Són grosses i fan que caigui l'aigua com si fos pluja.
Antigament, sempre havia trobat més pràctic l'ús del telèfon, ja que pots arribar on vols i dutxar-te sense mullar-te el cabell.
Però ara no. És un plaer sentir l'aigua com et cau per l'esquena i tenir els braços lliures. A vegades, faig estiraments. Si em veiés algú desconegut, pensaria que estic boja o alguna cosa pitjor.
L'altre dia a la feina va ser tema de discussió. Sembla mentida com un detall tan petit de la nostra vida del dia a dia, tingui tants adeptes i detractors.
Qui es dutxa amb telèfon creu que és el més pràctic i al inrevés. Curiós, no?
El meu consell de la setmana: sigueu partidaris del que sigui, aquesta setmana feu el canvi i dutxeu-vos amb el que no ho feu normalment. Potser us passeu al camp contrari! Si més no, serà un bon exercici de posar-se al lloc de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada