AMOR INCONDICIONAL

Se'ns educa pensant que hi ha amors que vencen qualsevol malefici o poca atenció. L'amor dels pares, dels germans o d'una parella o amic.

Però pensant-ho realment, sóc plenament conscient que les persones que estimo i m'estimen, no ho fan incondicionalment sino que treballo per establir rel·lacions sanes i profitoses d'anada i tornada.
La primera lliçó de desamor la vaig patir al 15 anys, quan l'amor que era incondicional del meu pare va deixar de ser-ho. I va ser una experiència que ha fet que canvies la meva visió sobre l'amor i les seves lleis.
No podem establir els mecanismes de les nostres rel·lacions amb pensaments de invariabilitat, de fet, en els dies d'avui, és un dels factors que ha canviat més i del que costa més acostumar-se: la flexibilitat dels aconteixements.

Ja no tens una feina per tota la vida.
Ja no vius al mateix barri per tota la vida.
Ja no tens els amics per sempre.
Ja no coneixes tan sols una parella.

Aquest neguit de la presència de la posible pèrdua, ens ha de fer treballar en considerar que l'amor s'ha de merèixer i no és definitiu. No val tot i no m'ho perdonen tot. No has de fer com si hi hagués una xarxa que evita la caiguda.
Els mecanismes interns de les persones canvien i hem de saber estar atents i al dia per no perdre el fil.
L'amor de les persones és com l'enamorament, no hem de disminuïr mai el nostre interés ni decaure en la mediocritat del dia a dia. Cal treballar per establir ponts sans amb les persones, sense peatges. Anar i tornar per què vull.
Anar i tornar per què vol.

Els meus deures de la setmana: analitzeu el vostre cor i busqueu dins aquelles rel·lacions que no hi treballeu per que les doneu per segures. Potser ja és hora que poseu adob a les plantes de secà. No doneu per fet que la gent sap que l'estimeu: actueu, digueu t'estimo, torneu tot l'amor i afecte que us donen. L'amor és genial, quan més dones...més et torna!