has de rebre algú a casa que no et fa il·lusió de que vingui, feu una gran festa al venir la persona i tot canviarà cap a millor. Ho he provat, i funciona. Si algú és rebut o tractat com si fos apreciat, actua de la mateixa manera. Feu el mateix amb els desconeguts. Tracteu-los com si els coneguessiu. I somrieu sempre. La vergonya s'amaga bé darrera un somriure.
El meu consell de moda és que penseu sempre que sereu admirats, no criticats. Sigueu valents i agosarats. A més a més, si mai repetiu de conjunt...que més dona si un dia no l'encerteu!
Els meus deures de la setmana són que busqueu un tema del que parlar i un acudit. I si és en anglès, prepareu-vos-ho abans.
diumenge, 25 de novembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
diumenge, 18 de novembre del 2012
MITGES: UN RECURS DIVERTIT
El que més m'agrada de l'hivern és posar-me mitges de colorins. No sabeu quin recurs és no saber què posar-se un dia plujòs i fred...Un vestit negre i unes mitges de colors!
Ja ser que potser és demanar-vos massa, però compreu-vos-en unes. Un cop comences, no pots parar.
Quan més rares, millor.
Diuen que en temps de crisi, els pintallavis i les mitges són els productes que més es venen. Si no pots comprar-te uns pantalons, si pots amb unes mitges...
La veritat, és que és un punt de color i de varietat impressionant.
Després de tanta foscor, una nota de color.
Els meus deures de la setmana: compreu-vos unes mitges de color, vermelles o verdes. Per començar, poseu-vos-les amb botes, així només es veurà un troç i no us costarà tant.
Ja ser que potser és demanar-vos massa, però compreu-vos-en unes. Un cop comences, no pots parar.
Diuen que en temps de crisi, els pintallavis i les mitges són els productes que més es venen. Si no pots comprar-te uns pantalons, si pots amb unes mitges...
La veritat, és que és un punt de color i de varietat impressionant.
Després de tanta foscor, una nota de color.
Els meus deures de la setmana: compreu-vos unes mitges de color, vermelles o verdes. Per començar, poseu-vos-les amb botes, així només es veurà un troç i no us costarà tant.
SENZILLESA: MILLOR MENYS QUE MES
Heu de tenir clar que sempre és millor només portar una cosa que cridi l'atenció. I que millor copiar.
Us donc un exemple: aneu de botigues i memoritzeu els conjunts dels aparadors. O compreu-vos la revista In Style, que dona una gran guia de combinacions.
No cal ser original, ni el primer en portar les coses. Cal ser autèntic.
Tothom té alguna virtud especial, no hi ha dues persones iguals. Tots som diferents i hem de treure partit de l'originalitat.
Com un bon escot, unes bones cames, o tenir molta traça per pentinar-se. O ser alt, tenir bona planta, o ser prim.
No us poseu res que us faci baixos, panxuts o desproporcionats. Encara que estigui de moda.
També heu de tenir present, que per qui és un defecte, per l'altre és una virtud. Hi ha dones amb molt de pit que no tenen complexes, altres que ni es nota del que ho amaguen. Tot depèn.
Si teniu pit i us agrada, ensenyeu escot. I si no teniu massa pit, també.
Si sou primes, utilitzeu les superposiciones i els cinturons.
Si teniu unes bones cames, ensenyeu-les.
Però si només doneu importància a una cosa, triomfareu. Si ho feu tot junt, ja no tindrà cap gràcia i semblareu vulgars.
Fa temps, vaig llegir una entrevista a la Judith Mascó en que comentava que s'havia mantingut amb el seu cabell igual, ja que un cop en que va canviar i se'l va tallar, va perdre algun contracte de publicitat. Tothom la veia amb el seu cabell llarg i ros. I era la imatge que venia.
No canvieu, sigueu com sou. Tan sols milloreu.
Els meus deures d'aquesta setmana: aprofieu que encara no fa molt de fred i descordeu-vos un botó. O poseu-vos una mini.
El botó, també us el podeu descordar vosaltres, nois!
Us donc un exemple: aneu de botigues i memoritzeu els conjunts dels aparadors. O compreu-vos la revista In Style, que dona una gran guia de combinacions.
No cal ser original, ni el primer en portar les coses. Cal ser autèntic.
