LA TEMPORALITAT DE LA VIDA

És ben curiós el devenir de les coses, les anades i vingudes de les experiències de la vida.

Us ho explico amb un exemple:
En la xarxa de Facebook totes les persones penjen pensaments, fotos, enllaços etc que pots veure un cop s'han publicat. Però pobre de tu que no ho vegis al moment, és com un tren que passa, ja no ho recuperes.

Això em refereixo. Igual fa temps que no veus algú, i quan en tens notícies, la vida li ha fet un tomb o ja no viu. O un lloc, que quan hi tornes, és tancat o ha canviat.

El dia que es va fer el funeral de Na Olga, després, quan anavem tots seguits amb els cotxes i jo amb moto cap al cementiri, vaig adonar-me que la vida era igual. No habia canviat res. Tothom caminava, o es parava al semàfor, o xerrava ,o reia...
Aquest sentiment tan profund, el vaig sentir també de la boca d'una noia testimoni de la mort de la seva mare. Ella no entenia com tot podia seguir igual si la seva mare ja no hi era.
Tinc un vell amic, que de jove va ser corredor profesional de motocicletes, amb èxit! I ara, en canvi, la vellesa no li dona l'opciò de conduir res.

El que un cop hi és, després ja no.
I és ben cert, que m'estic adonant de com passa realment de ràpid tot i de lo lenta que arribo a ser jo sovint.

Els meus deures de la setmana: sigueu ràpids a entomar els canvis. La felicitat és la suma de salut i mala memòria.

I oblideu si vareu tenir dies de glòria i ara no, continueu sent vosaltres mateixos. Estigueu orgullosos de les vostres proeses actuals!

LA MÀNIGA FRANCESA: CURT O LLARG?

No sé a qui se li va ocórrer dissenyar una màniga que no t'arriba al canyell...

No crec que s'imaginés l'èxit!

Hi són per tot arreu, em persegueix. Quan trobo una samarreta que m'agrada, per exemple, després de passar pels meus filtres de preu, composició i originalitat, resulta que no m'arriba fins al final! Em fa una ràbia!

I per vestir, vull dir per anar mudat, no queda malament. Però no per cada dia.

Costa combinar, només va bé si ho portes sol. O si jugues a portar super-posicions.

El meu consell de la setmana: planteu cara a les mànigues franceses o tres quarts! no en compreu!potser així en deixarant de fer...

PANTALONS CURTS

La meva proesa d'aquest estiu ha sigut trobar uns pantalons curts.

No sé si és per la maleïda crisi, però els fabricants s'han venut l'enteniment i han escurçat els pantalons fins a mides mai sospitades.

He vist noies i no tan noies amb uns pantalons tan, però tan curts... Que feia lleig!

I es veu que ara és moda. I la veritat és que en cap botiga n'he trobat cap que tinguès una mida normal.

Gràcies als outlets on pots trobar peces de temporades anteriors, aquest any puc estrenar uns pantalons curts.

I com que tothom en porta, aquest any he deixat els complexes a l'armari i me'ls he posat pel carrer. Això sí, amb uns tacons.

El meu consell de la setmana: posseu-vos pantalons curts sense vergonya, però amb classe.