EL FONS D'ARMARI: ACCESSORIS

Amb el pas del temps, he après que sempre millor comprar complements o qualsevol peça de roba que sigui de qualitat o que sigui diferent. Si és original i ens identifica, no ens passarà de moda, ja que serà diferent de la resta.
Jo sempre he cregut que cadascú és unic en si mateix i que el més difícil i important en la vida és conèixer-se bé. Un cop hem fet aquesta feina, llarga i sovint complicada, tot el demés és fàcil.

No sabeu el poc temps que trigo a decidir-me!
Aquest és un consell per totes les persones que els és un suplici anar a comprar roba.



Per mi, els bàsics a tenir són:
sabates:
-botes altes, planes o amb taló
-sandàlies de color
-sabates de saló
-bambes
-manoletines
bolsos:
-cabàs de vimet
-bolso petit
-cartera de mà
-bolso gran de cuir
barrets:
-gorra per l'estiu
-barret per la pluja
-barret de llana o boina
altres:
-cinturó de color
-cinturó de cadera
-collaret llarg
-mocadors de coll
-anell gran
-ulleres de sol
-agulla de pit
Em sembla que no em deixo res...

El meu consell de moda: no us preocupeu d'on compreu, el més important és com us ho poseu.

Els meus deures de la setmana: poseu-vos cada dia un complement diferent. per exemple: dilluns, cinturó marcant la cadera, dimars, mocadors de colors al coll, dimecres, penjoll extremat, etc

EL FONS D'ARMARI: ACCESSORIS

Amb el pas del temps, he après que sempre millor comprar complements o qualsevol peça de roba que sigui de qualitat o que sigui diferent. Si és original i ens identifica, no ens passarà de moda, ja que serà diferent de la resta.
Jo sempre he cregut que cadascú és unic en si mateix i que el més difícil i important en la vida és conèixer-se bé. Un cop hem fet aquesta feina, llarga i sovint complicada, tot el demés és fàcil.
No sabeu el poc temps que trigo a decidir-me!
Aquest és un consell per totes les persones que els és un suplici anar a comprar roba.
Per mi, els bàsics a tenir són:
sabates:
-botes altes, planes o amb taló
-sandàlies de color
-sabates de saló
-bambes
-manoletines
bolsos:
-cabàs de vimet
-bolso petit
-cartera de mà
-bolso gran de cuir
barrets:
-gorra per l'estiu
-barret per la pluja
-barret de llana o boina
altres:
-cinturó de color
-cinturó de cadera
-collaret llarg
-mocadors de coll
-anell gran
-ulleres de sol
-agulla de pit
Em sembla que no em deixo res...

El meu consell de moda: no us preocupeu d'on compreu, el més important és com us ho poseu.

Els meus deures de la setmana: poseu-vos cada dia un complement diferent. per exemple: dilluns, cinturó marcant la cadera, dimars, mocadors de colors al coll, dimecres, penjoll extremat, etc

EL FONS D'ARMARI

Hi ha una cosa preciosa d'envellir: conèixer-se bè, i anar fent un bon armari.
El que heu de tenir clar és que menys millor que més, vull dir, sempre estareu més elegants quan menys coses us poseu i menys colors. Tambè heu de pensar que un bon accesori us pot donar "classe".
Més endavant parlaré d'accessoris, ja que es mereix un article per si mateix.
Avui us donaré la llista que per mi és bàsica:
parts de dalt:
-samarreta blanca
-camisa blanca
-americana negra
-rebeca de punt
-armilla
-jersei de punt escotat
parts de baix:
-texà
-pantaló de vestir i americana
-malles fosques
-pantalons texans curtets
-pantalons negres
-faldilla negra
-pantaló tipus dockers
vestits:
-vestit negre
-vestit blanc estiuenc
-vestit de punt (color neutre)
jaquetes:
-caçadora texana
-gabardina clàssica
-abric tres quarts
Un consell de moda: poca varietat de colors en els bàsics, deixeu-los pels accessoris! Millor blanc, negre, gris i nude.

Els meus deures de la setmana: aprofiteu que ve un canvi de temps i doneu-li la volta a l'armari. Canvieu l'organització i treieu allò que fa més d'un any que no us poseu! si és un "little black dress", no!

Si us entristeix passar a dies foscos i plujosos, compreu-vos un barret de pluja divertit i unes botes d'aigua cridaneres: així us farà il·lusió que plogui per poder-vos-ho posar!

EL SILENCI: UN PLAER O UNA NECESSITAT

Si hagués de dir una de les coses que més m'agraden, us diria que el silenci!
No sé si és per la manca d'educació de la societat o per la quantitat de gent que som...la veritat és que em resulta molt difícil trobar espais i moments en el meu dia a dia en que disposi de la privacitat d'el silenci.