Tothom té alguna virtud especial, no hi ha dues persones iguals. Tots som diferents i hem de treure partit de l'originalitat.
Com un bon escot, unes bones cames, o tenir molta traça per pentinar-se. O ser alt, tenir bona planta, o ser prim.
No us poseu res que us faci baixos, panxuts o desproporcionats. Encara que estigui de moda.
També heu de tenir present, que per qui és un defecte, per l'altre és una virtud. Hi ha dones amb molt de pit que no tenen complexes, altres que ni es nota del que ho amaguen. Tot depèn.
Si teniu pit i us agrada, ensenyeu escot. I si no teniu massa pit, també.
Si sou primes, utilitzeu les superposiciones i els cinturons.
Si teniu unes bones cames, ensenyeu-les.
Però si només doneu importància a una cosa, triomfareu. Si ho feu tot junt, ja no tindrà cap gràcia i semblareu vulgars.
Fa temps, vaig llegir una entrevista a la Judith Mascó en que comentava que s'havia mantingut amb el seu cabell igual, ja que un cop en que va canviar i se'l va tallar, va perdre algun contracte de publicitat. Tothom la veia amb el seu cabell llarg i ros. I era la imatge que venia.
No canvieu, sigueu com sou. Tan sols milloreu.
Els meus deures d'aquesta setmana: aprofieu que encara no fa molt de fred i descordeu-vos un botó. O poseu-vos una mini.
El botó, també us el podeu descordar vosaltres, nois!
diumenge, 11 de novembre del 2012
SNACKERS
Desde que la Miranda Kerr es va passejar per Nova York amb unes snackers de Isabel Marant vermelles, ha sigut imparable el pas d'una prenda de luxe convertida en un pret a porter.
No sóc gaire amiga d'anar com la majoria i de portar el que tothom. Però us haig de dir que en aquest cas, faré una excepció.
No cal que aneu a parar a Mustang, bona en dissenys però de poca qualitat, podeu optar per ASH. Bona marca i bons disenys.
No sóc gaire amiga d'anar com la majoria i de portar el que tothom. Però us haig de dir que en aquest cas, faré una excepció.
No cal que aneu a parar a Mustang, bona en dissenys però de poca qualitat, podeu optar per ASH. Bona marca i bons disenys.
Us recomano que no ho dubteu, són cómodes i versàtils. El que us aconsello és que intenteu combinar-ho amb gràcia i amb originalitat. Amb faldilla queda genial, us ho asseguro. O amb americana.
A més a més, és un dels tacons més fàcils de portar.
El meu consell d'aquesta setmana és que si necessiteu un calçat còmode, en proveu unes. Aprofiteu-vos de la tendència de la moda sport convertida en casual.
LES FOTOS: VIURE LA VIDA DOS COPS
Hi ha dos tipus de persones, les que necessiten del passat i les que no. Aquelles que llencen i no tenen cap impuls a conservar allò que no els serveix.
Jo sóc de les que conservo. Això que a vegades, el record no sempre és bonic.
Una de les coses que m'agrada més és la fotografia. En faig i en tinc a milers. I me les miro, les tinc endreçades cronologicament i les memoritzo.
Amb el canvi tant important que s'ha produit en el revelat, ha fet que tots plegats deixem de circular després de l'estiu amb l'album per què tothom el vegi.
Ara es penjen en qualsevol suport tipus facebook i ja no cal esperar anar a fer el revelat.
Ha canviat rotundament el temps de fer la foto i a ser publicada. I en el tractament de tot. Tot s'ha tornat visual, tot entra primer pels ulls.
Menys el meu blog!
Hi ha un anunci de Hoffman que m'encanta. Explica visualment el que significa per gent com jo, tenir fotografies del que vius. És viure una situació i després veure'n la foto.
Fins i tot, les persones que no necessiten mirar enrere, els agrada de ser fotografiats i després veure-les. És un efecte curiòs. Ningú les fa, però tothom en vol.
El meu consell de moda és que us feu fotos quan us poseu algun conjunt encertat, sempre va bé quan no saps que posar-te i recordes el que et vas posar aquell dia.
Els meus deures de la setmana són que que trieu les deu fotografies més importants per vosaltres, us asseguro que us portarà molt de temps.
Jo sóc de les que conservo. Això que a vegades, el record no sempre és bonic.
Una de les coses que m'agrada més és la fotografia. En faig i en tinc a milers. I me les miro, les tinc endreçades cronologicament i les memoritzo.
