SER POSITIU

Cada cop més m'agraden les persones que només fan comentaris positius...que només somriuen.
Tant, que ara no suporto aquells que sempre hi troben un "però".

I és que malauradament, el got sempre és mig ple o mig buit segons es miri. I la vida de la gent és molt diferent segons com veuen el got.
Pot canviar molt l´emoció, les vivències i la pena segons com siguem.

Tant pot canviar tot, que ja fa temps em vaig proposar no dir ni escriure res negatiu. Res de queixar-se. Res de lamentar-se.
Pensament positiu. Sempre bo. Sempre constructiu. Sempre buscar sol·lucions.

Tothom que escriu sobre la vida, com el gurú del pensament positiu, Emilio Duró, o l'Albert Espinosa...per anomenar-vos personatges coneguts, diuen el mateix:
Apreteu punys i endevant! Salteu, canteu i penseu que sou el que teniu, no el que us falta.

Res de que plou, res de que no us surt com voleu.

En Lluís Armengol també diu dels mals moments, que les dificultats són com la tardor a la natura, ens ajuden a créixer i madurar. Cal passar per etapes succesives de pèrdues i de guanys.
Per tant, si sabem que cal patir, que cal perdre per guanyar...doncs busquem-hi la part positiva.

El meu consell de la setmana: proveu de fer-ho una setmana, res de cap mal comentari, sigueu positius!

Estigueu contents, i balleu!Rieu, o canteu!
I no us acosteu aquells que sempre veuen el got mig buit.

L'ACEPTACIÓ DEL COS

Estic adonant-me que tot evoluciona i canvia.
No aceptem alguna cosa per sempre sino fins que torna a canviar.

He crescut amb la norma de que t'has d'aceptar com a persona, el cos que tens, el sexe que ets,  per fer-te "gran" i madurar.
Sembla que després ja no hi ha feina a fer.

Doncs no. No us ho penseu ni us relaxeu.

Diuen que la meva cara ha canviat. Que no semblo la mateixa.
Però jo em miro al mirall i em veig jo. Aleshores, haig de fer feina d'anar observant i anar canviar el concepte que tinc de mi mateixa.
Els anys passen i transformen les coses. El cos, la concepció de la vida, les prioritats, l'amor cap els altres... encara que no vulguem.
Per tant, si tenim el pas del temps i l'experiència al nostre favor, l'hem de fer servir.

Jo sóc vella pel meu fill, però sóc jove per la meva mare. Quina gràcia...Doncs, sóc jove o sóc vella?

El cert és que costa veure i interioritzar el que fa el temps amb el cos. Prou costa passar l'adolescència...ara toca passar la maduresa.

He decidit aprofitar la vellesa com un grau i prendre-m'ho amb bon humor. Encara que penso fer tot el possible per ser una vella eixerida i atractiva.

El meu consell de la setmana: oblideu-vos de com ereu, ara mateix ja esteu canviant! per tant, penseu que si heu de canviar irremediablement, feu-ho cap on voleu vosaltres.

I encara que potser ja no esteu en el "targett" de ser atractius per algú jove, sempre hi haurà algú més gran que us trobarà jove.

SOLIDARITAT

Hi ha paraules que són símbols.
Hi ha paraules que ens hi porten un caminet d'altres paraules-símbol.

No imagino una persona amb solidaritat sense que sigui respectuosa amb els demés, sense empatía, sense companyerisme, sense consiència...

Fa temps, vaig sentir dir a algú sabi que una almoïna ho és quan ens fa mal. Quan ens pica la butxaca o quan el temps dedicat el treus del teu temps d'oci.

Pensar en solidaritat sense que ens hi porti el Nadal o un acte social programat, és enriquidor. És pensar en donar, en compartir i en ser humà.
Tots hauriem de millorar cada dia en ser solidaris amb els altres. No cal invertir diners a l'Africa. El món també és a casa i el podem millorar.
La sorra de la platja la formen milions o bilions de granets. Tots són importants. Tots són sorra.

Penseu, millor dit: mireu el vostre voltant i sigueu conciens del que us envolta. Descobrireu un món ple de petites necessitats que podeu canviar i fer-les vostres.
Una planta regada cada dia, a la primavera floreix.

Però no ho feu esperant gratitud o per veure els canvis. Feu-ho per què sí.

El meu consell de la setmana: penseu en ser solidaris, sempre hi ha coses a fer pels altres. Us ho recomano, fa feliç.