L' ATUR

Quedar-me de cop sense feina ha sigut un dels tràngols més durs que he patit mai a nivell personal.

M'he sentit profundament inútil i m'he sentit que m'aturava, tot i que el món seguia.

Estructurava la meva felicitat i harmonia en el ritme de les hores i dels seus dies, i aquest ritme em produïa una sensació de confort i de control que em feia relaxar-me a gaudir de la meva vida feliç.
He estat perduda, i molt tocada emocionalment, i sort de les persones del meu entorn que han fet que no em perdés.

Sentia que no servia per res, tot i no ser veritat. Una part nostra ens fa el tot?
Sentia que no mereixia res, per no produir. Sinó fas no tens dret a rebre?
Sentia que m' havia baixat del tren de la societat. No ets res sinó aportes?

Un dia el meu fill i jo vam tenir una conversa interessant sobre com l'home se sent complert segons el temps que li ha tocat viure o el pensament filosòfic.
Em va dir: mare, sembles seguidora de Marx, que pensava que el treball dignifica l'home i el fa diferent dels animals. Però per què no penses en Froid, que pensava que el subconcient i no la consciencia ens fa diferents, o en Nietzsche, on la vida individual de l'home lliure és lo important i no viure esclau de la societat?

Vaig començar a escoltar les veus del meu costat que em deien que no els havia canviat per res la seva visió de la meva persona i que a casa jo era única i molt necessària.
Poc a poc, vaig tornar a confiar en mi i el fet d'esforçar-me en completar la meva formació i anar a classes, tallers i xerrades, va obrir un camí davant meu.

Ara, un cop ha passat, he aprés a relativitzar la importància del valor que dono a les coses i a la seguretat que em fa sentir còmode. És més dur passar els dies i els temps sense "seguretat", però m'ha fet més espontània i menys lligada a res. Aquest fet m'ha donat eines per afrontar els canvis com aire fresc i com a felicitat.
Enriquidor. El canvi suma, no resta. Et pots reinventar. Pots gaudir d'espais nous i de maneres de fer i de persones diferents.
Que el realment important és el que tenim a dins que ens fa diferents dels altres i l'amor de les persones que t'estimes.

De fet, quan ets amb algú a qui estimes de veritat, t'és ben igual si treballa, el seu sou, quin càrrec té o de què es guanya la vida. El que t'importa és com és i el que aporta com a ésser humà.

Els meus deures de la setmana: Si mai heu estat sense treballar, feu l'esforç de pensar en la vostra vida sense la feina i en les persones que ho han d'afrontar, i si us ha passat, penseu que tan sols és que us paguen per fer alguna cosa i que no tot es compra.

LA DUTXA: CARXOFA O TELÈFON

Avui en dia quan et canvies les aixetes del bany o te'l remodeles, et ve amb telèfon i carxofa alhora.

Són grosses i fan que caigui l'aigua com si fos pluja.

Antigament, sempre havia trobat més pràctic l'ús del telèfon, ja que pots arribar on vols i dutxar-te sense mullar-te el cabell.

Però ara no. És un plaer sentir l'aigua com et cau per l'esquena i tenir els braços lliures. A vegades, faig estiraments. Si em veiés algú desconegut, pensaria que estic boja o alguna cosa pitjor.

L'altre dia a la feina va ser tema de discussió. Sembla mentida com un detall tan petit de la nostra vida del dia a dia, tingui tants adeptes i detractors.

Qui es dutxa amb telèfon creu que és el més pràctic i al inrevés. Curiós, no?

El meu consell de la setmana: sigueu partidaris del que sigui, aquesta setmana feu el canvi i dutxeu-vos amb el que no ho feu normalment. Potser us passeu al camp contrari! Si més no, serà un bon exercici de posar-se al lloc de l'altre.