dimecres, 23 de gener del 2013
LA MORT
Si, no us equivoqueu: La mort.
És alló llunyà que no hi pensem mai. Però hi és. I ens ha de donar el què de viure.
No m'agrada que no se'n parli. Hem de practicar i ens hem de preparar.
Fa uns dies, i gràcies a la reposició de "Pulseres Vermelles" la mort ha format part de les converses a casa i al carrer. El meu fill, que és llest i profund, em va parlar de les cinc fases de la mort: negació, ira, negociació, depressió i aceptació. I entre una cosa i l'altra, n'hem parlat sovint.
Aquesta serie, gràcies a Albert Espinosa, ensenya als nens i joves la mort i la malaltia.
Jo crec que sí que se n'hauria de parlar, i de les que no es consideren "normals"...les que ocòrren en la flor de la vida, encara més.
Malauradament, ja fa anys que vaig descobrir que no tan sols es moren els vells.
Ara, cada dia, sóc concient de la meva vida i de la petitesa de la meva existència, i del pes de la mort al meu cap. Em fa estar agraïda del goig de viure i pendent, no fos cas que fos l'últim dia...
I practico sobre la mort dels meus éssers estimats, i del que faria. I quan hi penso, sovint em fugen els mals pensaments.
El meu consell d'aquesta setmana: penseu-hi, us farà petites totes les coses i si practiqueu en el dolor, cada cop serà més fàcil pensar-hi.
És alló llunyà que no hi pensem mai. Però hi és. I ens ha de donar el què de viure.
No m'agrada que no se'n parli. Hem de practicar i ens hem de preparar.
Fa uns dies, i gràcies a la reposició de "Pulseres Vermelles" la mort ha format part de les converses a casa i al carrer. El meu fill, que és llest i profund, em va parlar de les cinc fases de la mort: negació, ira, negociació, depressió i aceptació. I entre una cosa i l'altra, n'hem parlat sovint.
Aquesta serie, gràcies a Albert Espinosa, ensenya als nens i joves la mort i la malaltia.
Jo crec que sí que se n'hauria de parlar, i de les que no es consideren "normals"...les que ocòrren en la flor de la vida, encara més.
Malauradament, ja fa anys que vaig descobrir que no tan sols es moren els vells.
Ara, cada dia, sóc concient de la meva vida i de la petitesa de la meva existència, i del pes de la mort al meu cap. Em fa estar agraïda del goig de viure i pendent, no fos cas que fos l'últim dia...
I practico sobre la mort dels meus éssers estimats, i del que faria. I quan hi penso, sovint em fugen els mals pensaments.
El meu consell d'aquesta setmana: penseu-hi, us farà petites totes les coses i si practiqueu en el dolor, cada cop serà més fàcil pensar-hi.
LES REBAIXES
He esperat pacientment i amb la meva llista preparada, que arribés el primer dia de les rebaixes.
És un bon moment per buscar oportunitats. Tot i que d'un temps aquí, ja no sé si realment els estocs que es rebaixen són els de temporada.
Sí és cert que no fa pena veure les botigues com es van buidant i no queda res. Per aìxò cal buscar realment el que ens interessa i és una ganga.
Aprofiteu l'ocasió per adquirir prendes bàsiques, com un texà, una jaqueta negre o una samarreta de cotó.
El meu consell de moda és que no deixeu mai de buscar un bon texà, un que us senti bé. És un dels bàsics que li podeu treu més partit, ja que el podeu portar en qualsevol ocasió. Només canviant les sabates i d'una dessuadora a una americana, o d'una samarreta a un top amb lluentons...sereu una altra.
I quan més el feu servir, més vostre es fa.
Aquest cop, les botigues estant retenint i ha estat força difícil trobar quelcom de profit. Però jo us encoratjo, no desistiu. Si més no, us ho passareu bé remenant buscant un bon preu.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu un bàsic que us falti i no pareu fins a trobar-lo! A vegades, una fita motiva molt.
És un bon moment per buscar oportunitats. Tot i que d'un temps aquí, ja no sé si realment els estocs que es rebaixen són els de temporada.
Sí és cert que no fa pena veure les botigues com es van buidant i no queda res. Per aìxò cal buscar realment el que ens interessa i és una ganga.
Aprofiteu l'ocasió per adquirir prendes bàsiques, com un texà, una jaqueta negre o una samarreta de cotó.
El meu consell de moda és que no deixeu mai de buscar un bon texà, un que us senti bé. És un dels bàsics que li podeu treu més partit, ja que el podeu portar en qualsevol ocasió. Només canviant les sabates i d'una dessuadora a una americana, o d'una samarreta a un top amb lluentons...sereu una altra.
I quan més el feu servir, més vostre es fa.
Aquest cop, les botigues estant retenint i ha estat força difícil trobar quelcom de profit. Però jo us encoratjo, no desistiu. Si més no, us ho passareu bé remenant buscant un bon preu.
Els meus deures d'aquesta setmana: escolliu un bàsic que us falti i no pareu fins a trobar-lo! A vegades, una fita motiva molt.
dissabte, 5 de gener del 2013
PROPÒSITS DEL NOU ANY
Cada any que comença, tot i no haber fet res, ens porta il·lusió i esperança.
És una oportunitat de començar de zero i posar-nos fites per aconseguir. Tothom té il·lusió...
Tot i no ser res, ens dona una embranzida i ens posa contents.
Jo, cada any, com si fos el setembre i l'inici de curs, faig un repàs i em marco algun petit projecte. Cal viure amb projecció de futur i amb ganes d'aprendre del passat, i passar pàgina. Deixeu els errors enrera i oblideu-los.
Diuent que per ser feliç cal salut i poca memória...
Aprofiteu la màgia i l'empenta del nou any que comença per plantejar-vos algun propòsit! I renoveu l'esperança i l'alegria cap a temps millors i més feliços, això només depèn de vosaltres.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que cerqueu dins vostre algun projecte, i proposeu-vos de fer-lo!
Feu esport, o no netejeu tant, o repreneu alguna activitat perduda...
I m'enriqueix saber que les persones que heu fet l'esforç de fer els deures...us ha anat bé.
És una oportunitat de començar de zero i posar-nos fites per aconseguir. Tothom té il·lusió...
Tot i no ser res, ens dona una embranzida i ens posa contents.
Jo, cada any, com si fos el setembre i l'inici de curs, faig un repàs i em marco algun petit projecte. Cal viure amb projecció de futur i amb ganes d'aprendre del passat, i passar pàgina. Deixeu els errors enrera i oblideu-los.
Diuent que per ser feliç cal salut i poca memória...
Aprofiteu la màgia i l'empenta del nou any que comença per plantejar-vos algun propòsit! I renoveu l'esperança i l'alegria cap a temps millors i més feliços, això només depèn de vosaltres.
Els meus deures d'aquesta setmana: vull que cerqueu dins vostre algun projecte, i proposeu-vos de fer-lo!
Feu esport, o no netejeu tant, o repreneu alguna activitat perduda...
I m'enriqueix saber que les persones que heu fet l'esforç de fer els deures...us ha anat bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)