Cada cop més, necessito estar amb mi mateixa i escoltar-me. Em passa, no sé si és per que sento massa, com em diu l'otorrino... que em costa trobar silenci. El de veritat!

Crec que el silenci és bàsic per conviure amb armonia amb la resta del món. És un respecte cap a l'espai vital de l'esser humà que tens al costat.

Ara, només el trobo en dos llocs, a l'esglèsia ( buida, és clar) o a la biblioteca. A casa, al carrer etc tothom a pres el costum de posar-se la televisió o música ben alta. Un mal assumpte no poder estar a gust a casa! és clar que visc en un pis.
Fins i tot en un concert, com en el Liceu, és imposible no sentir estossegar o xerrar o caramels sorollosos.

Fa anys, quan tenia un amic que estiuejava a Port de la Selva i m'hi convidava...Vaig trobar un matrimoni alemany que es passava hores amb una infusió i un llibre. Res, tan sols davant del mar i sense parlar!
Sempre hi he pensat i cada cop em resulta menys estrany. Ara de fet, és el que anhelo!

Els meus deures d'aquesta setmana: vull que compartiu una estona junt amb algú que estimeu en silenci. És una de les coses més boniques! No es pot compartir amb qualsevol, és com despullar-se l'ànima!

LA VIDA: UN GRAN REGAL

Conec una noia que és molt bona persona, i tinc la sort de que és amiga meva. Però aquesta bona persona, que ho és, per que la conec, no li acompanya la salut.

Desde fa uns mesos, viu pendent de fer diàlisi per poder viure. Us ho podeu imaginar? sense llibertat per marxar un cap de setmana o menjar xocolata o marisc si et ve de gust, o saltar i brincar o passar-se un dia amb el vi!

Però com tot el que escric, sóc positiva i de les grans persones que conec, moltes em doneu mil voltes amb la vostra qualitat humana. Ella m'ha ensenyat la sutilesa de l'estar viu i de la salut. I a valorar la felicitat.

Aquest post, li dedico, per que se'l mereix. Ella i la gent que se l'estima i l'ha acompanyat aquest temps que la du a fer-se un trasplant de ronyó de donant viu.

Totes les petites coses que us facin feliç, no penseu mai que no són importants! pendre's un cafè, fer una volta en bici o trepitjar la sorra de la platja a primera hora del matí o abraçar-vos a qui estimeu.
Hi ha una pel·lícula que us recomano que a mi m'agrada molt: "Mi vida sin mi" de Isabel Coixet.

Els meus deures d'aquesta setmana: vull que reflexioneu i penseu en totes les coses que podeu fer i que us fan ser!

LES SABATES: EL PUNT DE LA "I" DEL VESTUARI (part 1)

Unes sabates poden perjudicar un conjunt o us poden donar l'èxit. Per mi, és una de les peces que més atenció li dedico i una de les meves passions.
M'encanta jugar amb elles, posar-me tota negra i amb unes de color taronja o fucsia!

Per començar, us recomano que mai no les porteu brutes, ni trencades o sense sola. És molt més fàcil del que us penseu, tot és organitzar-se. Quan us prepareu la roba per la nit, si és que ho feu!... prepareu-vos tambè les sabates. Aleshores les podeu revisar i acabar de netejar si no són netes.
El més sencill és netejar-les amb crema de cos, de mans, és igual, aquella que us sobra o no us va bé i un drap de cotó, fet d'un troç de samarreta vella, de llençol etc. Més sencill encara i ràpid, feu servir tovalloletes humides de nadons. Bàsic de tot, sempre tot net. 

Una altre cosa bàsica, no us compreu sabates que no siguin de pell. Els vostres peus seran més bonics i més sans si les sabates que porteu són de qualitat. Val més poques però bones.

Proveu-vos bé el calçat, camineu amunt i avall, estigueu segures de que us van comòdes.
No us compreu tacons si no sabeu caminar-hi. És més lleig veure una noia caminant "trepitjant ous" amb tacons que no amb manoletines. Penseu que uns tacons són bonics si fan caminar amb gràcia. Recordeu-vos del caminar de Marilyn Monroe en la pel·lícula "Ningú no és perfecte"quan va agafar el tren.
Si voleu començar amb els tacons, us donaré tres consells que van bé: porteu-les abans per casa uns dies per que se us adaptin, passejeu-vos passadís amunt i avall amb un llibre el cap sense que caigui i si són de sola de cuir, feu amb un ganivet uns tallets a la sola per que no rellisquin.

Deixeu les sabates respirar, vull dir, intenteu no posar-vos les mateixes sabates dos dies seguits.

El meu consell de moda, intenteu no comprar-les negres, fugiu de la majoria!

