SENTIR-SE ESTIMAT

Pitjor que el sentiment de soletat és el de no sentir-se estimat.

Aquesta sensació de falta d'amor, fa que s'escampi a l'ànima com una falta de pertinença i de connexió amb el nostre jo d'infant.

La psicologia actual treballa l'adult com un continent d'un nen, en que sovint 

s'han de resoldre conflictes que vénen d'abans. En com ens parlaríem al nostre jo de nen, que no forma part del passat sino que coexisteix amb el nostre jo actual.

Per ser adults, adults sans, cal ser nens sans també.

I això es repara sovint en la maduresa, entenent i perdonant. 

Perdonar, tenir empatia i passar pàgina. 

Cap el nostre nen i cap als adults que giraven entorn nostre. Perdó, perdó i comprensió.

És molt trist no sentir-se estimat.

Et fa sentir sol i desubicat.

Potser no sabem transmetre l'amor que sentim cap els altres i l'anyorança quan no hi són.

I hem de treballar en ser éssers carinyosos i transmetre l'amor que duem a dins.

Per què som amorosos amb els nens i no amb els adults?

Per què no ens tractem com a nens?

De fet, el nostre nen de dins no marxa mai. Sempre necessita sentir-se estimat.

Els meus deures de la setmana: sigueu pacients amb el vostre nen interior, sigueu amorosos, tracteu-vos bé i no sigueu durs. I amb els vostres adults estimats, tracteu-los com si fossin nens, recordeu que tot i fer-nos grans, continuem necesitan l'amor d infantesa.

My heart leaps up when I behold a rainbow in the sky:

So was it when my life began;

So is it now I am a man:

So be it when I shall grow old, or let me die!

The Child is father of the Man;

and I could wish my days to be bound each to each by natural piety.

A tots els nens dins un adult, amb afecte.