Qualsevol persona quan se’t dirigeix, sempre dona per fet que el seu pensament és el teu. Així doncs, els ulls amb els que mirem el món tenen una visió parcial si ho apliquem.
Mala cosa per fer. Poca empatia i generalització de pensament.
No tothom pren cafè i si el pren, sempre diferent. Fes la prova quan estiguis amb un grup nombrós. Et dono un premi si dues persones demanen el mateix.
Com que sempre he sigut una anomalia del sistema (no m’agrada el cafè) tinc claríssim que el meu parer no és el comú, no dono per fet que els altres pensen com jo, ja que és evident que no.
Sóc dona, pèl-roja, esquerrana, independentista i m’apassiona l’Opera. No puc ser mes “rareta”.
I ja no dic del tema emocional, pots ferir el teu interlocutor greument. Potser tu estàs genial però l’altra per timidesa o per prudència, pot no fer-te saber que pot estar passant un moment del més delicat.
Millor sempre estar normal, ni molt bé ni molt malament.
Els meus deures de la setmana: tingues cura quan donis la teva opinió o parlis en general, segurament la persona que t’escolta no pensa el mateix. Altres gustos, creences o diferent posició política. Sigues humil i opina poc si no el coneixes prou.
