LES PROPORCIONS, NI LLARG NI CURT

Sovint, és més com us vestiu que el què.

Qualsevol vestit pot ser espectacular, però si no us va a la mida...és horrorós.

És evident que la majoria de tots nosaltres (m'hi incloc) no tenim accès als grans dissenyadors i a les seves petites obres d'art. Com a molt, tenim a disposició el prèt a porter o el pronto moda que distribueixen les grans cadenes, que freqüènment són una còpia transformada de lo primer.
Però, penseu-hi.
Per molt ben confeccionat o bon teixit que sigui el que porteu...si no us escau, semblareu un pallasso. O petits, o grassos o massa prims.

Us ho detallo:

-Millor tot entallat, res d'anar gran. En tot cas, gran a dalt i estret a baix. Per exemple, un blusó i malles.
O al revès, pantalons amples i jersei justet.
-Porteu pantalons estrets o rectes. Fugiu dels acampanats si teniu la cama curta. Costa de que algú li quedin bé.
-Les faldilles, la mida ideal és per sota genoll. És la que trobo elegant. La mida divertida i agosarada, la mini.
-Els turmells no els tapeu mai, és una de les parts més boniques de la cama. Si la tapeu, que sigui entallat.
-Aneu amb compte amb l'alçada de les botes, només podeu posar-vos les que volgueu si teniu la cama prima i maca.
Res de botes per sota el genoll, o entre turmell i genoll.
-Nois, aneu sempre a la mida, no porteu els pantalons massa amples. El tema de les proporcions, també és una tema vostre.
-Les camises, mai llargues de mànigues ni molt llargues. I menys les americanes.

El meu consell de la setmana: repasseu el què teniu i mireu si us va bé de talla. Si no, sempre es pot fer que ens ho arreglin a la mida.

LA SINCERITAT

No soporto les persones que viuen i actuen sense ser honestes. Aquelles que diuen una cosa i la seva vida va cap a l'altra banda.
És un exercici dur el de dir la veritat, sovint porta molts disgustos. Però, encara que tots cometem errors i a vegades no sabem cap a on tirar, millor buscar dins nostre els sentiments reals.

Tot i que he tingut molts maldecaps per culpa de ser sincera, ja que he hagut de patir la conseqüència de les meves paraules, no me n'arrepenteixo.
Em va costar molts anys confiar en mi mateixa i trobar la força de la veritat.
Vaig descobrir que es pateix més per culpa del silenci. És molt difícil dir la veritat del que sentim, però et fa lliure.
Les persones, si expliquèssin el què senten, serien estimades millor i més ben avingudes.
Si no dius el que et molesta o t'empipa, és impossible que a l'altra persona li arribi per ones al seu cervell. O com t'agrada ser estimat.
Sempre he cregut que el sexe, també s'ha de parlar. Si t'agrada que et toquin l'orella...fins que l'altre ho descobreix!

Ara, després toca escoltar! Cal que qui parla, algú l'escolti de veritat.

Els meus deures de la setmana: sigueu honestos, si més no amb vosaltres mateixos. I comenceu a ser-ho amb els demés.

No perdeu l'oportunitat de dir totes les coses bones que porteu a dins.
Fugiu de les falsetats, millor no dir res sino és veritat.

M'encanten totes les persones transparents i meravelloses que conec. Felicitats pel vostre esforç.