Els meus deures d'aquesta setmana: poseu-vos les sabates que més sexis us facin sentir i oblideu de posar-vos les lletjes cada dia! Cada dia és una festa i si us sentiu atractives, la gent tambè us hi veurà.

FER LLISTES, UNA MANIA CONVERTIDA EN UNA EINA

Crec que la meva primera llista va ser la que em va fer escriure la meva mare per anar a comprar...i des d'aleshores ja no he pogut parar.
Recordo de petita, quin nen no ha fet xantatge emocional, de fer llistes de quines eren les meves amigues i quines no. Ara, ja he madurat i no jugo a ara ets amiga-ara no!
Però m'ha quedat una profunda mania de convertir-ho tot en llistes. Així que vaig decidir de treure partit de la meva singular forma de pensar.

Cada dia en faig una, com a mínim. Aquesta que escric en un post-it i duc a sobre, és la de les meves tasques diàries. I no penseu, em va molt bé. Que si haig de comprar pa, anar al sabater, mirar un rebut a casa, cosir un botó, trucar una amiga, treure alguna cosa del congelador  etc cosetes petites que no se'm poden passar.
Per cert, ja que les faig, ho haig de complir. I un cop ho he fet tot, l'estripo i en faig una de nova.
També en faig altres que m'ajuden a pensar, a seure'm davant els meus sentiments o davant els altres.
En faig d'allò que no m'agrada de mi i vull canviar, aquesta la porto a primera fila, amenaçant, no fos cas que m'oblidés de treballar per ser millor cada dia. En faig de les persones que estimo, per no oblidar-les i fer-los saber que hi són, a la llista. En faig de les coses que els falten als meus fills, per aprofitar quan hi ha rebaixes o tinc oportunitat de visitar un outlet. En faig dels somnis que em queden per realitzar o dels llocs que voldria visitar.

Quan haig de prendre una decisió, faig una llista dels coses bones i de les dolentes. I ho analitzo. Així prenc conciència al veure-ho escrit. M'ajuda molt a decidir.

Els meus deures d'aquesta setmana: feu una llista de les petites coses que us agraden de cada dia! com esmorzar, conduir, veure la vostre serie preferida, arribar a casa, portar els nens a escola, llevar-vos al costat de la persona que estimeu...(Aquesta és una de les meves llistes preferides, que sempre porto a sobre)
Us prometo que us ajudarà a fer-vos concients de que ser feliç costa molt poc.

VESTIR-SE, UNA FORMA D'EXPRESSIO

Sempre he considerat que el que ens posem, ens defineix. Molt més del que la gent us penseu.
Segons els colors, els tipus de sabates, faldilla o pantaló, escot o coll alt...us representa i dona molta informació. És un dels motius pels que no crec que ningú hagi de menysprear el que es posa.
A mi sempre m'ha apassionat, trobo un art tot el tema de la moda. Les formes, els estampats, els complements...
Penseu d'altra manera, si us resulta avorrit i simplement una obligació, doneu-li la volta i convertiu el vestir-vos en un joc.Els dies ensopits i tristos, us donarà alegria.
Si feu goig, o cada dia aneu diferent, la gent si fixarà i us ho dirà. No hi ha res millor d'un dia dolent que et tirin una floreta.
Ja us he comentat el truc del color, podeu triar un color per cada dia, o també combinar un dia faldilla, l'altre pantaló, per exemple.
El més important de tot és que us conegueu bé i sapigueu el que us agrada i el que us senta bé. Mai no us poseu res que no us representi, penseu que no semblareu vosaltres i el més important és mantenir la imatge del que sou i com sou.
Un consell de moda, compreu les prendes si us agraden, encara que no lliguin amb el que teniu. El temps ja us ajudarà a trobar un lloc en el vostre armari.
Jo segueixo quatre caracteristiques: preu, composició, color i forma.
Comprar car no cal, buscant es pot trobar prendes com cal. Compreu sempre mirant la composició dels teixits, fugiu del sintétic i del que no es pugui rentar a la rentadora, ja que no us ho posareu mai, anar a la tintoreria sovint és un suicïdi económic. I el color, compreu els colors que us agradin i us sentint bé, no compreu només NEGRE!Per la forma, a vegades, un cop heu passat el filtre del preu, la composició i el color, trobeu alguna cosa màgica! una samarreta o vestit sense espatlla, o només un tirant o una costura abullonada.
Els meus deures de la setmana: vull que cada dia dediqueu cinc minuts a preparar el que us posareu, com si haguèssiu de veure aquella veïna bruixa que sempre us mira de dalt a baix. I NO repetiu res!
Hi ha una pel·lícula que gràficament explica del que us parlo: El diablo viste de Prada. La imatge de l'Anne Hathaway quan entra a treballar a la revista...fugiu del que porta!Tingueu estil i sigueu diferents.

No cal portar tacons per ser una dona femenina i amb classe.