Amb el canvi tant important que s'ha produit en el revelat, ha fet que tots plegats deixem de circular després de l'estiu amb l'album per què tothom el vegi.
Ara es penjen en qualsevol suport tipus facebook i ja no cal esperar anar a fer el revelat.
Ha canviat rotundament el temps de fer la foto i a ser publicada. I en el tractament de tot. Tot s'ha tornat visual, tot entra primer pels ulls.
Menys el meu blog!
Hi ha un anunci de Hoffman que m'encanta. Explica visualment el que significa per gent com jo, tenir fotografies del que vius. És viure una situació i després veure'n la foto.
Fins i tot, les persones que no necessiten mirar enrere, els agrada de ser fotografiats i després veure-les. És un efecte curiòs. Ningú les fa, però tothom en vol.
El meu consell de moda és que us feu fotos quan us poseu algun conjunt encertat, sempre va bé quan no saps que posar-te i recordes el que et vas posar aquell dia.
Els meus deures de la setmana són que que trieu les deu fotografies més importants per vosaltres, us asseguro que us portarà molt de temps.
dissabte, 3 de novembre del 2012
TEMPUS FUGIT
Del que em manca i en sóc conscient, és de temps. O tinc excès de rapidesa.
Crec, sincerament, que el problema que patim avui en dia, és la pressa que portem.
És una pressa malatissa que ens presiona i no ens deixa gaudir d'allò que fem.
I no ens deixa mirar al costat i veure a qui hi tenim.
Potser aquests temps de misèries i d'atur, ens faran recuperar el prendren's la vida amb un altre caire i gaudir de les petites coses de cada dia. De passejar, d'anar a veure un amic, de seure'ns a jugar amb els nostres fills, o de compartir un silenci amb qui estimem.
Quan comences la vida, penses que et sobra i no t'importa d'utilitzar-lo en no res. A mida que et fas gran, cada cop veus que passa ràpid quan fas o estàs amb qui vols. Com amb la salud, jugues a fer-ne de tots colors i el cos et respon. Però és una de les coses que primer s'acaba, el no cuidar-se i trobar-se bé.
Per què no vivim pensant en el que ens queda?
El dia només té unes hores, i hem de demanar-li al nostre dia allò que ens pot donar, no més. Si ho fem és quan en estressem i patim.
El meu consell de moda és que millor que compreu tot el mateix moment i després, aneu a prendre'us un cafè.
Els meus deures d'aquesta setmana: deixeu-vos una tarda a la setmana sense plans. Quan sigui la tarda, o el matí, aneu sobre la marxa. Deixeu-vos anar.
No feu res pensant que el temps us sobra, passeu-lo amb bona gent i alluneu-vos de les persones grises i malhumorades. I no oblideu mai de dir que estimeu.
Crec, sincerament, que el problema que patim avui en dia, és la pressa que portem.
És una pressa malatissa que ens presiona i no ens deixa gaudir d'allò que fem.
I no ens deixa mirar al costat i veure a qui hi tenim.
Potser aquests temps de misèries i d'atur, ens faran recuperar el prendren's la vida amb un altre caire i gaudir de les petites coses de cada dia. De passejar, d'anar a veure un amic, de seure'ns a jugar amb els nostres fills, o de compartir un silenci amb qui estimem.
Quan comences la vida, penses que et sobra i no t'importa d'utilitzar-lo en no res. A mida que et fas gran, cada cop veus que passa ràpid quan fas o estàs amb qui vols. Com amb la salud, jugues a fer-ne de tots colors i el cos et respon. Però és una de les coses que primer s'acaba, el no cuidar-se i trobar-se bé.
Per què no vivim pensant en el que ens queda?
El dia només té unes hores, i hem de demanar-li al nostre dia allò que ens pot donar, no més. Si ho fem és quan en estressem i patim.
El meu consell de moda és que millor que compreu tot el mateix moment i després, aneu a prendre'us un cafè.
Els meus deures d'aquesta setmana: deixeu-vos una tarda a la setmana sense plans. Quan sigui la tarda, o el matí, aneu sobre la marxa. Deixeu-vos anar.
No feu res pensant que el temps us sobra, passeu-lo amb bona gent i alluneu-vos de les persones grises i malhumorades. I no oblideu mai de dir que estimeu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)