El tema del son és ben curiòs.
És com estalviar...pots estar temps estalviant i de cop fer un gran dispendi. Aleshores, et trobes a zero altre cop.
Amb el son és igual. Pots estar-te uns dies dormint bé i estant tranquil, hores adequades i de qüalitat. De sobte, tenir una mala nit i anar-se'n tot en orris.
Com tot, millor no dormir molt bé a vegades, si no normal sovint.
Encara no entenc això de l'acumulació del son. De fet, si dorms bé una nit tot lo dolent anterior s'esfuma.
S'acumulen les males nits? Hi ha un càlcul per saber quan necessites recuperar? Som més o menys productius si dormim poc i malament? Quan temps hem de dormir?
Potser dormir poc ens fa estar atents o estressats, i dormir molt ens fa estar mandrosos...no sé.
Tinc un amic que està convençut que s'han de dormir hores parells, és a dir, vuit hores per exemple. I si se't fa tard, aleshores passar a dormir-ne sis. Però mai set, o cinc.
Jo no ho he comprovat.
El que he comprovat és que funciona portar una bona estructura de vida, intentar fer les mateixes coses a les mateixes hores. Així tot flueix naturalment i les ganes de dormir vénen soles.
No penseu mai que és una pèrdua de temps, ni que s'en va la vida quan dorms. Hi ha mecanismes interns que necessiten repòs. No dormir ens fa estar malhumorats, i malhumorats és difícil estar contents i ser feliços, no?
El cas és que és un dels meus plaers. Tot millora si dormo. S'esfumen els problemes i els mals de cos. Per mi, és com marxar de vacances tot veient una pel·lícula. Vull dir que acompanyo el repòs amb somnis curiosos i diferents.
El meu consell de la setmana: dediqueu-li l'espai i el temps que es mereix el dormir. Respecteu-lo i mimeu el vostre temps de descans. I si podeu, al matí, escribiu els vostres somnis en un full o expliqueu-los a qui us estimi.
dijous, 27 de febrer del 2014
divendres, 7 de febrer del 2014
LA CORTESIA: UNA MODA MORTA
No entenc per què ja no m'obren la porta, o per què no deixen seure la gent gran.
No és que s'hagin perduts aquestes normes d'educació, si no que hem passat a l'altre extrem.
Ara no és que no t'obrin la porta, és que si poden, et donen una empenta per passar primer.
I crec que ens estem tornant del tot indivilualistes, ja no veiem a la gent que ens envolta. L'altre dia, vaig tornar a veure la pel·lícula Avatar i em va fer pensar. Ells, els avatars, diuen "Et veig" tot mirant-se als ulls. Vol dir que veuen dins teu, que miren dins teu.
No ens veiem? Ens ignorem?
A mi em sembla d'una candidesa extraòrdinaria quan algú té un detall d'aquests...i estic educant als meus fills així: ladies first!(les senyores primer)
No vull un món sense educació, no vull un món sense uns "bon dia!", no vull un món sense preguntar la tanda, no vull un món on la gent no veu quan et cal ajud.
No és carrincló ni anticuat, sino que demostra una sutilesa digne d'agraïr. Tenir detalls i ajudar el pròxim i respectar-lo és de persona com cal.
A vegades, que et deixin seure o que et deixin pas a la Ronda, t'alegra el dia. I si et somriuen, ja ho flipes!.
Els meus deures d'aquesta setmana: feu alguna cosa de cortesia per algú desconegut, sigueu educats! I somrieu sempre, fa boniques les persones.
No és que s'hagin perduts aquestes normes d'educació, si no que hem passat a l'altre extrem.
Ara no és que no t'obrin la porta, és que si poden, et donen una empenta per passar primer.
I crec que ens estem tornant del tot indivilualistes, ja no veiem a la gent que ens envolta. L'altre dia, vaig tornar a veure la pel·lícula Avatar i em va fer pensar. Ells, els avatars, diuen "Et veig" tot mirant-se als ulls. Vol dir que veuen dins teu, que miren dins teu.
No ens veiem? Ens ignorem?
A mi em sembla d'una candidesa extraòrdinaria quan algú té un detall d'aquests...i estic educant als meus fills així: ladies first!(les senyores primer)
No vull un món sense educació, no vull un món sense uns "bon dia!", no vull un món sense preguntar la tanda, no vull un món on la gent no veu quan et cal ajud.
No és carrincló ni anticuat, sino que demostra una sutilesa digne d'agraïr. Tenir detalls i ajudar el pròxim i respectar-lo és de persona com cal.
A vegades, que et deixin seure o que et deixin pas a la Ronda, t'alegra el dia. I si et somriuen, ja ho flipes!.
Els meus deures d'aquesta setmana: feu alguna cosa de cortesia per algú desconegut, sigueu educats! I somrieu sempre, fa boniques les persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)