ELS BONS SENTIMENTS, NO SEMPRE ET RETORNEN

Un cop vaig llegir en una d'aquestes frases que circulen per el fb, que les persones que fan el bé no sempre reben coses bones.

Jo sempre he treballat per intentar ser bona persona i intentar aportar coses bones a qui m'envolta. Sempre he pensat que reculls el que sembres.

Però no és així. Les vibracions positives, a vegades, només van cap una direcció.

Aquesta setmana, la vida i una persona en concret, m'ha fet canviar de parer.

Aquesta setmana, he patit molt.

M' ha ignorat i m'ignora després de trenta anys, i el meu cor s'esguinça.

No sempre fer el bé i ser bona persona et  garanteix que rebràs el mateix.

Algú molt important per mi, no sap ni com sóc ni si sóc viva. I jo no he influit en res. La meva vida i la meva predisposició a pensar en els altres, no ha servit per res.

Per tant, tot va com va.

El meu consell de la setmana: sigueu bones persones sense esperar que ho siguin amb vosaltres. No sempre el que feu retorna!

I no us sentiu malament, sigueu feliços per donar i no espereu res a canvi.

ET DIUS SARA?

El nom no fa les persones. Ni l'hora ni el dia de l'any. Però sí que influeix en general.

Amb les Sares, no sé què em passa! totes les que conec són persones estupendes, creatives, amb caràcter i personalitat i extremadament originals.
I no me n'he pogut estar de dir-ho. Per què porto temps analitzant-les...i totes elles tenen trets comuns.

La que no balla, fa collarets o cus, o és perruquera, o té molta gràcia per arreglar-se. Totes són rialleres i tenen molta empatia amb la gent, és a dir, agraden a tothom.
Les que conec professionalment, són treballadores i en saben del que fan.

Espero que no em falli amb la propera que conegui...de moment, les que conec, m'han agradat!

El meu consell de la setmana: posa una Sara a la teva vida! o potser serà una Anna, o una Carme...qui ho sap!

A les "meves Sares".

SISCU CASTELLANO

Estic trista i abatuda.
El passat divendres ens deixava una persona entranyable i un bon cap. Company de molts anys compartits i moltes experències maques. Varem compartir feina i el nostre amor a les motos.

Sempre somnrient i amable, només esquerp quan va deixar fumar!. Bona persona, dedicat a la vida i als essers estimats. Ho va tenir clar: viure per ser feliç i estar amb la familia.

Quan vaig ser joveneta i molt més inexperta que ara, que encara ho sóc, em va ensenyar i em va escoltar quan em va caldre. Em va fer de tutor molts cops moralment, i jo li agraeixo profundament.

Feia sentir-te bé i et feia sentir apreciat i escoltat. No hi ha molta gent que m'hi faci sentir.

I com sempre, amb el "ja ens veurem"...no et tornaré a veure més.

El meu consell de la setmana: valoreu els amics que teniu i aprofiteu-los, el temps passa tan ràpid!

Desitjo que te n'hagis anat content del teu camí i de la feina feta.
Jo, estic contenta d'haber-te conegut i sempre et portaré al cor.

Adéu, Siscu. El carrer Buenos Aires també és una mica teu.