Un artilugi pràctic: un tipus neceser que podeu omplir de les vostres coses habituals i canviar-ho en bloc de bossa a bossa.
És barat, no pesa i és molt pràctic.
dijous, 28 de febrer del 2013
ORGANITZADOR DE BOSSES
dilluns, 25 de febrer del 2013
dissabte, 23 de febrer del 2013
EL CUIR
El tema del cuir és com el tema de la carn. Complicat. Delicat. De sí o de no.
És veritat és que la tendència és de que cada cop en mengem menys. Jo almenys. Cada cop em senta pitjor.
Però el tema del cuir no l'he superat, m'apassiona.
No sé si és pel meu problema cutani amb les fibres artificials. Sóc una ferma defensora de tots els texits natural. La resta, no me'ls puc ni posar.
Us parlaré de les qualitats del cuir. És natural, flexible, durader, elegant i conserva l'escalfor.
Penseu: una camisa blanca amb un pantaló de cuir, o un vestit, un jersei de coll alt i una faldilla tub.
Això, sí, amb uns bons talons.
Respecto a grans dissenyadors com l'Stella Mccartney, ferma defensora de l'ecologia i contraria a l'ús de la pell.
Jo no puc amb les sabates sintétiques.
A mida del pas dels anys, he anat recopilant pantalons, vestits, jaquetes, abrics...com qui té texans de tots els tipus.
Ideal si fa fred o plou. O sí no saps què posar-te. Una camisa blanca, uns pantalons de cuir i una gabardina. Èxit absolut.
Els meus deures de la setmana: si en sou contraris, tan sols us demano respecte. Si no, compreu-vos alguna prenda per provar, no us arrepentireu. Duren en bon estat molts anys.
Aneu-vos preparant per la primavera, no vènen gaires innovacions en moda. Ara no és temps de renovar-se. Però penseu en les ratlles, el blanc i el negre i en les gabardines. És el que ve.
És veritat és que la tendència és de que cada cop en mengem menys. Jo almenys. Cada cop em senta pitjor.
Però el tema del cuir no l'he superat, m'apassiona.
No sé si és pel meu problema cutani amb les fibres artificials. Sóc una ferma defensora de tots els texits natural. La resta, no me'ls puc ni posar.
Us parlaré de les qualitats del cuir. És natural, flexible, durader, elegant i conserva l'escalfor.
Penseu: una camisa blanca amb un pantaló de cuir, o un vestit, un jersei de coll alt i una faldilla tub.
Això, sí, amb uns bons talons.
Respecto a grans dissenyadors com l'Stella Mccartney, ferma defensora de l'ecologia i contraria a l'ús de la pell.
Jo no puc amb les sabates sintétiques.
A mida del pas dels anys, he anat recopilant pantalons, vestits, jaquetes, abrics...com qui té texans de tots els tipus.
Ideal si fa fred o plou. O sí no saps què posar-te. Una camisa blanca, uns pantalons de cuir i una gabardina. Èxit absolut.
Els meus deures de la setmana: si en sou contraris, tan sols us demano respecte. Si no, compreu-vos alguna prenda per provar, no us arrepentireu. Duren en bon estat molts anys.
Aneu-vos preparant per la primavera, no vènen gaires innovacions en moda. Ara no és temps de renovar-se. Però penseu en les ratlles, el blanc i el negre i en les gabardines. És el que ve.
dissabte, 16 de febrer del 2013
ESCRIURE, CREAR
No sé escriure sense silenci, aquell que et ve de dins.
No és circunstancial, ni depèn d'altres factors. Depèn de mi mateixa i de la meva instrospecció.
A vegades, les paraules s'agolpen dins meu i s'enfilen unes amb altres i brollen juntes. Ve una idea i fa crèixer ràpidament el pensament.
Neix a poc a poc, i es desenvolupa a glopades.
I si no ho escric, desapareix i s'esfuma suau, ben diferent de com ha vingut. S'envà content d'haber existit.
Cada cop més, s'està desenvolupant i donant importància la part emocional de les persones.
M'agrada saber que en aquests temps en que hi ha poca alegria, la gent està començant altre cop a fer tasques creatives.
Conec qui escriu, qui té un blog, qui cuina i n'ensenya, qui fa arts manuals, qui balla...
El més important és crear. És formar un tot sense res.
És un orgull impressionant fer alguna cosa que no hi era abans.
Crear és com donar.
El meu consell de la setmana: busqueu alguna cosa per fer creativa. Us treurà mal de caps i us apujarà l'ànim. Us donarà autoestima i felicitat.
Com sempre, agrupeu-vos amb gent positiva i feu coses gratificants. I feu les coses amb ganes i passió.
No és circunstancial, ni depèn d'altres factors. Depèn de mi mateixa i de la meva instrospecció.
A vegades, les paraules s'agolpen dins meu i s'enfilen unes amb altres i brollen juntes. Ve una idea i fa crèixer ràpidament el pensament.
Neix a poc a poc, i es desenvolupa a glopades.
I si no ho escric, desapareix i s'esfuma suau, ben diferent de com ha vingut. S'envà content d'haber existit.
Cada cop més, s'està desenvolupant i donant importància la part emocional de les persones.
M'agrada saber que en aquests temps en que hi ha poca alegria, la gent està començant altre cop a fer tasques creatives.
Conec qui escriu, qui té un blog, qui cuina i n'ensenya, qui fa arts manuals, qui balla...
El més important és crear. És formar un tot sense res.
És un orgull impressionant fer alguna cosa que no hi era abans.
Crear és com donar.
El meu consell de la setmana: busqueu alguna cosa per fer creativa. Us treurà mal de caps i us apujarà l'ànim. Us donarà autoestima i felicitat.
Com sempre, agrupeu-vos amb gent positiva i feu coses gratificants. I feu les coses amb ganes i passió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)